Joc de cartes buscava el millor restaurant d’especialitat de Lleida i s’ha trobat bons plats, qualitat i uns concursants que semblava que eren molt amics… fins que s’han valorat amb exigència i estratègia. Hi havia ganes de l’emissió d’aquest dimecres després de tantes cancel·lacions i això s’ha notat en l’audiència, que ha estat prou bona. Amb el 18,3% del share, TV3 lidera la nit gràcies al programa de Marc Ribas que ha fet gairebé 300.000 teleespectadors de mitjana. En aquesta ocasió, el millor ha estat que no s’ha sabut fins al final qui guanyaria perquè les votacions estaven molt empatades. Tant, que han arribat al punt que ha hagut de ser el plat estrella qui decantés la balança.
Tradició i qualitat a l’Amoca de Lleida
L’Amoca de Joan Gómez forma part d’un grup de 10 restaurants, però no deixa de ser un d’aquells amb menjar de tota la vida que donen importància als productes de proximitat. “L’espai és molt maco, es nota que hi ha diners i decoradors”, han reconegut els rivals quan hi han entrat. La cuina, però, l’han qualificat de “claustrofòbica” i “increïblement justa”.
Un cop a taula, l’única rival noia ha lamentat que es cuinin els cargols: “Pobrets, recordo la meva mare dient-me que els estava matant mentre cridaven a l’olla”. Més enllà de l’anècdota, tots han destacat que els plats tinguessin una presentació preciosa. Bona pinta i també bon feedback, encara que el steak tartar no fos picant. El gerent ha acceptat les crítiques, sorprenentment, i ha ofert un mea culpa per no haver preguntat el punt del picant o per haver picat massa el seu plat. Els segons han triomfat: “Està tot molt bo, aquí hi ha tradició”.
La nota mitjana ha estat d’un 7, amb les millors notes per al menjar i el preu. L’ha perjudicat la mida de la cuina, una categoria que obté un baix 5,3.
L’únic restaurant peruà de Lleida, tot un encert
El Limo Restaurant ha convençut els rivals pel que fa a l’estètica del restaurant, que pega amb la temàtica d’aquest restaurant peruà. Que hi hagi uns esglaons a la cuina no ha agradat a l’Alfonso, que ha trobat petits errors a tot arreu. Això sí, la presentació dels plats ha estat “perfecte” segons els contrincants, aixi que un superpunt a favor. La croqueta? “Ben parida”. La resta de plats també han agradat amb bones combinacions, fins que un ha criticat les patates soses i ella ha sortit a justificar-se. El punt discordant, un pop que ha agradat a tots excepte a un d’ells.
Amb un 6,8 de valoració mitjana, el menjar i el servei empaten amb el 7,7. El preu no ha acabat de convèncer, ja que es queda amb un 5,7.
Un restaurant molt internacional, la sorpresa de la nit
El local del restaurant més internacional de Lleida ha agradat moltíssim als rivals, com la cuina “gegant i molt ben equipada” a la vista: “Estic sense paraules, aquí hi ha molta pasta posada”, han dit. Eat the world proposa una carta llarguíssima amb plats de tot el món, el que complica oferir un paper excel·lent.
Els altres han aplaudit la bona pinta dels plats, encara que s’han sentit més crítiques que en els anteriors restaurants. El propietari ha posat el crit al cel perquè considera que han anat a fer mal. Creu que l’han vist un rival fort i que, per això, han estat més exigents.
Després de les valoracions dels rivals, el restaurant s’ha col·locat en segona posició amb un 6,9. La cuina assoleix un boníssim 8,7 de nota, mentre que el menjar decep amb només un 6,
El restaurant de moda a la zona universitària de Lleida
L’última visita ha estat a la zona universitària, on han criticat que aquí ofereixi menjar street food a preus molt barats. Les cadires? Fredes. “Les fotos no em fan el pes”, ha dit el més just del programa. Creuen que falta neteja i ventilació a la cuina, de la mateixa manera que no els ha agradat veure-ho tot congelat al Tremola o que els cambrers hagin de posar escales per servir els plats.
Menjar d’estudiant, estèticament el que s’esperaven de tapes i hamburgueses gordes: “He tornat als 22 anys”. La carn, molt bona, encara que els costa de creure que ofereixin sempre vins i carn de tanta qualitat a aquest preu.
Amb un 5,9 de mitjana, el millor ha estat el 6,7 del preu mentre que l’espai aprova justet amb un 5.
La confrontació final descobreix com s’han votat entre ells
El més bé valorat ha lamentat que s’esperava més, però reconeix que té una cuina petita: “Després de veure les seves cuines, que eren molt més grans, doncs ho entenc”. També la representant del Limo ha deixat clar que considera que es mereix una mica més. El Joan no s’esperava tenir notes més aviat baixes i s’ha mostrat molt enfadat: “La Margot té molta estratègia, no està sent 100% objectiva”.
Amb tres restaurants separats per només 0,1 punts, les notes del Marc Ribas i el plat estrella han estat decisives per acabar de decidir qui havia de ser-ne el guanyador. L’afortunat ha estat el Limo Barcelona, que anava en tercera posició fins a les notes del presentador. Que ella hagi estat qui ha puntuat més baix no ha estat casualitat, encara que ha estat el mig punt del seu cebiche “espectacular” qui li ha donat la victòria.
