El nou conseller de Salut, Manel Balcells, és a l’ull de l’huracà un mes després d’haver accedit al càrrec i ha sobreviscut pels pèls en el seu baptisme de foc amb els sanitaris gràcies als esforços que ha fet aquest dijous per reconduir la situació. El desencadenant del mal ambient entre professionals de la salut i conseller va ser la seva primera compareixença al Parlament, on va menystenir una de les claus de l’atenció primària, la longitudinalitat. Aquest concepte s’utilitza per definir la relació entre un metge i un pacient al llarg dels anys, el que permet al facultatiu conèixer la persona en tota la seva dimensió i identificar abans les malalties que sorgeixin. La longitudinalitat és una de les claus per al bon funcionament de l’atenció primària segons assenyalen els mateixos professionals sanitaris, però el conseller Manel Balcells va considerar que és “un paradigma que ha quedat antic”.
El conseller ha hagut de recular i s’ha corregit ell mateix aquest dijous en a la comissió de Salut del Parlament, amb la sala plena a vessar de metges i sindicats. En aquest clima hostil i de molta pressió cap al nou conseller, Balcells s’ha defensat dient que “ningú nega la importància de l’atenció longitudinal”. “Vaig dir una frase probablement poc afortunada”, ha admès el conseller, però ha demanat “una mica de coherència” després de la seva rectificació i ha assenyalat que ”s’han tret de mare” les seves paraules.
Ara bé, aquest canvi de discurs no li ha evitat les crítiques que rep des de fa dies. El vicesecretari general de Metges de Catalunya, el metge de família del CAP Manso David Arribas, estava present al Parlament quan el conseller va fer les polèmiques declaracions de la setmana passada. I assegura que va sentir la temptació d’aixecar la mà i interrompre’l. “Va ser espectacular, era error rere error. No vaig entendre que repetís que no falten metges i que la longitudinalitat està antiquada”, assenyala abans d’enumerar els avantatges d’aquesta relació entre el professional i el pacient al llarg dels anys. Arribas assenyala que la clau de la longitudinalitat és que quan s’interacciona amb una persona durant anys el coneixement mutu fa que l’atenció sigui de més qualitat. “Si t’he vist des de fa deu anys quan un dia arribes i m’expliques què et passa serà més fàcil que sàpiga que tens i si pot ser l’inici d’una malaltia”, explica.
Així, Arribas sosté que gràcies a aquesta relació es detecten malalties incipients, es poden tractar millor i es redueix la mortalitat. “La gent emmalalteix menys, requereix menys serveis i l’esperança de vida creix. És la nostra essència”, diu abans d’afegir que és per això que no entén les declaracions del conseller de la setmana passada que aquest dijous ha rectificat. El vicesecretari general de Metges de Catalunya assenyala que l’atenció primària es basa en la prevenció i per poder fer la tasca bé es necessita “incidir en els aspectes d’una forma personal”.
Medicina personalitzada gràcies a una relació de confiança
Els metges de la primària incideixen en un aspecte o un altre de la salut dels pacients segons la història clínica que ells mateixos han presenciat. “Amb algú seràs més incisiu en la salut sexual, amb altres posaràs el focus en una bona dieta o en la necessitat que facin esport pel risc cardiovascular… És medicina personalitzada”, insisteix aquest metge. Arribas explica que fins i tot hi ha pacients que consulten amb especialistes i després demanen veure el seu doctor de capçalera perquè els digui si realment és la millor opció per a ells.
“La població té dret a tenir el mateix professional de salut el màxim temps possible”, recorda Arribas, que per tant rebutja el posicionament exhibit ara fa una setmana per Balcells i que ara ha rectificat arran de les crítiques rebudes. “Com més anys estàs en contacte amb el malalt més qualitat de vida li pots aportar”, conclou. Aquests arguments són els que el sindicat va esgrimir en la trobada que van mantenir amb el conseller el passat dilluns, en la qual li van transmetre que “el sistema està en fallida” i cal apressar-se a “reconstruir el que s’ha fet malbé amb dècades de mala gestió”. Segons el sindicat el conseller va admetre en la trobada que s’havia expressat malament pel que fa a la longitudinalitat i es va comprometre a rectificar, com així ha estat en la comissió de Salut.
Exigeixen una rectificació urgent
El president de la societat científica CAMFiC, Antoni Sisó, feia dies que demanava una rectificació al conseller de Salut, així com saber quins eren els seus plans si mantenia que és un “paradigma antic”. Finalment no ha estat així i el conseller ha fet marxa enrere en aquestes declaracions. “Hi ha un estudi que demostra que la relació continuada amb els pacients durant 15 anys es tradueix en una disminució del 25% de la mortalitat, un 28% de les hospitalitzacions i un 30% de les consultes al urgències”, explica Sisó per deixar clar que és un paradigma que s’ha de mantenir.
“Necessitem saber què vol aplicar si es confirma que la longitudinalitat està amenaçada amb aquesta conselleria”, insisteix el president d’aquesta societat científica, que ressalta la importància d’aquest tracte personal entre pacient i metge i la necessitat de blindar-lo. “Les persones volen tenir algú en qui confiar, un metge que els conegui bé”, assenyala.
Sisó descarta exigir la dimissió del conseller en considerar un mes després que hagi accedit al càrrec és “precipitat”, tot i considerar les declaracions de la setmana passada “greus”. Tot i així avisa que si la conselleria no prioritza els punts que els han demanat per evitar el col·lapse del sistema demanaran “responsabilitats” pròximament. Sisó es manifesta en la mateixa línia que el sindicat Metges de Catalunya, que ha avisat que hi haurà mobilitzacions aviat si la conselleria no aprova mesures urgents per enfortir el sistema. “Només amb una espurna que hi hauria una revolta”, adverteix el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart.
La setmana passada ja van demanar la seva dimissió immediata
Un altre sector dels sanitaris s’ha expressat amb més contundència i va demanar la dimissió del conseller després de la compareixença de la setmana passada, on consideren que Balcells va fer les afirmacions més “greus” que han sentit en els últims anys. Es tracta principalment del FoCAP, el Fòrum Català d’Atenció Primària, que sosté que l’evidència científica ha demostrat que una relació prolongada entre metge u pacient és un dels elements de l’atenció primària que més impacte té en la salut dels pacients.
“Facilita l’atenció preventiva, evita la medicalització i el sobrediagnòstic, redueix els efectes adversos, disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell, les consultes a urgències i els ingressos i redueix la mortalitat”, recorden. La clau, diuen, es troba en la confiança i el vincle que s’estableix entre les dues persones que es relacionen al llarg del temps i al coneixement profund dels problemes de salut i les necessitats.
El FoCAP, que demanava la dimissió del conseller, avisa que “si bé el conseller tira enrere en l’afirmació tan taxativa que va fer sobre la longitudinalitat com a paradigma antic, el fons segueix el mateix”. “Quan diu que cal flexibilitat en l’organització dels equips en quant a la longitudinalitat, està dient que es poden posar en marxa mesures que la trenquin”, avisa. A més, sostenen que no ha aclarit què proposa per a l’atenció domiciliària i això obre la porta a estendre un model que trenca la longitudinalitat sense que s’hagi demostrat que pot millorar els resultats actuals.
Insinuen intencions de privatitzar
A banda, FoCAP insinua que dir que és “antic” i apostar per la “innovació” pot tenir darrere “projectes d’entitats privades amb ànim de lucre per fer atenció integrada social i sanitària”. “Potser pensa dedicar l’augment de pressupost per a la primària a fer concerts amb entitats privades?”, es pregunta l’entitat. FoCAP està molt preocupat per aquesta deriva cap a la sanitat privada, tal com va deixar clar la seva presidenta, Meritxell Sánchez, en una entrevista a El Món on va parlar dels “atacs” que pateix la sanitat pública catalana per part d’interessos privats que volen “parasitar-la”. El conseller ha respost a aquestes afirmacions aquest dijous i ha dit que s’han ”tergiversat” les seves paraules per insinuar que vol externalitzar serveis i privatitzar la sanitat.
2 
