El veganisme és un estil de vida i d’alimentació que cada cop està més de moda en la nostra societat. En la majoria dels casos s’al·leguen dos grans motius per passar-se a aquest tipus de dietes són el compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient i la millora de la salut en deixar els productes animals. No obstant això, ser vegà no implica tenir sempre bona salut, segons un estudi recentment publicat pel Centre de Salut Pública de la Universitat de Viena publica a la revista Nutrients, en el qual han examinat les pautes alimentàries i l’activitat física dels vegans i han descobert una discrepància entre l’aparença i la realitat en molts casos.
L’estudi mostra com tot i que la majoria dels vegans fan més exercici que la mitjana de la població, el consum generalitzat d’aliments processats industrialment en aquest grup no pot qualificar-se de beneficiós per a la salut. El grup de recerca, dirigit per Maria Wakolbinger i Sandra Haider, del Centre de Salut Pública de MedUni Viena, va realitzar una enquesta en línia a 516 persones amb una edat mitjana de 28 anys que eren veganes des de feia almenys tres mesos quan es va iniciar l’estudi. Com van demostrar les respostes a l’enquesta, “ser vegà no és en si mateix sinònim de ser ‘sa'”, subratlla Wakolbinger. Per indiscutibles que siguin per a la ciència els beneficis d’una dieta basada en vegetals per a la salut, cal tenir en compte el grau de transformació dels aliments consumits, sobretot en aquesta categoria.
Consciència o conveniència?
Amb aquest teló de fons, l’equip de recerca va arribar a la distinció entre un patró dietètic entre els vegans. Per un costat va detectar un tipus d’alimentació “conscient de la salut” i un altre “de conveniència”. Els vegans amb una qualitat de dieta basada en la conveniència, que representaven el 53%, es caracteritzaven per un major consum de peix processat i alternatives a la carn, aperitius salats vegans, salses, pastissos i altres dolços, aliments precuinats, sucs de fruita i tipus refinats de cereals. És a dir una alimentació que no és necessàriament saludable.
“Els estudis han demostrat clarament els efectes negatius dels aliments processats industrialment sobre la salut”, subratlla Wakolbinger. “En el cas de les persones que consumeixen principalment aliments precuinats, s’ha demostrat científicament un 29% més de risc de mortalitat general, fins a un 51% més de risc de sobrepès o obesitat, un 29% més de risc de malalties cardiovasculars i un 74% més de risc de diabetis tipus 2″.
En contrast amb el grup de menjar precuinat, els vegans (47%) classificats com preocupats per la salut consumeixen més verdures, fruita, proteïnes i alternatives làcties, patates, productes integrals, olis i greixos vegetals, i cuinen més sovint amb ingredients frescos. La població vegana estudiada també va resultar ser heterogènia pel que fa al comportament d’activitat física, ja que “el nivell d’activitat física dels vegans és, en general, superior al de la població mitjana d’Àustria. No obstant això, com il·lustra el nostre estudi, el grup preocupat per la salut és significativament més actiu que els que pertanyen al patró de menjar precuinat”, explica la primera autora, Sandra Haider.
I les postres?
A diferència del vegetarianisme, el veganisme és una forma d’alimentació basada en vegetals en la qual no sols es prescindeix de la carn, sinó de tots els aliments i subproductes d’origen animal. Alhora, cal apuntar l’existència del terme ‘vegetarianisme de púding’, que s’ha establert per a variants de la dieta vegetariana desfavorables per a la salut en les quals, per exemple, es consumeixen molts dolços en lloc de carn.
“En conseqüència, el patró dietètic de conveniència que identifiquem bé podria denominar-se ‘veganisme púding'”, resumeixen les autores sobre la conscienciació a la qual volen contribuir en vista de l’auge del mercat de substituts carnis i lactis ultraprocessats. En l’actualitat, les alternatives veganes a la carn i la llet generen un volum de negoci anual de 1.700 milions d’euros a Europa.
3
