Buidar el calaix. Així es pot definir la feina que està portant a terme la poderosa sala penal del Tribunal Suprem amb una veritable pluja d’amnisties que tenia pendents sobre la taula. De fet, eren casos que es trobaven en recurs de cassació o bé reclamacions d’aplicació de l’amnistia en casos ja resolts per l’alt tribunal i que dormien el son dels justos. Tot plegat arran de la contundent sentència del Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE), del passat 16 de juliol que resolia dues qüestions prejudicials que, ben mirat, poc tenien a veure o gairebé res amb els casos que els magistrats del Suprem han amnistiat, com ara els membres independentistes de la mesa del Parlament que van presidir Carme Forcadell o posteriorment Roger Torrent, de tres activistes condemnats per desordres, l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret o un alcalde pel seu suport al Primer d’Octubre.
De fet, el TJUE va avalar la llei d’amnistia i la seva aplicació en el cas de l’operació Judes i en el cas del Tribunal de Comptes. Una resolució, però, que té una ona expansiva cap altres procediments tot i que en cap dels dos casos directament analitzats encara no s’ha aplicat, després d’una setmana. El primer cas, a través de la qüestió prejudicial presentada per l’Audiència Nacional sobre la validesa de l’amnistia en els delictes relacionats amb el terrorisme; i, en el segon cas, pel suposat delicte de malversació, arran de les despeses del referèndum i de l’acció exterior des de l’any 2011 fins al 2017.
Cap d’aquestes dues instàncies ha aplicat l’amnistia en els seus casos. Ans al contrari, el Tribunal de Comptes ha demorat l’aplicació tot i l’oposició de fins i tot del ministeri fiscal que en reclama l’aplicació immediata de la llei. La decisió del Tribunal de Comptes li ha costat una denúncia davant el TJUE i la Comissió Europea. Pel que fa a l’Audiència Nacional, fonts del tribunal apunten que fins al setembre no es prendrà una decisió perquè la intenció és “analitzar en profunditat” les resolucions de la magistratura europea. Però aquestes dues inaplicacions no són les úniques que clamen al cel, també cal afegir les que políticament tenen més pes: les amnisties dels condemnats per malversació i els processats pel Suprem pel mateix delicte i que formen part de l’exili.
El Suprem marca l’agenda
De fet, el Suprem va decidir esperar la resolució de les qüestions prejudicials per resoldre sobre les amnisties pendents d’aplicació, tot i que no tenia cap obligació expressa legal d’ajornar-les perquè els fets jutjats no tenien connectivitat, més enllà que són fets susceptibles d’aplicar la llei de l’oblit penal per l’independentisme. D’aquí, les quatre resolucions de divendres passat que amnistiaven d’una sola tacada 8 persones.
En detall, s’arxivava el cas a tres activistes condemnats per desordres que tenien pendent el recurs de cassació de les defenses; a l’expresident del Parlament, Roger Torrent així com la resta de membres independentistes de la mesa que presidia -Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado- que tot i ser absolts tenien pendent el recurs de cassació presentat per la fiscalia i l’acusació popular; i finalment, a l’exalcalde de Sabadell, Maties Serracant, per desobediència pel seu suport al referèndum del Primer d’Octubre.
Entre dilluns i aquest dimarts, el Suprem ha anat per feina i ha aplicat la llei als membres de la Mesa que presidia Carme Forcadell, que han viscut un veritable periple judicial, amb fins i tot, l’anul·lació d’una sentència condemnatòria per part del Suprem. El recurs que rondava per l’oficina judicial del Suprem ha quedat arxivat, amb la ironia que condemnats en aquest procés com l’exvicepresidenta de la cambra catalana, Anna Simó, es va poder reincorporar al servei públic com a consellera d’Educació en el Govern de Pere Aragonès, perquè la condemna per inhabilitació ja l’havia complerta. S’afegeix al paquet, l’amnistia l’exconsellera d’Agricultura, Meritxell Serret, que també tenia el cas en mans del Suprem després de la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després del seu retorn de l’exili.
Però, i els pendents?
Tot i les amnisties a doll, encara resten pendents les que políticament tenen un protagonisme més que especial i que sí que tenen una relació fàctica amb la sentència del TJUE. En primer terme, els condemnats i processats pel Tribunal Suprem pel delicte de malversació. És a dir, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull així com els membres de l’exili, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, amb l’espasa de Dàmocles de l’ordre de detenció estatal emesa pel magistrat Pablo Llarena.
De moment, el Suprem no ha dit res sobre aquests casos concrets, amb l’excusa que esperen la resolució dels recursos d’empara del Tribunal Constitucional presentats per, precisament, la inaplicació de l’amnistia. El TC no celebrarà el seu pròxim plenari fins al 22 de setembre. Un calendari que podria arribar a demorar la decisió sobre els recursos fins el mes de novembre. Tot i això, el Suprem podria decidir d’ofici, i abans del TC, sobre l’aplicació de l’amnistia.
Tàctica per dilatar
Els magistrats de la sala penal tenen el ceptre del poder, perquè hi ha diversos escenaris que s’obren que poden acabar de reblar el veritable objectiu tant de les qüestions prejudicials com de les qüestions de constitucionalitat, “dilatar el màxim temps possible l’aplicació de la llei de l’oblit penal per l’independentisme”. De fet, el Suprem pot recordar que encara queden qüestions prejudicials per resoldre, com ara la presentada per un Jutjat de Vilanova i la Geltrú i pel TSJC, sobre el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvador. En aquesta darrera causa, la defensa dels dirigents d’ERC ja ha demanat a la sala civil i penal que va presentar la prejudicial que la retiri a la vista de la resolució del passat 16 de juliol que la donaria per contestada. Per tant, hauria perdut l’objecte. Una petició que el Tribunal ja ha començat a tramitar-
Per altra banda, el Suprem pot al·legar que com a Tribunal no ha presentat cap prejudicial concreta sobre la malversació, i per tant no se sent al·ludit. Una tesi feble a la vista de dos elements claus. En primer terme, que la prejudicial del Tribunal de Comptes ja respondria en genèric sobre la malversació; i, en segon lloc, perquè si el TJUE avala amnistiar delictes de terrorisme, per un principi de proporcionalitat, també legitima un delicte menor com és l’extravagant interpretació del delicte de malversació utilitzat per mantenir la repressió contra els líders institucionals del Primer d’Octubre.
Una altra possibilitat és un enèsim intent del Suprem de presentar una prejudicial concreta sobre la malversació aprofitant el vent de cua que pugui arribar-li a través de la sentència dels recursos d’empara del TC. Una decisió que, ben segur, arribarà amb una notable divisió dins la magistratura constitucional. Una opció que tindria un recorregut com una cua de palla perquè, tot apunta que seguint la doctrina del TJUE, el tribunal europeu ni la tramitaria perquè entendria que és cosa jutjada. En síntesi, el Suprem té el comandament per regular fins a quin punt allarga l’agonia de la repressió als líders del Procés i aquí entra un altre vector a considerar, calcular si el retorn de Puigdemont o l’habilitació de Junqueras beneficia o perjudica els interessos tàctics de Pedro Sánchez. Possiblement, les amnisties pendents siguin la resolució més política des del 14 d’octubre de 2019.
