10,3%. Aquesta és l’actual inflació a Catalunya, una dada que supera els dos dígits després de més de quaranta anys sense veure xifres de preus tan disparades. Les conseqüències d’aquesta inflació són diverses, però una de les més preocupants és la relativa al sistema de salut, que es podria començar a notar aviat. Els productes de parafarmàcia es dispararan aviat, però el principal problema és que la Generalitat estarà lligada de mans i peus fins que el govern espanyol decideixi incrementar el pressupost per a salut.
L’economista especialista en salut i director del centre de recerca en economia i salut de l’UPF, Guillem López, assenyala que davant d’aquests costos disparats per la inflació, qui gestiona salut té només dues opcions. Per una banda, restringir l’oferta de serveis o medicaments, és a dir, que un medicament que podria entrar no entri per no incrementar costos, encara que sigui beneficiós, o mantenir el progrés de la tecnologia i la mà d’obra, però pagant-los pitjor. “Fins ara era més fàcil controlar els salaris: si augmenta molt l’oferta de sanitat, però no vols que la despesa es dispari,el cost ha de ser el més baix possible”, explica abans de puntualitzar que fins avui l’opció que s’ha adoptat és la de pagar pitjor.
Aquesta opció, però, podria no seguir funcionant per als gestors de sanitat, en el cas de Catalunya, el Departament de Salut, perquè els metges estan cada vegada més cremats i reclamen increments salarials de fins el 7%. En aquest marc, López es veu incapaç de predir el que passarà. “En aquests moments totes les decisions estan en mans de l’autoritat sanitària, que s’ha de plantejar si el que fa és controlar la despesa o augmentar els ingressos dedicant una part més gran del PIB a la sanitat”, raona.
La pilota, a la taulada de Madrid
Davant aquest problema, l’expert assenyala que res no depèn de la Generalitat, sinó del Ministeri de Sanitat del govern espanyol. “Catalunya no pot gastar més en sanitat si l’Estat no la finança millor, però és la Generalitat qui paga els plats trencats”, insisteix López. L’expert explica que és la Generalitat qui es troba ara amb una creixent utilització sanitària -ja que Catalunya té alguns dels millors hospitals de l’estat, farmacèutiques potents i ciutadans que utilitzen molt el servei públic- però té “les mans lligades” per l’Estat. “No controles els diners, però has de donar la cara”, descriu. “Tampoc no pots pagar-los més, però si pagues poc els professionals tenen una productivitat més baixa”, afegeix per definir millor la situació complicada en què es troba el Govern.
Les conseqüències de no augmentar la despesa en sanitat
López augura moltes complicacions si l’Estat no es decideix a dedicar més part del PIB a sanitat. El primer, assenyala, és la frustració que es generarà en els professionals, la indústria i els pacients. També augmentaran les llistes d’espera i caurà la demanda d’alguns productes. “Quan hi ha una inflació general la traducció en el sector salut és directa, perquè la major part és intensiva de mà d’obra”, explica. Aquesta mà d’obra, els sanitaris i investigadors, no volen perdre poder adquisitiu i demanen increments de salari, el que és “impossible” sense el finançament adequat.
Canvi en el finançament autonòmic perquè Catalunya rebi més diners
“Estem en un carreró sense sortida”, resumeix l’expert, que creu que l’única solució possible és canviar el sistema de finançament del sistema sanitari espanyol. “O es finança millor en general o es produeix un canvi de finançament autonòmic que reconegui les especificitats de cada zona, com el cost de vida o l’utilització del sistema sanitari”, raona. Només en aquest cas Catalunya rebrà més diners per a sanitat i es podrà destensar el sistema públic de salut.
Precisament va ser el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, qui va diagnosticar aquest problema en el sistema sanitari català. En veure la falta de recursos amb què el departament ha de fer front a contingències com l’actual, el conseller va avisar que deixarà el càrrec si no disposa de més recursos. “No sé retallar. Vaig venir per fer unes coses i, si no puc fer-les, la meva presència té poc sentit”, va dir en una entrevista on també va explicar que havia reclamat un canvi en el finançament autonòmic per a la sanitat en una carta a la ministra espanyola Carolina Darias. Argimon culpa de la falta de professionals i els pocs recursos al ministeri de Sanitat, que diu que “no ha fet absolutament res” en tota la legislatura.
Les farmàcies, més costos però productes al mateix preu
Els altres grans afectats de l’alça de preus són les farmàcies. La inflació ha disparat els costos dels productes sanitaris, però no els preus als quals es venen a les farmàcies. Això s’explica perquè en el nostre sistema sanitari els preus de la majoria dels medicaments no tenen una negociació lliure, sinó que venen marcats per decrets del govern espanyol. A més, el cost mitjà de fabricar un medicament des del seu descobriment fins a la seva comercialització s’ha duplicat des de l’any 2010, arribant els 2.180 milions d’euros, i podria seguir pujant amb la inflació. Així, les farmàcies pateixen l’increment del cost de vendre els productes però no obtenen més beneficis.
“Un medicament no és un bé de consum com un altre, no està sotmès a les regles del mercat. És un bé sanitari amb una regulació específica, per això són estables”, explica Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac), en declaracions a El Món. “Hi ha decrets perquè els preus baixin però mai perquè pugin. El sistema no està fet per apujar-los sinó per abaixar-los”, afegeix.
“El pressupost és el que és i si l’energia s’ha multiplicat per dos es disparen els costos de forma espectacular”, explica. Així, les farmàcies fan front a un increment de tots els costos però no dels ingressos, perquè venen determinats per llei. Això, assegura, es tradueix en més dèficit per a la sanitat. “O li dones més pressupost o no fas les inversions que calen”, avisa.
El govern espanyol es va comprometre al març del 2022 a no apujar el preu dels medicaments regulats per la llei, tot i que sí que estan pujant els de venda lliure. En aquest marc, els únics productes que es poden trobar dintre de la farmàcia i que s’han encarit són els de parafarmàcia o els medicaments de venda lliure, els que no estan regulats per la llei. “La parafarmàcia sí que és un bé de consum i hi ha pujades, perquè els fabricants tenen més costos”, explica Torres. Tot i així, assegura que els medicaments són el 75% de la facturació d’una farmàcia, pel que guanyar més en parafarmàcia és gairebé “anecdòtic”.
La sanitat privada també pateix l’alça de preus
L’economista de la salut de la Barcelona School of Management Maica Fernandez assegura que el sector de la sanitat privada es veu legitimat a pujar els preus perquè la gent continua pagant-los. Per això, veient l’alça de preus general han apujat el cost de tenir una assegurança privada i, tot i que per adquirir un medicament “juguen amb les mateixes cartes”, pel que fa a la maquinària hospitalària o els serveis els preus “s’han inflat”. “Cada any pugen un percentatge segons el perfil del pacient i segons la inflació, pel que ben segur que es notarà l’alça de preus general”, explica Fernández.
De fet, la inflació sumada a tornar a pagar l’IVA del 21% per als productes sanitaris -que fins al juny no es pagava per fer front a la Covid– està tenint un impacte “molt negatiu” en el sector privat segons l’Associació de la Sanitat Privada Espanyola. La pujada de preus fa que els marges de beneficis siguin més estrets, ja que el cost de les assegurances no ha pujat en la mateixa proporció als costos fixos dels centres hospitalaris.
9 
2 
