Moviments d’efecte dominó arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb què avalava la llei d’amnistia. La defensa del president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové i del gerent d’ERC, Lluís Salvadó, ha mogut una fitxa interessant en el cas que es manté viu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra tots dos per la seva participació en el Primer d’Octubre. Un cas que es va esqueixar de la instrucció de la causa mare del Procés del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, amb una quarantena d’imputats, que ja ha estat arxivada per l’amnistia.
Jové i Salvadó van ser processats pel TSJC, quan estava presidit pel magistrat Jesús María Barrientos, pels suposats delictes de prevaricació, desobediència i malversació. Com la resta de processats en la mateixa causa, van demanar l’aplicació de la llei d’amnistia. Però la Sala Civil i Penal de l’alt tribunal va considerar que, primer, era necessari presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE i també una qüestió d’inconstitucionalitat al voltant del delicte de malversació. La qüestió d’inconstitucionalitat va ser rebutjada de ple el 27 de gener d’enguany. Però la qüestió prejudicial continua vigent, però després de la resolució del passat 16 de juliol, la defensa de Jové i Salvadó han demanat al TSJC retirar-la perquè entenen que el tribunal europeu ja l’ha contestada i de manera favorable als seus clients. El TSJC ha comunicat que ha admès a tràmit el seu escrit i que enceta la seva deliberació i trasllat a les parts.

Una qüestió ja resolta
El TSJC va presentar la qüestió prejudicial perquè considerava adient que el TJUE examinés l’adequació de la llei d’amnistia al que es disposa en l’article 325.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i els articles 3.1 i 4.3 de la Directiva (UE) 2017/1371, de 5 de juliol de 2017, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del Dret penal. Pràcticament, la mateixa qüestió que va plantejar el Tribunal de Comptes i que ara l’organisme estatal intenta esquivar o demorar-ne l’aplicació.
Els advocats de la defensa dels dirigents republicans, que ostentaven les secretaries generals de la vicepresidència d’Oriol Junqueras durant el Primer d’Octubre, han aportat les sentències del passat 16 de juliol on el TJUE avalava l’amnistia i rebutjaven la pretensió que la malversació en el marc del referèndum no afectava els fons europeus. És a dir, que entenen que la qüestió prejudicial ja ha estat resolta i és cosa jutjada. Per tant, raonen que s’hauria de retirar i aplicar de manera immediata la llei de l’oblit penal per l’independentisme als dos republicans acusats.

