“Sense els metges i les infermeres no tindria la meva nena als braços”. Així d’emocionada ha començat el seu discurs la mare de l’Aisha, Radya Bakuri. L’Aisha és una nena que només néixer va necessitar una reanimació i el trasllat urgent des de Santa Tecla a l’Hospital Joan XXIII. Patia insuficiència respiratòria perquè en algun moment abans del part li va faltar oxigen. Els budells es van relaxar i va fer la primera deposició encara al líquid amniòtic de la mare. Va empassar aquest líquid i, en néixer, no podia respirar. Al Joan XXIII no van poder fer que millorés el seu estat, per la qual cosa l’Aisha va requerir ECMO, oxigenació per membrana extracorpòria, dotze hores després de néixer. L’ECMO permet substituir la funció del cor o dels pulmons del pacient mitjançant l’extracció de la sang del cos, és a dir, se li posa oxigen i se li treu diòxid sense l’esforç del pacient per respirar.
Els professionals del Vall d’Hebron de Barcelona es van traslladar a Tarragona quan l’Aisha estava a punt de morir i van començar la teràpia per estabilitzar-la. La nena encara no tenia ni un dia de vida i el seu pes no superava els dos quilos, el que va complicar la situació. A Tarragona, els professionals del Vall d’Hebron van començar la teràpia ECMO per salvar-la i un cop estabilitzada es va fer el trasllat a Barcelona, on va continuar amb el tractament durant vuit dies i se li va anar retirant progressivament quan va poder respirar per ella mateixa. Aquest divendres la nena ha estat present a la roda de premsa, dormint plàcidament als braços de la seva mare, que ha agraït molt emocionada la feina que han fet els sanitaris amb la seva filla.
Un sistema “únic” a Europa
El que va salvar la vida de l’Aisha va ser el trasllat adequat a l’hospital de referència en patologia pediàtrica, ja que cada cop necessitava més suport respiratori i el seu sistema immunitari estava molt dèbil. El “treball en tàndem” va aconseguir que el temps en què l’Aisha va ser atesa fos similar al que s’hauria necessitat si ja hagués nascut en un lloc amb ECMO. El doctor Joan Balcells, un dels doctors que l’ha tractat, explica que el cas de l’Aisha era molt complex perquè només tenia un dia de vida i es va necessitar un cirurgià pediàtric i el trasllat de tot l’equip. “Tot requereix més precisió, les cànules s’han de posar en artèries molt més petites, la quantitat de sang és molt més precisa i els efectes de l’exposició del pacient al circuit que està fora d’ell és més gran”, ha explicat el doctor. “Estem satisfets de poder contribuir a l’equitat del territori”, ha assegurat el doctor.
Per la seva banda, la doctora Elisabeth Esteban, coordinadora del SEM Pediàtric de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha explicat que el sistema de trasllat que es va utilitzar amb l’Aisha es va fer amb el SEM Pediàtric, un sistema “únic” a Europa tal com es desenvolupa a Catalunya. Es va acompanyar la nena en ECMO amb un model “molt centrat en el nen i la família”. El director mèdic del SEM, Jorge Morales, per la seva banda, apunta que “estem en condicions de garantir l’equitat territorial gràcies al fet que s’han unit les peces del puzle i s’ha implementat una visió de 365 graus”.
Nou programa perquè tothom tingui accés a l’ECMO
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha celebrat la implementació d’aquest programa que “consolida de forma estable aquesta atenció amb ECMO”. “Ja no es buscaran solucions sobre la marxa, sinó que estarà protocol·litzat i es podrà donar resposta 24 hores set dies a la setmana a tots els malalts pediàtrics que necessitin aquest tractament”, ha reivindicat Balcells, que ha recordat que aquesta tecnologia “salva vides” com demostra el cas de l’Aisha. En els últims tres anys s’ha utilitzat aquesta tecnologia un total de deu cops.
