Un regal sempre és benvingut. Així ho veu el president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, en analitzar la sentència del Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei d’amnistia. De fet, el magistrat considera la resolució com rebre vitamines de cara la delicada decisió dels recursos d’empara presentats pels condemnats pel Procés a qui no se’ls ha amnistiat perquè arrosseguen el delicte de malversació i els tres membres de l’exili, amb Carles Puigdemont al capdavant, processats pel jutge instructor del Tribunal Suprem.
Conde-Pumpido va aprofitar un acte de protocol obligat, com és el lliurament de la memòria de l’any 2025 del Tribunal Constitucional a Felip de Borbó, com a cap d’estat espanyol, per no només per fer una valoració de la sentència sinó per enviar un avís a navegants. D’entrada, Conde-Pumpido va aprofitar per valorar la sentència del TJUE com una decisió que “pretén reduir les tensions institucionals i polítiques” generades amb el ‘procés’ i “facilitar un estat de reconciliació”. Una ajuda indispensable per a la majoria progressista del TC que a partir del 22 de setembre deliberarà sobre els recursos d’empara.
D’aquesta manera, posa en valor el fet que el TJUE estableixi que l’amnistia no s’oposa al dret de la Unió Europea i que la seva aprovació i aplicació és competència dels estats membres. Per tant, el magistrat conclou que el TJUE ha refermat el principi que “els Estats membres són lliures de determinar les condicions, en particular les de naturalesa processal, en què s’aplica una amnistia aprovada en nom de l’interès general”. Els arguments del TJUE permeten aclarir el camí i treure’s un pes de sobre al TC.
Un “esforç” amb l’amnistia
Conde-Pumpido destaca “l’esforç i la tasca” del Constitucional en relació amb les 20 sentències dictades des del juny del 2025 sobre l’amnistia que corresponien a diferents recursos sobre la llei de l’oblit penal per l’independentisme. Així, el magistrat emfatitza la “dedicació” del TC per resoldre els recursos i qüestions d’inconstitucionalitat en un termini “raonable”, és a dir, “menys d’un any per al primer recurs i menys de dos per a la totalitat”.
