Almudena Cid ha concedit una entrevista molt impactant a Salvados, en la qual ha confessat que la lesió que ha patit ha estat molt més important del que havia explicat públicament. Els metges han hagut d’operar-la per col·locar-li una pròtesi de maluc i li han confirmat que tindrà seqüeles tota la vida: “La pròtesi té quatre components, m’han dit que tinc un Ferrari al meu maluc”. El problema? Que no li han tret el dolor: “Cada matí, em llevo amb molt de mal. Posar el peu a terra em genera un dolor horrible“. “L’esport d’elit et deixa seqüeles i patologies per a tota la vida“, ha lamentat.
Després de tants anys a l’elit de la gimnasta rítmica li han destrossat els peus, sobretot perquè va competir amb diverses lesions durant massa temps: “El 2023 em van dir que tenia el làbrum trencat, el cartílag trencat, que tenia un esquinç i l’articulació feta trossos“. Els cirugians van deixar-li clar que es tractava d’un problema molt greu i que no existia cap cirurgians conservadora que pogués arreglar-li: “Em va deixar en xoc saber que m’haurien de posar una pròtesi amb només 43 anys. Feia 20 anys que arrossegava la lesió i encara m’emociono… Afortunadament, m’he recuperat com creia que no podria fer. Donava per fet que hi havia moltes coses que no podria tornar a fer”.
Que, en el seu moment, incorporessin elements molt exagerats a la gimnasta rítmica no li va fer cap favor: “Havíem d’aixecar la cama a 180 graus i dislocar-la enrere 180 graus més. La cama passava per una rotació tan forta que era inevitable notar que et feia mal“.
Llevó su cuerpo al límite para competir. Hoy lleva una prótesis en la cadera. “Cuando te retiras nadie hace seguimiento de tus patologías”. #SalvadosAlmudenaCid https://t.co/wPM7DoVBqM
— Salvados (@salvadostv) November 1, 2026
La infància d’Almudena Cid, complicada i amb la família lluny
L’Almudena Cid, com tantes altres esportistes, va viure una infància i adolescència marcada per un entrenament “molt exigent” pensat en les competicions internacionals: “Al centre d’entrenament teníem un menú tancat i normes estrictes. Em donaven sopar si veien que estava en el meu pes ideal, sinó només em donaven mig sopar o només fruita o iogurt”. No vol culpar els tècnics, tampoc, que en aquella època actuaven així perquè veien que donava resultats. La seva va ser una infància totalment diferent a la resta de nenes de la seva edat, però diu que no canviaria res: “L’esport ha activat en mi totes les meves capacitats, com soc i com he sortit de moments difícils”.
Els seus pares no eren rics i, per això, no podien permetre’s estar viatjant pel món amb ella en les competicions: “Hi havia pares que acompanyaven les filles cada setmana, però els que no doncs estàvem un munt de temps sense veure’ls perquè l’economia era la que era”. El seu pare col·locava finestres d’alumini, h explicat, mentre que la mare no treballava perquè s’encarregava de cuidar els tres fills.
Això sí, no va ser fàcil: “Ens extreuen del nostre nucli familiar amb només 14 anys i has de viure en un règim de feina”. El problema de base és que tot aquell esforç no es veu reflectit enlloc: “No es veu reflectit en la vida laboral“. És per això que un grup d’esportistes estan lluitant per demanar que les federacions cotitzin a la Seguretat Social perquè deixin de ser autònoms o amateurs: “Hi ha un munt d’esportistes que pràcticament no han cobrat mai. Què mínim que, després d’una dècada de feina, estiguis protegit a nivell de lesions”. Volen una jubilació justa, la que encara no tenen.
