Sorpresa en la família reial. Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin s’han deixat veure junts a Granollers, una imatge insòlita després del mediàtic divorci. L’exparella, que encara no s’ha posat d’acord amb els detalls econòmics de la seva separació, han deixat els problemes de banda momentàniament. I per què? Si es trobaven a Catalunya el cap de setmana ha estat pel seu fill Pablo, que els hauria convocat a tots dos perquè l’animessin des de la grada en el partit que disputava.
Al camp no han estat sols els antics ducs de Palma, per això. Johanna Zott, la parella del jove de 22 anys, també ha volgut acompanyar-lo en un dia molt especial per a ell. I és que aquest no era un partit més, sinó el seu debut amb l’equip d’handbol del Granollers després d’una temporada al Barça. Competia en lliga europea contra un equip de Romania, que els ha guanyat per poca diferència després d’una disputa molt igualada.
El suport familiar no ha estat suficient per ajudar-lo a guanyar, però sí que fa pensar que podríem veure aquesta imatge en altres ocasions més endavant. No hi ha imatges d’ells dos saludant-se, però sí asseguts a poca distància. El que han evitat és seure junts, això sí, ja que mentre Cristina seia a primera fila amb el fill Miguel; Iñaki ho feia a la de darrere amb Irene i la nòvia de Pablo.

Pablo Urdangarin té certes manies com a jugador d’handbol
Des del programa de Telecinco Socialité han analitzat les imatges que s’han distribuït del partit i s’han adonat d’un parell de coses. Ha fet gràcia que assegurin que té algunes manies com a jugador d’handbol, uns costums que repeteix per intentar que li donin sort segurament. En primer lloc, destaquen que tinguin un armari ple de vambes… però no unes vambes qualsevol, sinó un model en concret que té en tres colors diferents. L’han vist amb aquest model en blanc, blau i negre; una vamba que costa 140 € per parell i que li seria d’allò més còmoda. Diuen que sempre el veuen amb elles a la mà quan arriba al camp i també quan surt, el que creuen que és una mania quan en realitat només podria tractar-se de comoditat.


Per una altra banda, deixant els peus de banda, han pogut observar que a cada partit acaba traient la llengua en algun moment de concentració i que sempre escalfa amb el mateix ball. Una altra mania? Celebrar els gols de la mateixa manera sempre, tot aixecant un puny cap amunt. Finalment, també han vist que té el ritual de saludar un company a l’inici i al final de cada partit amb el mateix gest: tots dos saltant i xocant l’esquena.
De moment sembla que repetir tot això setmana rere setmana no li ha servit per guanyar en el seu debut amb el nou equip. El temps dirà si millora i si els pares tornen a coincidir a les grades.