Amaia Montero ha protagonitzat un munt de titulars escandalosos per les crítiques ferotges que ha rebut en el primer concert amb La Oreja de Van Gogh. Sentir-la desentrenada i molt desafinada ha preocupat els fans i ha donat ales als detractors per dir-li de tot a través de les xarxes socials. La ràbia ha estat tan forta que s’ha arribat a dir que s’estava plantejant seriosament cancel·lar la gira perquè veia que no seria capaç de gestionar una allau així de comentaris tan negatius. Ella ho ha negat en un comunicat molt contundent, però són molts els experts que han volgut aprofitar per comentar com analitzen la seva actuació. Va ser tan desastrosa vocalment com s’ha dit?
Des d’El Món hem tingut accés a l’anàlisi que n’ha fet Jennifer Cueva, especialista en Otorrinolaringologia i experta en Laringologia i Patologia Vocal. La veu està profundament connectada amb l’estat físic i emocional de cadascú, de la mateixa manera que també influeix que evolucioni a mesura que passin els anys: “Quan una persona travessa ansietat o tensió mantinguda, la musculatura del coll i la laringe es tensen i això dificulta l’emissió vocal natural. De fet, pot aparèixer ronquera, sensació d’esforç o pèrdua de control sobre la veu“.
No ajuda que existeixi la disfonia funcional d’origen emocional, diu, un problema en el sistema nerviós que governa les cordes vocals: “Si el sistema està en alerta, els músculs es tensen, la respiració canvia i les cordes vocals poden guanyar o perdre fermesa“. Així doncs, darrere de molts canvis o dificultats vocals a l’escenari pot haver-hi un component emocional i no tant una simple qüestió de tècnica.
Andrés Montero
En el mateix sentit es pronuncia Andrés Montero, psicòleg i director d’Ethos Psicólogos. Ell exposa, en unes declaracions que hem recollit des d’El Món, que tornar a exposar-se públicament després d’una etapa de vulnerabilitat emocional com li ha passat a l’Amaia no és simplement un retorn professional sinó “una reexposició voluntària a l’estímul temut“.
Ella va ser molt famosa en el seu moment i ara torna a acaparar totes les mirades, molts anys després. Això a que competeixi contra la seva versió anterior i també amb la versió idealitzada que el públic ha construït durant la seva absència: “Aquesta pressió pot derivar en ansietat d’execució, un fenomen que afecta tant a nivell psicològic com físic. La veu es tensa, la respiració es talla i el cos tradueix l’estat emocional intern“.
El psicòleg afegeix que també és destacable que Amaia Montero hagi rebut molt d’odi a través de les xarxes socials, ja que existeixen estudis de neuroimatge que demostren que el rebuig social activa en el cervell “les mateixes àrees que el dolor físic”. I això empitjora en el cas de la cantant basca, que recordem que havia arribat a estar ingressada per problemes de salut mental: “Per a algú que ha travessat una etapa de fragilitat psicològica, una crítica dura no arriba com a informació sinó com a confirmació de la por més profunda“.
A més a més, també se sap que el cervell està molt més atent als comentaris negatius que als positius de per si: “Deu comentaris de suport i un de crítica cruel no es processen en proporció de deu a un, ja que el negatiu adquireix molt més pes emocional”.
