La presidenta de FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària), Meritxell Sánchez-Amat, es mostra molt contundent en demanar la dimissió del nou conseller de Salut, Manel Balcells, per les “greus afirmacions” que va fer al Parlament dimarts. En la seva compareixença, el Balcells va dir que la longitudinalitat –la relació que s’estableix entre metge i pacient al llarg dels anys i que ajuda el professional a fer diagnòstics– és un “paradigma antic” que s’ha d’abolir, el que ha portat els metges de l’atenció primària a demanar la seva dimissió immediata. En aquesta entrevista, Sánchez-Amat analitza també les mancances del sistema sanitari i posa el focus en els atacs que pateix per part d’interessos privats, que considera que volen debilitar-lo per treure’n rèdit econòmic.
Fa temps que es diu que el sistema sanitari està contra les cordes. Arribarem al col·lapse?
No, el sistema sanitari és una estructura forta encara que ara pateix un atac combinat molt intens per part d’interessos privats, no per fer-lo desaparèixer però sí per debilitar-lo i parasitar-lo. Un dels fronts d’atac és debilitar l’atenció primària, un dels nivells que més força dona al sistema sanitari públic. No m’agrada el tremendisme perquè fa caure en el desànim, però hem d’estar alerta perquè hi ha moviments en aquest sentit. També debilita el sistema sanitari el fet que siguem tan hospitalocèntrics. En posar tots els ous a la cistella dels hospitals debilitem l’atenció primària, la que en realitat dona força al sistema. És una situació on no hi ha una sola causa.
La falta de professionals sempre s’identifica com una d’aquestes causes. El problema és especialment acusat a l’atenció primària?
Metges al sistema n’hi ha, la qüestió és on volen treballar i on no volen treballar. Dins el sistema sanitari públic no els crida l’atenció la primària, també perquè s’ha estés la idea que s’hi està molt malament. Això hi influeix. Sí que es veritat que hi ha condicions que no són òptimes i que hi ha un dèficit més gran que a nivell hospitalari i patim la fuga de metges a l’estranger o a la privada. També hi ha qui marxa a dispositius d’atenció primària domiciliària per les millors condicions d’horari.
“Quan es fa servir la visita a distància de forma indiscriminada i amb la intenció de reduir les visites estem pervertint-ne l’ús. Mal utilitzada pot ser una eina perillosa”
El malestar del personal sanitari o el fet que optin per la privada es deu únicament a la mala retribució?
No. És veritat que en la nostra societat tot es monetitza, però en la nostra feina el principal objectiu és el benestar dels pacients i per fer-lo efectiu necessitem certes condicions. Quan se’ns posen les coses difícils per falta de recursos augmenta el malestar i l’estrès perquè no podem atendre bé els pacients. En el cas concret de l’atenció primària s’afegeix que rebem missatges de moltes bandes que diuen que no fem bé la nostra feina, que estem saturats, que hi ha queixes i descontentament, que no som importants. Ens donen missatges negatius i això fa que no percebis la importància de la teva feina, cosa que és paradoxal perquè té una importància clau per a la salut de les persones.
Amb una atenció primària forta millora la sostenibilitat del sistema perquè treballem des de la comunitat, coneixem el pacient, la família i el seu entorn i a més el coneixem al llarg del temps. Som especialistes en les persones més que no en les malalties i podem atendre millor les necessitats individuals. Quan parlen de medicina personalitzada vinculada amb la genètica, jo penso que s’equivoquen i que la que és personal és la primària.
En relació a la falta de recursos, fa uns mesos hi havia una llista d’espera de cinc dies per anar al CAP. Quina és la situació actual?
Com l’atenció primària, és molt heterogènia. Tenim més de 300 centres i la realitat és molt diferent segons el lloc. Hi ha indrets on hi ha llista d’espera d’un o dos dies i altres on és d’un mes. Dins el mateix equip també hi pot haver professionals amb llista d’espera llarguíssima i altres molt més curta. És molt variable, però ja fa anys que s’ha generat llista d’espera a l’atenció primària, una cosa que abans no existia. Això ens dificulta complir la nostra tasca: poder atendre els nostres pacients en un temps raonable. A més, avui en dia vivim en una societat Amazon, volem una cosa i en deu minuts la tenim a casa. Ens hem acostumat que tot pugui ser així, creiem que necessitem que se’ns resolguin les coses immediatament. Cal tenir clar que cal accessibilitat, que no és el mateix que immediatesa.
Dona molta importància a la personalització de la sanitat. Pateixen per una possible despersonalització perquè ara s’atén més telefònicament o a través de la pantalla?
La visita a distància fa temps que existeix i té sentit en determinades situacions. Si hi ha un pacient al qual fem el seguiment d’una patologia crònica controlada i l’hem de trucar per dir-li que l’anàlisi és normal no hi ha cap problema. Ens coneix i sap qui som quan despenja el telèfon. Si es donen unes determinades condicions és una eina molt potent. Quan es fa servir de forma indiscriminada i amb la intenció de reduir les visites estem pervertint-ne l’ús. Mal utilitzada pot ser una eina perillosa. Durant la pandèmia es va generalitzar l’ús d’aquest tipus de visites i no s’està sent racional a l’hora de fer-la servir, no per part de la població sinó per part del sistema. Això genera una feina extra i a més no estem resolent les necessitats de la gent. Passa a atenció primària i a nivell hospitalari i això ho pateix la població.
Les llistes d’espera que es van generar en especial durant la pandèmia o aquesta falta d’accés a un metge han provocat un retard en el diagnòstic de malalties greus com el càncer?
Hi ha xifres que ho mostren. El 2020 els casos de càncer i patologies cròniques es van reduir. Es va recuperar el 2021. Durant els mesos més crus de la pandèmia el fet de no accedir al sistema per por i perquè el missatge era anar només si era imprescindible van augmentar aquests casos i les xifres ho reflecteixen. Però ara ja s’ha normalitzat.
“El sistema sanitari pateix un atac combinat molt intens per part d’interessos privats, no per fer-lo desaparèixer però sí per debilitar-lo i parasitar-lo”
Ha fet un repàs extens dels dèficits del sistema sanitari català. El Govern és conscient de tots els problemes que hi ha?
Crec que són conscients de les debilitats, però no estem d’acord amb la priorització de solucions. Basant-nos en els estudis científics i les recomanacions de l’OMS, demanem que un 25% del pressupost de Salut es destini a l’atenció primària. L’any passat s’hi va destinar només un 14%, molt lluny. L’altra qüestió és que potser no ens posaríem d’acord sobre què ha d’anar dins d’aquest 25%. El departament ha fet una inversió molt forta a l’atenció primària amb la creació de nous perfils professionals, referents de benestar emocional comunitari, nutricionistes i higienistes dentals, que no tenien clarament dissenyades les seves funcions i que han estat rebuts pels equips com una inversió una mica innecessària. No tenien clar què venien a fer ni hi havia evidència científica. S’hauria d’haver fet una prova pilot per veure si això donava resultats com per aplicar-ho al sistema. Bona part dels diners del pla d’enfortiment que va anunciar el Govern l’any passat han anat en aquesta partida. Si tens debilitats els equips d’atenció primària, que són el tronc del sistema, no carreguis més les branques perquè ho faràs encara més fràgil.
Què és el que fa diferent l’atenció primària d’altres especialitats?
L’atenció primària és una manera de veure la salut que es basa en tres principis: ser accessible, ser longitudinal -que els pacients siguin atesos pels mateixos professionals al llarg del temps– tenir una visió integral i ser coordinadora de l’atenció del pacient. Això ho fan els equips d’atenció primària. Si puja el pressupost al 25% com va prometre el conseller però no es destinen els recursos al lloc on han d’anar no es reforçaran aquests valors ni el nucli, el pinyol, del sistema.
Precisament les declaracions del conseller al Parlament aquest dimarts sobre la longitudinalitat han aixecat molta polseguera.
El conseller va fer una afirmació molt greu que ataca una dimensió bàsica de l’atenció primària, la longitudinalitat. Fa referència al vincle que es construeix entre professional i pacient al llarg de temps. Quan el conseller diu que és un paradigma antic, ho fa en contra de la ciència, ja que hi ha moltes dades que demostren que com més anys de relació entre professional i pacient hi ha, es produeix menys mortalitat, menys ingressos hospitalaris, menys visites a urgències i millor control de les patologies cròniques, entre d’altres. Per això considerem que un conseller de salut que fa aquestes afirmacions ha de dimitir. De fet, volíem reunir-nos amb ell, però davant d’aquestes declaracions els metges de primària no tenim res parlar amb el conseller de Salut ara mateix.
Si rectifiqués, quines prioritats li transmetrien?
Les prioritats que li transmetríem serien donar contingut a aquest 25%. Serien tres grans aspectes: personal, competències de l’atenció primària i millora de l’equipament. Pel que fa al personal, hem de tornar a fer atractiva l’especialitat per als professionals sanitaris i millorar la retribució i la formació. També cal que l’atenció primària assumeixi el lideratge de coses que s’estan fent a altres nivells però que en realitat les hauríem de fer nosaltres pel bé del sistema. Per exemple, s’hauria d’assumir el gruix de les cures pal·liatives o l’atenció a domicili. Per últim, millorar l’equipament perquè estem treballant amb tecnologia lenta i escassa, amb centraletes que no funcionen bé… No té sentit que encara sigui difícil que en alguns CAPs et despengin el telèfon. I no és perquè no facin res, és perquè molts cops les centraletes no són adequades i no hi ha personal per atendre el telèfon. Cal una inversió en això. Amb tot això podríem tenir una atenció primària puntera i així li volíem transmetre al conseller, tot i que ara el que demanem és la seva dimissió.
4 
1 