La pitjor cara de la crisis econòmica és la dels centenars de milers de catalans que estan a l’atur. La disminució de les aportacions al sistema i l’increment del nombre de persones que tenen dret a les prestacions per desocupació estant creant una tensió insostenible. Paral•lelament el fet de buscar feina i no trobar-ne genera sovint situacions d’angoixa i, si cada cop hi ha més gent que s’hi troba, pot acabar posant en risc la cohesió social. Per tal de fer sostenible la xarxa de suport que signifiquen els serveis bàsics de l’estat del benestar, el govern ha decidit aplicar diverses mesures que significar un esforç pel conjunt de la ciutadania i per segona vegada en poc temps, un d’específic que afecta a la seva retribució als treballadors del sector públic i als funcionaris. Aquest és un col•lectiu que no sempre té els privilegis salarials que se li atribueixen -ja sigui per ignorància o per mala fe- però sí que tenen la garantia que mantindran el seu lloc de treball. És això un privilegi assumible en el context actual? Sens dubte que continua vigent la idea que cal preservar els treballadors de la funció pública de les temptacions dels polítics de torn d’exercir pressions interessades sobre ells, però l’accés regulat i garantit al lloc de treball no justifica la resta de privilegis que, en molts casos, han anat acumulant. Més enllà de l’esforç salarials que ara se’ls demana, cal que els funcionaris no estiguin en una bombolla i que adaptin la seva situació a la realitat, igual que està fent la majoria de la gent.
- CA
