El Foraster ha visitat, aquest dilluns, un dels municipis catalans més turístics. Amb un dels ponts més emblemàtics del país -o el que més, segons una de les seves veïnes-, Besalú ha rebut en Quim Masferrer amb els braços ben oberts. I queda clar que els teleespectadors tenien ganes de recórrer aquest poble de carrers empedrats, tenint en compte que l’emissió de TV3 ha estat líder amb un boníssim 24,5% de share.
La mitjana de persones connectades a la cadena pública ha estat superior respecte a la setmana passada, amb 26.000 més, encara que hagin baixat gairebé una dècima de quota de pantalla. La segona i tercera posició en el rànquing, molt allunyats amb el 7,7% d’El Hormiguero i el 6,4% de La Revuelta.
Però és que aquesta entrega ha tingut de tot. En aquest capítol, hem vist el Quim Masferrer parlar anglès i emocionar-se amb dues històries personals d’aquelles que fan plorar. El primer, d’un veí que encara parla amb la dona morta fa dos anys perquè és l’única “medicina” que ha trobat en un dol que l’està fent sentir “molt sol”. I l’altra? L’entrenadora de l’equip de futbol femení sènior del poble, una noia a qui van diagnosticar un càncer de pulmó -en teoria letal- amb només 25 anys.
El Foraster emociona en una entrega molt maca a Besalú
Quim Masferrer ha agradat molt en aquesta entrega, ja que s’ha trobat amb veïns d’històries molt potents. També hi ha hagut moments de riure, com el moment en què una carxofa ha entrevistat el presentador, quan ha descobert el riure contagiós de la cuinera de l’escola, quan s’ha trobat un grup de lluitadors medievals o quan s’ha posat a parlar en anglès mentre creuava el pont de Besalú. Al seu voltant, només hi havia estrangers: s’ha trobat amb gent del Canadà, dels Estats Units, del Brasil… Molts s’han queixat que el poble rep una bestialitat de turistes, unes 100.000 persones l’any segons les dades que li ha donat una de les treballadores de l’oficina de Turisme. Entre la gent amb qui ha parlat el presentador? Un veí que ha arribat a demanar que “enderroquin” el pont per evitar la massificació.
I d’aquí, a emocionar-se amb dues històries molt potents. Com dèiem, la més maca l’ha protagonitzat un home que cuida de l’hort cada matí per distreure’s, ja que està patint molt des que morís la seva dona fa un parell d’anys. Ara se sent molt sol, lamenta, sobretot perquè la va perdre molt ràpidament: “Li van diagnosticar un càncer de cervell i, dos mesos després, va morir”. Encara parla amb ella a casa, on li pregunta si creu que fa bé les coses o si hauria d’haver comprat un altre tomàquet: “El silenci no em respon, però és la meva medicina. Si parlo amb ella em sembla que respiro millor“, ha dit tot deixant els teleespectadors amb un nus a la gola.
Quan Quim Masferrer ha anat al camp de futbol del poble, ha conegut les jugadores de l’equip sènior del Besalú. Totes són majors de 40 anys i són mares, un perfil que no acostuma a trobar-se. Quan ha parlat amb l’entrenadora, ha descobert una lluitadora a qui li havien dit que moriria amb només 25 anys i, afortunadament, no ha estat així: “Tenia 25 anys quan els metges em van dir que m’haurien de donar una quimioteràpia pal·liativa, ja que no hi havia cap cas al món amb allò i que era impossible que sobrevisqués. Jo no vaig perdre l’esperança i em va salvar que no em vaig arribar a creure mai que no hi hagués cura”. Un metge del Trueta va canviar-li la medicació, la va sotmetre a una quimioteràpia i radioteràpia molt forta i va arribar a aprimar-se 40 kg. Després de treure-li un pulmó, va salvar-la: “La vida és un regal, ara una tinc una filla“.
