Dani Rovira ha concedit una entrevista molt personal en la que, entre altres coses, ha acabat confessant com ha estat realment la relació que ha mantingut amb els seus pares. La seva intervenció al programa de James Rhode ha estat molt interessant, sobretot perquè li ha donat ales a obrir una petita finestra a la seva intimitat quan no ho acostuma a fer. El protagonista de Ocho apellidos vascos ha recordat alguns episodis de la seva infància i, per tant, de la vida amb la seva família.
No ha estat un d’aquells famosos que parlen meravelles dels seus pares a cada entrevista, però sí que sabíem que havia estat unit al pare. Era l’octubre de l’any passat quan va haver d’acomiadar-se d’ell, una mort que va afectar-lo moltíssim. Ara que l’ha recordat en aquesta entrevista, ha volgut aplaudir tot el que va aprendre d’ell: “He heretat el millor de la meva mare i del meu pare. D’ell tinc aquesta bondat, que era d’aquests que gaudeixen molt de la vida”.
El pare de Dani Rovira va haver de treballar molt, ja que venia d’uns orígens molt humils. I no només fa referència al tema econòmic, sinó que també ha aplaudit que hagués treballat molt la seva intel·ligència emocional quan això no ho acostuma a fer la gent de la seva generació: “Ha estat la persona que he conegut que, sense les eines i sense saber-ho, tenia una millor intel·ligència emocional”.
Què diu Dani Rovira sobre la seva mare? Relació complicada
I sobre la mare? Ella no rep tantes floretes en aquesta entrevista, encara que sí que ha volgut agrair-li públicament que sigui el seu espai segur, la seva “casa”. I això que la relació que ha mantingut ha tingut alts i baixos… Ara estan molt units, però no sempre ha estat així: “He après que els meus pares són les persones que més estimo en aquest món, però també he hagut de néixer de mi”.
“Ha estat un aprenentatge brutal de molts anys de teràpia, pensar que la meva mare és estupenda i increïble… però que hem hagut d’arreglar moltes coses”, explica. Amb els anys i l’ajuda de la psicòloga hauria entès moltes de les decisions que prenia la mare, contra les que es rebel·lava en el seu moment: “Amb la meva mare he anat fent les paus al llarg de molts anys de teràpia sense que ella ho sàpiga i està bé així”. “Ha estat una mestra durant molts anys sense saber-ho i encara continua sent-ho”, reconeix.
El Dani Rovira mai no ha estat interessat a ser famós, però la fama va arribar-li de sobte i ha hagut d’acostumar-s’hi. Ara bé, li ha costat: “Els primers anys ho vaig passat bastant malament. No sé ser famós, no m’agrada i tampoc no valc pe a això”. Mai no el veiem a les catifes vermelles, de fet, uns photocalls dels que s’escapa perquè no vol ser el centre d’atenció de cap de les maneres.
