La secció quarta de l’Audiència de Girona ha confirmat la presó provisional de l’home atrinxerat a les Llosses, al Ripollès, que va disparar contra l’amo de la finca i contra policies el passat 14 de juny. En la seva interlocutòria, de 27 de juliol, els magistrats consideren que concorren els elements indiciaris que justifiquen la presó com ara la “contumaç” conducta del processat –que es va negar a acceptar la mediació de la policia i va disparar–, per l’arma utilitzada i per la gravetat del delicte del qual està acusat, temptativa d’homicidi. Així mateix, la sala avisa que hi ha risc que ataqui béns jurídics de la víctima pel seu “enconat conflicte veïnal”. És a dir, que hi torni.
La titular del jutjat d’instrucció 1 va decretar presó per a l’acusat el passat 17 de juny, a petició de l’advocat dels mossos d’esquadra ferits, dos membres del Grup Especial d’Intervenció (GEI), José Antonio Bitos, del sindicat USPAC. La decisió de la jutgessa va ser recorreguda per la defensa, que va reclamar la llibertat provisional. Ara l’Audiència manté la presó a l’espera que es resolgui la instrucció i la recollida de proves. De fet, la jutgessa ja va prendre declaració a l’investigat, al propietari de la finca i als policies participants en l’operatiu per fer-lo desistir.
La sala sosté que hi ha temptativa d’homicidi
En la resolució, els tres magistrats defensen que l’acusació de temptativa d’homicidi té tot el sentit. En aquesta línia, els togats recorden que l’arma utilitzada, una escopeta de caça, encara que dispari perdigons “pot causar ferides greus o fins i tot la mort”. Per altra banda, considera que l’acusat va disparar “per sorpresa” a la primera víctima, a la qual va ferir-li la cara i el tòrax amb 67 perdigons. Afegeixen els crits que va proferir a la policia abans de disparar-los com ara “sortireu d’aquí amb un taüt!” o “us mataré!”. I, en darrer terme, perquè es va negar a qualsevol mediació o negociació amb els policies “parapetat amb una arma amb què va disparar” contra ells. Tots aquests arguments justifiquen plenament la decisió d’engarjolar el detingut, segons l’Audiència.
A més a més, la sala rebutja els arguments de la defensa de considerar els fets una “temptativa inidònia o fins i tot irreal” d’homicidi pel tipus d’arma i de munició utilitzat. Tot i que els magistrats avisen que encara la instrucció està en un moment processal que no pot valorar la potencialitat de l’agressió, sí que queda clar que els agents van tenir sort d’anar parapetats i que les lesions de les 67 perdigonades podrien haver estat pitjors. En qualsevol cas, la sala arriba a recomanar una pericial balística per calcular la veritable potencialitat de l’arma utilitzada. A més, els magistrats raonen que hi ha un motiu de fons encara més contundent i és el risc que atempti contra la víctima o els seus béns jurídics una altra vegada, després que la seva declaració va mostrar un “enconat conflicte veïnal amb la víctima”.
2
