Que el sistema sanitari català està molt tensionat no és cap novetat, però sí que ho és el fet que enguany l’època d’incidència dels virus respiratoris s’ha avançat. Això ha provocat saturació als hospitals i les urgències, així com en els centres d’atenció primària, que pateixen la falta de mans. El motiu d’aquest avançament de la temporada de la grip, que s’ha sumat als virus sincitials i a la Covid per portar els centres saniraris al límit, té a veure amb el fet que aquest any és “de transició” entre la pandèmia Covid i el retorn a la normalitat.
“Durant tres anys el panorama ha estat dominat clarament per la Covid i per les restriccions per aturar-la. Aquest any, en canvi, la resta de virus s’han recuperat i la grip ha tornat amb força”, explica el cap del servei d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla. L’expert sosté que és difícil d’explicar per què s’ha avançat tres o quatre setmanes, però podria deure’s al fet que els anys anteriors gairebé no van haver-hi casos de virus respiratoris que no fossin la Covid, per la qual cosa no hi ha immunitat.
En aquest sentit, apunta que aquest any tot ha tornat “de forma desordenada” i per ara hem vist una primera onada de virus sincitial molt forta que s’ha traduït en un preocupant brot de bronquiolitis que ja s’ha superat i un inici de la grip molt avançat. Pel que fa a la Covid, els casos han baixat en l’última setmana, així com el nombre d’ingressos. Per tant, la principal preocupació dels metges actualment és l’epidèmia de grip que està saturant urgències.
Trilla augura que el pic de la grip arribarà entre Nadal i els primers dies de l’any, és a dir, la setmana que ve. Enguany el nombre de casos s’ha disparat abans de temps i han tingut una pujada que l’expert defineix com “molt intensa”, i el sistema s’ha vist sobrecarregat per la conjunció amb altres virus respiratoris. Però el nombre de casos greus no ha variat respecte d’altres epidèmies de grip. “S’ha afegit estrès a una temporada complicada però no s’han vist casos més greus”, conclou.
L’explicació la té la Covid
El cap de malalties infeccioses de l’hospital Parc Taulí, de Sabadell, Manel Cervantes, atribueix a la Covid el fet que la grip hagi tornat aquest any amb força. “La irrupció d’un virus nou va fer que s’infectés molta gent i que la grip casi desapareixés. Això va provocar que la gent que la passa cada any i crea anticossos no la passés i per tant ara li hagi afectat més”, explica. A més, segons Cervantes el fet que hagi arribat abans té a veure amb el fet que el pic d’Òmicron ha anat baixant progressivament i no ha calgut esperar al fred fort de l’hivern perquè la grip s’hagi obert pas. “Amb la bronquiolitis ha passat tres quartes parts del mateix, però ja estem de baixada”, afegeix.
Cervantes assenyala que no hi ha cap evidència que a partir del gener tornaran a haver-hi brots de grip i bronquiolitis. “L’única diferència que hi ha aquest any és que s’han avançat, però no vol dir que estarem fins la primavera amb brots”, explica. De fet, posa d’exemple el cas de l’hemisferi sud, on la grip va ser forta al juliol però a l’octubre ja no hi va haver nous brots. ”No hi ha una concatenació terrible que hagi provocat un desastre sanitari”, sosté.
La “sopa de virus” agreuja les mancances del sistema
Els hospitals estan patint aquesta “sopa de virus” especialment per la falta de llits i mans que arrosseguen des de fa anys. “Tenim un dèficit crònic de llits que s’intenta cobrir amb una partida pressupostària de Salut específica per a la grip, però tot i així estem desbordats”, lamenta Cervantes, que afegeix que “malauradament” aquesta és la realitat del sistema sanitari català. “No hi ha perspectives que això canviï perquè caldria fer una inversió a nivell estructural”, conclou.
Trilla hi coincideix i explica que tant hospitals com centres d’atenció primària estan desbordats aquestes setmanes perquè hi ha molts malalts per atendre però pocs professionals per fer-ho. “Si no tenim professionals suficients habitualment, ara encara menys. Ens falten mans, especialment a infermeria, i certa capacitat per a poder ampliar llits”, assenyala Trilla. Això desemboca en retards en l’assistència als pacients menys greus, que han de suportar temps d’espera “totalment inacceptables”.
A més, Trilla apunta que els hospitals vells com el Clínic tenen urgències “obsoletes”, temps d’espera “llarguíssims” i condicions de treball “molt lluny de ser idònies”. “És una llàstima que la qualitat assistencial des del punt de vista del tracte als pacients sigui molt bona però igualment hi hagi una llarga llista d’espera, unes urgències plenes i condicions dels professionals inacceptables”, conclou.
4
