Quinze mesos i un dia de presó per tres delictes en concurs ideal contra la integritat moral, de l’article 170 del Codi Penal, més 4.000 euros de responsabilitat civil. Aquesta és la condemna que li ha estat imposada a Carles P. per haver piulat contra la imposició del 25% de castellà a l’escola de Canet de Mar, el Turó del Drac. En canvi, el tribunal desestima la pretensió tant del ministeri fiscal com de l’acusació particular de castigar el processat també per un delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal, perquè no entra en les principals categories del tipus penal com odi: sexe, gènere, orientació sexual, aporofòbia, malaltia o discapacitat.
La sentència, de 31 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, és de la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona, que integra la magistrada Mercedes Armas, que n’ha estat la ponent, i té en el seu historial haver estat la togada de guàrdia del referèndum de l’1-O. Va ser la magistrada que va demanar als policies actuar amb proporcionalitat. En el cas de Canet, però, assegura que les piulades que va emetre, s’interpreten dirigides a una criatura de 5 anys, i que “van més enllà del que es pot considerar tolerable o admissible”.
Segons la sentència, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donés la raó a Javier Pulido, el pare que va iniciar el procediment judicial per reclamar el 25% de castellà a l’escola Turó del Drac de Canet, les xarxes van esclatar a comentaris. “Un moviment de resposta hostil”, indica la narració de la sentència, amb “expressions humiliants i feridores contra la família Pulido” que reclamaven aïllar la criatura de 5 anys de la resta dels seus companys. Unes peticions que provocarien sentiments “d’angoixa i dolor” i que faria desistir la família Pulido de les seves pretensions. És la segona condemna per tuits arran del conflicte.
La piulada
Els Mossos d’Esquadra van aportar tot un seguit de piulades crítiques contra l’opció de la imposició del castellà. I en concret, la de l’ara condemnat, que deia: “Ho sento pel nen, però haurien de fer-li bullying fins que foti el camp”. Una expressió que, a criteri del tribunal, demanava “l’aïllament social de la menor través de la fustigació dels seus companys amb l’objectiu de denigrar-la i vexar-la”. Tot i que els pares, que asseguren que van viure una situació d’angoixa, “admeten que la seva filla no patir bullying, sinó que únicament que va haver-hi amics que van deixar de parlar-hi”.
El tribunal no accepta l’argument de defensa del condemnat, segons el qual volia parlar de “mòbing” perquè les dues formes venen a referir-se al mateix. “És un acte clar que genera temor i inseguretat”, sostenen els jutges, i afegeixen que és un “acte clar i inequívoc de contingut vexatori”. De fet, creuen que no entra dins els límits de la llibertat d’expressió. “És inadmissible que es mencioni el bullying com a solució al conflicte lingüístic per aconseguir que la menor abandoni el centre”, inclouen en l’argumentari de la condemna. “No només és inadmissible, sinó que infringeix el valor constitucional de la integritat i la dignitat humana que regula la Constitució en el seu article 15è”, conclouen.
