Jordi Évole té una faceta musical oculta que cada vegada guanya més repercussió. El presentador ha tocat el cel en el món periodístic gràcies a un programa d’èxit rere un altre. Ara prova sort a la música però amb una òptica molt diferent, ja que ho fa sense cap expectativa i sempre amb l’objectiu de passar-s’ho bé amb els amics. Aquest diumenge Los Niños Jesús tocaran a la sala Apolo, el que encara no es creu. N’ha donat més detalls en una entrevista al Planta Baixa en què també ha reflexionat sobre la seva carrera.
Sobre l’entrevista a Pau Donés ha parlat fins a l’avorriment, tal com ell mateix reconeix, però continua pensant que va suposar un abans i un després en la seva manera de veure la vida: “El seu missatge era clar, que la vida és curta i que tot això dura poc. Allà em vaig adonar que necessita reconnectar amb la vida i prendre-me-la d’una altra manera”. Jordi Évole reconeix que ha intentat deixar de ser tan responsable com era abans per viure una vida més tranquil·la.
Un dels problemes que sentia era que la fama l’estava canviant: “Tot t’afecta perquè fins i tot notes que la gent et tracta diferent. Va arribar un punt en què no m’agradava el que estava fent. Hi havia molta responsabilitat en tot el que fèiem, ja que Salvados va convertir-se en portaveu del que passava al carrer i decebies si no ho reflecties. Vaig adonar-me que necessitava un canvi i que no podia continuar en el programa. Necessitava reinventar-me i és el que intento fer ara amb el meu programa nou, que és molt més personal. Tornarem al febrer, si tot va bé”, diu tot fent referència a la nova temporada de Lo de Évole.
A més a més, reconeix que deixar Salvados ha permès que li passin coses molt bones: “He conegut gent que m’ha enriquit molt, per exemple”. S’ha plantejat deixar el periodisme? “No, mai. He tingut molta sort en la feina que he tingut perquè hi ha molta gent amb molt més talent que jo. M’ha anat bé i aquesta feina m’ha fet feliç. La diferència d’abans i d’ara és que crec que, per primera vegada, no estic pujat a cap carro. Ara soc jo qui el porto. Només faig 10 programes l’any i això m’agrada, no vull fer-ne més perquè els vull gaudir. Vull que siguin programes especials que em transmetin coses a mi perquè els teleespectadors ho notin”.
Jordi Évole prova sort com a cantant en un grup amb amics de Sant Boi
“Des de petit m’ha agradat molt cantar. Els meus pares em van apuntar a solfeig, però era un desastre… Només vaig aprovar un curs i crec que va ser perquè el meu pare va subornar el jurat. Sempre m’havien quedat les ganes de tocar en una banda amb els amics, una cosa que feies quan eres a l’Institut però que jo no vaig fer. Fa un parell d’anys ens vam reunir una colla i vam començar a assajar per diversió en el soterrani de l’Associació Extremenya de Sant Boi. Quedàvem com a excusa de passar-nos-ho bé, prendre cerveses i menjar entrepà de truita francesa… però tot s’ha anat de mare i nosaltres feliços!”, explica.
Això del grup de música havia de ser una afició anecdòtica, però sembla que agrada com canta i com versionen cançons conegudes: “Que diumenge toquem a Apolo, això és una bogeria! Continuo dient que, en el moment en què comenci a sentir una responsabilitat amb el grup, l’haurem cagat. Jo amb això m’ho vull passar bé sense cap mena de pressió, aquest era el seu objectiu inicial. Jo m’ho he passat molt bé fent entrevistes, però mai un entrevistat se m’havia posat a cantar a cor com fa la gent que ve a veure’m cantar”.
