Hi va haver un temps en què el concepte de llibertat, en la seva immensitat conceptual, es podia conèixer, experimentar i consumar al Pla d’Urgell, en un temple aixecat entre Golmés i Mollerussa. Un monument a les relacions socials, a la música, al lleure i al descobriment que s’anomenava Big Ben. La discoteca més gran d’Europa. Una pila baptismal on generacions de catalans van ser batejats en la modernitat sense perdre caràcter i, en certa manera, essència. Una església civil que el passat 19 de març de 2026 va complir els 50 anys.
Un dels que hi va passar va ser el periodista i escriptor Francesc Canosa. De fet, aquest balaguerí sempre té el do de treure la pols a racons de la història contemporània i convertir-los en material periodístic. Ho va fer amb Sixena, amb els caliquenyos i amb els inicis de la televisió a Catalunya. Ara ha furgat en un pou riquíssim de records, la història Big Ben, la discoteca. I val a dir que ho ha brodat, amb el títol La Catalunya discoteca. Un llibre publicat aquest 2026 per Comanegra, una editorial disposada a arriscar, a divertir-se i a omplir buits del mercat per a lectors que descobreixen que hi ha vida més enllà de la bombolla mediàtica.
“Ruta invisible de la festa catalana”
Canosa aprofita el llibre per remarcar que el Pla d’Urgell va ser la seu de la discoteca més gran del continent. De fet, detalla com va exercir de pol d’atracció per formar el que anomena “ruta invisible de la festa catalana”. Una ruta històrica que va marcar el país i diverses generacions de catalans. De fet, Big Ben neix en una biosfera molt concreta, que es definia amb més de cinc-centes discoteques entre Cervera i Fraga. Big Ben, però, era el Coliseum, el far d’Alexandria de la ruta per on passava, segons Canosa, “tothom”.
En aquest sentit, “tothom” és la font principal que ha utilitzat Canosa, que gairebé ha hagut de fer d’arqueòleg perquè quan existia el Big Ben –anys 70, 80 i 90 del segle passat– no existien xarxes socials ni galeries de fotos en webs de les festes i concerts. La tradició oral, els mitjans locals i els records han estat el rebost que ha utilitzat Canosa per radiografiar i descriure tota una època en un ambient de música, sexe, droga, ball i conversa. Una mena de Tinder tridimensional on feien cau persones de perfils i èpoques molt diferents, des dels boomers fins a la generació alfa. Canosa retrata, amb el talent del seu estil peculiar, la Catalunya que ballava.
La discoteca Big Ben va tancar portes el 2015, però un grup promotor va comprar-la i va decidir tornar-la a obrir el 2024. Ara obre per a dates assenyalades i festes concretes algunes de les seves pistes de ball, mentre que queda pendent rehabilitar i tornar a obrir altres parts del complex com el restaurant, les carpes o la pista de bitlles. De fet, el seu aparcament va servir per fer cinema a l’aire lliure, un autocine durant el final de la pandèmia.
