Amaia Montero ha tornat a la música i s’està parlant moltíssim d’aquesta nova etapa de la cantant al capdavant de La Oreja de Van Gogh. Aquest cap de setmana mateix, l’hem vist actuar en dos concerts a Sant Sebastià que han servit per veure-la feliç i radiant a casa després d’una època que ha estat molt fosca. Cal recordar que l’artista va acaparar tots els titulars pels problemes de salut mental que va patir en el passat. Ara, més recuperada, ha volgut recordar aquella etapa al pou en una entrevista per donar ànims als qui estiguin vivint un moment similar. De tot se surt, que diuen.
La basca ha concedit una entrevista a El Diario Vasco en què ha fet balanç d’aquesta nova etapa i on ha parlat sense embuts tant del seu estat de salut com de la polèmica sortida de Leire Martínez, la vocalista que la va substituir durant els últims disset anys. Li ha agradat tornar a primera línia i això que la preocupava: “Vaig llançar-me a la piscina sense expectatives, només per gaudir, i ha estat meravellós”. Han estat mesos de feina “molt dura” i “amb obstacles“, però creu que ho han superat d’una manera màgica: “Conservem el millor del principi, els riures i la complicitat de quan teníem 20 anys, però amb la tranquil·litat d’estar ja al voltant dels 50”.
No ha volgut mullar-se sobre l’acomiadament de la Leire, ja que creu que “no té res a veure” amb ella. Això sí, Amaia Montero ha defensat el grup i ha carregat contra el que deia la seva antecessora: “Em preocupava que estigués transcendint només una versió, ja que es deien barbaritats sobre ells i jo, que els conec des de fa més de 30 anys, sé que no són com se’ls estava caricaturitzant”.
Com es troba Amaia Montero després de la seva època més fosca?
Amaia Montero va rebre per totes bandes després del primer concert d’aquest retorn, ja que va notar-se que estava desentrenada després de tants anys sense actuar en públic. Ara hi ha fet referència: “Jo vaig voler explicar d’on venia i on estaven les meves coordinades vitals. Feia temps que estava fora del circuit, vaig estar molt malalta i ho vaig passar molt malament… però vaig anar curant-me“, ha recordat.
Explica, en aquest escrit, que volia tornar a la indústria musical, però tenia clar que només podia fer-ho al costat dels seus companys de grup perquè “són casa”: “I fer-ho ha estat la meva millor cura, una teràpia per a tots”. Quan vens d’allà sota, diu, aprens a relativitzar i distingir què és important i què és secundari: “Al principi vaig tenir molts nervis perquè hi havia gent esperant la meva caiguda, però jo volia viure l’escenari i estar davant del públic una altra vegada“.
Ara que s’ha atrevit a fer el pas, Amaia Montero està contenta perquè veu que la resposta de la gent és molt positiva: “Estan sent genials, noto una mena de nostàlgia en positiu”. Uns concerts en els que ha arribat a veure tres generacions unides, dues hores de música que creu que poden ajudar a fer oblidar-ho tot. De fet, l’ha venut com un “tractament antiestrès” molt recomanable. Una cantant recuperada que afronta el futur amb molta il·lusió.
