Corinna va ser un testimoni privilegiat de la cacera a Botswana de Joan Carles de Borbó. Ella era la seva amant en l’època, el que va permetre que l’acompanyés en una aventura que va suposar el principi del final del seu regnat. Aquest dilluns ha emès el quart capítol del seu pòdcast, en el que en aquesta ocasió situa en el 2012. Era l’aniversari del seu fill i Corinna va organitzar una gran festa en la seva casa de Suïssa en la que estava convidada tota la família… i Joan Carles. Ella continua amb el cor trencat per la seva traïció, però la relació amb el fill era preciosa: “Vaig posar totes les meves exparelles en la mateixa taula, al que no tothom s’atreviria. El pare del nen va arribar tard, mentre que Joan Carles mirava el fill amb un gran somriure. Sorprenentment, el regal el rei li va fer al meu fill era el seu primer safari a Àfrica“.
“Alexander saltava de l’emoció en imaginar-se els elefants i els rinoceronts. Ningú no m’ho havia consultat i no estava segura de la logística, com es faria, no volia fer un viatge amb el rei que es pogués malinterpretar per la gent i per ell mateix. Després de pensar-s’ho molt, finalment vaig cedir”, confessa.
En arribar a Botswana, haurien agafat un helicòpter que els va portar fins a un campament ple de tendes de luxe: “L’acompanyava un equip que havia d’assegurar-se que el monarca estigués controlat i segur. Em va sobtar que hi hagués tantíssima gent i tant de luxe… tot per a l’aniversari del meu fill de 10 anys? Vaig tenir la impressió que no hi havia safaris per a nens, era un safari que un empresari sirià havia organitzat i pagat per a Joan Carles. Nosaltres havíem estat col·locats allà sense que sabéssim allò…”.
Així van viure la cacera de Joan Carles i Corinna a Botswana
Cada dia seguien la mateixa rutina. Al matí, el nen agafava un helicòpter cap a un safari adaptat per a nens en el que feien excursions i pícnics. Hi anava acompanyat de la mare o del pare biològic, que també havia estat convidat. Mentrestant, Joan Carles i tots els amics anaven a caçar elefants. El govern de Botswana estava concedint un munt de llicències de caça, tot i que els elefants estaven en perill d’extinció: “Deien que era necessari que els matessin perquè podia ser perillós que hi hagués tants, quan en realitat era un negoci molt lucratiu. Els grans caçadors com Joan Carles pagaven milers de dòlars per poder disparar a només un elefant”. Fins aquell moment, el viatge era un èxit.
Tot va canviar una nit, quan Corinna i el fill van anar a dormir aviat. Estaven intentant dormint quan van sentir uns sorolls molt forts fora de la tenda de campanya: “Era evident que estaven començant el que seria una llarga nit de vins i copes. Vam adormir-nos amb els riures borratxos de Joan Carles de fons. L’endemà hi havia un silenci estremidor i el cap de seguretat els diu que Joan Carles no sortirà de la tenda. Li vaig preguntar què havia passat i ell no ho recordava, però que tenia molt dolor i que havia decidit passar el dia en el llit. Tot va passar molt ràpidament. Estàvem llestos per marxar quan vaig veure que algú els feia senyes desesperades. En baixar, em van dir que havíem d’evacuar el rei immediatament perquè el rei tenia una hemorràgia interna. Ell em va dir que no recordava res, però que creia que havia caigut a terra. L’alcohol li havia ennuvolat la memòria, però efectivament va ensopegar amb l’arrel d’un arbre en sortir trontollant de la tenda”.
“Vaig aconseguir un vol d’evacuació mèdica perquè teníem un cap d’Estat amb hemorràgia interna. Ell negava amb el cap i em preguntava si podíem anar amb el seu avió privat”, explica. De sobte va sorgir un grup de persones que pressionaven Corinna perquè l’única manera era marxar amb el seu avió. “Em van posar en una tessitura que no vaig tenir més remei que dir que sí, perquè em deien que podria morir si l’avió del govern no arribava a temps. Res no tenia sentit, per què volien el meu avió? Perquè no havien avisat al govern espanyol d’aquest viatge? O perquè no havien avisat a la reina? No hi havia temps per a preguntes ni per fer les maletes. Van embarcar el rei en una cadira de plàstic amb una manta rosa i jo només pensava que espera que ningú no fes fotografies”, prossegueix.
Els periodistes van embogir en conèixer la història de la cacera de Joan Carles
Corinna sent que el pànic començava a créixer al seu voltant: “No hi havia per al que podia pensar en aquell vol de vuit o deu hores. No hi havia un pla B durant el vol de tornada. L’hostessa va seure al seu costat i li va xiuxiuejar que Joan Carles havia demanat una copa de vi. El cap de seguretat em va dir que ell no escoltava ningú, que estava de mal humor i que podia fer el que volgués perquè era el rei. Però s’estava medicant! Ja era tard quan vam aterrar a Madrid, el van traslladar a l’hospital en un mar d’ambulàncies i ràpidament el van entrar a quiròfan”. L’endemà, la va trucar la seva mare per preguntar-li què havia fet perquè a les notícies van començar a parlar sobre ella.
Els periodistes van traslladar-se cap a l’hospital per informar sobre el viatge secret de Joan Carles. La Casa Reial havia de fer un comunicat perquè tothom parlava de la seva relació amb Corinna, un nom que sortia a la llum per primer cop després de molts rumors. El que realment enfada als espanyols era el moment, ja que la crisi d’Espanya era important en aquell moment i ell s’estava gastant moltíssims diners. Van organitzar una compareixença del rei, que havia de dir que s’havia equivocat en directe: “Els meus amics en Madrid em van dir que m’havia de posar seguretat privada i jo no entenia res. Vaig rebre notícies dels meus assistents en dir-me que volien entrar a casa meva i a la meva oficina per obtenir tots els meus documents. Tot era il·legal i no estava disposada a permetre-ho. Jo estava en un estat d’ansietat automàtic”.
