Felip de Borbó i Isabel Sartorius van convertir-se en una de les parelles més perseguides pels paparazzi -per no dir la que més- arran de la publicació d’unes fotos que treien a la llum la seva relació. Ella era la primera parella coneguda del príncep espanyol, una noia rossa que va generar moltíssima curiositat perquè en un principi no se sabia res sobre ella. Els periodistes no van trigar a identificar-la, moment en què va acabar-se el seu anonimat. I, de fet, les revistes de l’època van parlar fins a l’avorriment d’aquesta traductora a l’ONU que havia estudiat Ciències Polítiques, que havia treballat al Washington Post abans de fer un postgrau a Mònaco i que parlava cinc idiomes. Filla d’un marquès molt ben posicionat en el món dels aristòcrates, realment semblava tot un partidàs per al futur rei d’Espanya.
Han passat molts anys des de la publicació de les fotos que traurien a la llum aquesta relació, però no ha estat fins ara que s’han sabut més detalls de com va gestionar-se aquella exclusiva. N’ha parlat Pilar Eyre a la seva columna de Lecturas, la que dedica a aquesta exparella de Felip pocs dies després que s’hagi sabut que està rebent tractament en una clínica psiquiàtrica. La periodista ens situa en el 20 d’agost del 1989, quan es publicava la notícia de l’any “o de la dècada”: “El príncep Felip tenia parella! Aquell noi gairebé adolescent es feia petons en un iot amb una rossa escultura amb la tranquil·la sensualitat dels cossos que es coneixen molt”.
Les fotos de la parelleta a bord d’un vaixell es van fer a l’illa de Cabrera, fins on van navegar per intentar passar desapercebuts. Feia mesos que sortien junts i havien aconseguit esquivar la premsa, però aquella sortida ho va canviar tot. Ara sabem, gràcies a la catalana, que va pagar-se una autèntica fortuna a canvi d’aquelles fotos: ni més ni menys que 15 milions de pessetes, 90.000 € actuals que suposaven una xifra encara més escandalosa en aquella època. En aquestes fotos se’ls veia molt còmplices i romàntics, però resulta que van fer-se fotos “més tòrrides” d’aquella jornada a alta mar que “van quedar-se en un calaix” per evitar problemes amb la Casa Reial.
Joan Carles i Sofia, contraris a la relació de Felip i Isabel Sartorius
Un cop va saber-se qui era ella, els fotògrafs van instal·lar-se a les portes d’Isabel Sartorius i ella va haver de demanar protecció a la família reial. I dit i fet, ja que van enviar un servei de protecció que va sortir del pressupost general de l’Estat. Ella era la parella oficial del príncep i, com a tal, van tractar-la. Mai no van arribar a prometre’s, però era una relació més que formal i era habitual veure Felip a la casa familiar de la seva nòvia.
Quan tothom donava per fet que es casarien, sembla que Joan Carles i Sofia haurien posat el crit al cel perquè a ells no els semblava una jove tan bona com a l’opinió popular. El pare d’Isabel Sartorius era noble, però va estar arruïnat, i la seva mare era addicta a les drogues i “mentalment inestable”. Curiosament, de sobte van començar a aparèixer a la premsa articles que la deixaven verda: “Va descobrir-se que ningú no tenia constància dels seus estudis, que al Washington Post només venia anuncis, que a Mònaco era cambrera i que no havia estat traductora de l’ONU”.
El discurs sobre ella va canviar i la relació hauria començat a canviar. Ara, Pilar Eyre explica que Isabel Sartorius va arribar a estar “desesperada”: “Hauria intentat parlar amb Sofia de Grècia, ja que li deien que era Joan Carles qui estava darrere dels rumors que difonien sobre ella. La reina no va posar-se al telèfon, encara que ella va intentar-ho tot des d’intentar posar gelós a Felip fins a intentar fer-li pena”. Era l’agost del 1991 quan, finalment, es confirmava que havien trencat la relació.
