Final de temporada en estranyes circumstàncies –però no per això menys intens– per a Com si fos ahir. Els guionistes han complert i hi ha hagut una mort que serà investigada, dos comiats inesperats i una ruptura irreparable després que hagi sortit a la llum un secret molt fosc. Tot això després que el tsunami televisiu del Mundial hagi retardat l’emissió de l’episodi que posava la cirereta a la novena temporada de la sèrie diària de TV3. La competició esportiva ha alterat durant un mes els hàbits dels espectadors, les audiències i les graelles, no només de TVE sinó també de la competència. Precisament per això, la cadena pública catalana no va programar l’emissió de la gala del Comsi per a diumenge a la nit, com hauria marcat la tradició, per no coincidir amb la final del Mundial, que es va endur un 85,7% de la quota de pantalla entre La 1, La 2, DAZN i Teledeporte.
Els programadors van pensar que seria malbaratar una de les grans nits anuals de la cadena. I van preveure emetre el capítol final dilluns. Però novament l’onada del Mundial va ofegar els seus plans, perquè la victòria d’una selecció espanyola farcida de jugadors del Barça els va fer pensar que molts espectadors optarien per veure la celebració del títol de Lamine Yamal i companyia. I van preferir no intentar competir-hi, per no malbaratar el material. Així és com finalment la gran nit de Com si fos ahir s’ha anat ajornant fins a aquest dimecres. Però valia la pena. Ben segur que és el que han pensat els fans de la sèrie, que són molts i persistents i donen a la ficció dirigida per Sònia Sánchez una mitjana de quota de pantalla del 20% quan ja enfila la desena temporada.
Després de dies d’espera, els seguidors de les peripècies de la colla d’exalumnes del Reina Sibil·la han tingut aquest dimecres a la nit una trepidant sessió doble: després del TN Vespre s’ha emès l’últim capítol ordinari de la temporada i, després, el gran final, un episodi més llarg i, s’ha de dir, espectacular. Thriller, drama i comèdia són les tres paraules clau. No seguiu llegint si no heu vist el capítol, que venen espòilers.
Thriller: el ‘cas Andic’ dels germans Melero que ha deixat tothom amb la boca oberta
La trama dels germans Melero és la gran sorpresa d’aquest final de temporada. Qui digui que ja s’ho esperava menteix. La batalla de la Naiara (Daniela Brown) i el Toni Petit (Oriol Cervera) amb el Liam (Guillem Font), el germà de la Zoe (Abril Julien), ja es coneixia. Però que el noi es presenti al pantà on els Melero han anat de càmping amb la Zoe i acabi mort en caure daltabaix d’un penya-segat, en un forcejament amb el Toni petit, és un gir de guió que deixa molts interrogants oberts per a l’inici de la nova temporada. I només hi faltava l’escena final, amb l’aparició del cadàver flotant al pantà, després d’haver deixat el noi malferit al barranc i que ell, se suposa, hagi intentat aixecar-se i anar a demanar ajuda.
A part del desafiament argumental –una mossa d’esquadra i el seu germà implicats en la mort en estranyes circumstàncies d’un cunyat drogaddicte que feia la vida impossible a la novieta del noi–, les seqüències d’aquesta trama han estat un recital interpretatiu dels actors, especialment de Brown i Cervera, però també de David Vert, en el paper del Toni Melero, el pare. Quins dos àpats familiars més tensos s’han vist, quins primers plans tan intensos mentre uns sabien el que havia passat i els altres sospitaven que alguna cosa no anava bé.
I ara s’obre el debat ètic i jurídic: ha estat un accident o un homicidi imprudent? Ho han de confessar a la policia? Poden sortir-se’n amb l’argument de la legítima defensa? Què passaria amb la carrera com a policia de la Naiara en aquest cas? Han d’intentar amagar-ho, tornar a Barcelona i aquí no ha passat res que ells sàpiguen? Un cas Andic a Com si fos ahir per rematar la temporada, no es podia demanar més.
Drama: la Carla ho descobreix tot i s’endú el Nico a Buenos Aires (després d’un ensurt monumental)
L’altra gran trama que ha fet un salt en aquest últim capítol de la 9a temporada ha estat la del drama familiar dels Vilella-Molins. L’Andreu (Marc Cartes) i la Gemma (Àurea Márquez) han anat molt enllà en la seva implicació en la guerra entre el seu fill, Manel (Biel Montoro), i la seva exparella, Carla (Sara Diego), per la custòdia del seu fill, Nico. El secret fosc del Manel, que el dia de l’apagada va amagar el Nico perquè la Carla cregués que ella l’havia perdut i fer-la sentir mala mare, ha sortit a la llum. Els espectadors ja el coneixien, però la Carla, no. Finalment, com passa sempre, els nens acaben dient les veritats. Una sola frase del Nico, “és un secret”, ha aixecat la llebre. Després, només ha calgut la pressió (involuntària) de la Carla sobre l’Andreu perquè ell li acabés confessant què va fer el seu fill. En aquest punt, la trama ha fet un clic: tothom pendent de què passaria a partir d’aquest punt de no retorn.
I els guionistes han optat per un drama doble. D’entrada, la Carla decideix que s’emporta el Nico a Buenos Aires de viatge, peti qui peti, i exigeix al Manel que li firmi l’autorització que necessita. “I si no tornes?”, pregunta el Manel. “Jo mai faria això, mai faria servir el meu fill per fer-te mal”. Després d’aquest dard, el noi capitula i li diu que li signarà el permís. Però això fa que els Vilella-Molins temin que mare i fill ja no tornaran. La Gemma tira pel dret i la fa grossa: li para una trampa a la Carla. Demana a la seva jove que li deixi passar la tarda amb la criatura i li promet que li portarà a l’estació a l’hora del tren que han d’agafar cap a Madrid, des d’on l’endemà tenen el vol transatlàntic. A l’hora de la veritat, la Gemma es queda amb el nen a la Barnateca malgrat els missatges insistents de la Carla perquè l’hi porti, com havien quedat.
El gran drama arriba quan la Gemma va al cotxe a recollir una cosa i sent una gran explosió provinent del restaurant: de cop, recorda que a la cuina hi havia una capsa de petards que havien quedat per allà el dia de la revetlla i que el Nico és allà, cuida’t per la cuinera, mentre ella ha sortit. En aquell moment hi ha una de les escenes que potser es qüestionaran més del capítol, amb la Gemma corrent com una esperitada, escales amunt, cridant “Nico! Nico!”. En el plànol següent, se la veu plorant i sanglotant desesperadament. Però aviat se sabrà que només ha estat un ensurt: la cuinera està ferida i el nen espantat, però no li ha passat res. Caldrà veure què en pensen els espectadors: ha sigut un gir de guió trampós? O era el que calia per a un final de temporada? El debat està servit. Però de moment el Nico vola cap a Buenos Aires amb la Carla, això sí que no ho pot evitar ningú. Per tant, la trama queda oberta en un punt molt complicat de cara a la desena temporada.
Melodrama: dos comiats inesperats i un final musical, amb rumba ‘home made’
Per compensar tanta tensió, com sempre, els guionistes de Com si fos ahir proporcionen una mica de melodrama i comèdia –el que ara s’anomena dramèdia– a l’espectador. Amb una alta dosi de sucre, tot s’ha de dir. En aquest cas, els protagonistes han estat la Sílvia (Montse Germán), l’Ivan (Roger Coma) i el Jordi (Andrés Herrera), a parts iguals. Per començar, en el penúltim capítol la Sílvia, després del patiment de tota la temporada –un càncer i la ruptura definitiva amb el Francesc–, rep una altra mala notícia: l’Ivan se’n va a viure a les Canàries amb la seva nova parella, el Kilian (Albert Prat). Després d’una de les seves fases de paranoia –estava convençut que es moriria d’un atac de cor sobtat perquè té la tensió i el colesterol alt–, ha posat seny, però vol una nova vida, i empeny el Kilian a acceptar una oferta de feina que té a les illes afortunades.
De sobte, però, les coses sembla que es comencen a posar a lloc per a la Sílvia. El primer pas és la visita inesperada de la seva filla, Anna (Àngela Cervantes). La jove dissenyadora fa un viatge llampec i no anunciat per veure la família i tot són abraçades i petons. Però enmig de tant de sucre s’obre el cant del cigne del personatge del seu pare: el Jordi li confessa que no sap què fer amb la seva vida, que necessita un canvi radical i que està decebut perquè la Janina, ara que havien començat una relació, se’n va a viure a la República Dominicana.
Els espectadors diran també si aplaudeixen el gir de guió d’aquesta trama. L’Anna comença a fer campanya perquè el Jordi se’n vagi amb ella una temporada a Nova York, i sembla que el seu pare s’ho planteja. Però, ai las!, arriba la festa que ha convocat la Sílvia i esclata la sorpresa. Com si fos incapaç de renunciar mai al protagonisme, el Jordi deixa anar la bomba: no anirà una temporada a Nova York, sinó que se’n va a la República Dominicana amb la Janina. Tothom es queda sense saber què dir fins que l’Anna trenca el gel: “Em sembla una decisió de puta mare!”, li deixa anar. I obre la porta a l’alegria. Com a cirereta, tots canten la rumba dedicada a la Pandereta –el sobrenom amb què ell es referia a la Sílvia quan eren joves i ella tocava aquest instrument en el seu grup de rock– que el Jordi ha engiponat. Endavant comentaris.
