El Govern de Salvador Illa recupera una de les seves grans regulacions en l’àmbit de les energies renovables. L’executiu ha aconseguit la llum verda del Parlament de Catalunya per convalidar el Decret 22/2025, de resiliència del subministrament elèctric de Catalunya. Ho ha aconseguit amb el vot a favor del PSC, Junts, ERC i els Comuns, l’abstenció del PP, la CUP i Aliança, i el vot en contra de Vox. Es tracta de l’hereu del decret 12/2025, que la Generalitat va retirar el passat mes de juliol per no comptar amb els suports necessaris per convalidar-lo. En aquella ocasió, va ser una primera resposta de l’administració catalana a l’apagada general de l’abril. Aquell projecte emfatitzava, tal com ha recordat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, “la resiliència i les bateries” per evitar una situació com la que va patir el conjunt de l’Estat amb la fallida elèctrica. Quatre mesos després, ha apuntat, el text “s’ha enriquit” amb contribucions dels partits, del sector renovable i de parts afectades, com ara les comunitats de regants.
Ja en la primera versió del decret, l’apartat que més apreciava el sector renovable era el tractament de les bateries i, en general, el sistema d’emmagatzematge de l’energia amb què ha de comptar Catalunya, especialment després de l’apagada general. Segons dades del Departament, l’administració catalana ja acumula més de 150 projectes de bateries amb una capacitat d’emmagatzematge de gairebé 1.500 MW. “Asseguren la resiliència i garanteixen el subministrament elèctric”, defensen. En aquest sentit, el decret 22/2025 recupera mesures incloses en la primera instància, com ara la declaració dels aparells d’emmagatzematge com a serveis tècnics, fet que facilita que es puguin instal·lar a prop de subestacions de connexió. També s’aclareix la regulació de les bateries en instal·lacions d’autoconsum industrial. Com a noves mesures, el decret regula per primer cop la hibridació de bateries amb parcs eòlics i fotovoltaics.
A banda de les qüestions que ja tractava el decret original, el nou text inclou diverses normes de facilitació administrativa per a les renovables, noves formes de participació ciutadana en els projectes o facilitats per a l’autoconsum industrial, que ara és considerat com a actiu “d’interès públic superior”, fet que permet, per exemple, que els municipis hi cedeixin espais públics.Era aquest apel·latiu, precisament, el que va generar dissens entre les formacions que donen suport al Govern en la primera versió del decret. Llavors, la Generalitat pretenia qualificar d’interès públic superior tots els projectes de generació renovable, d’emmagatzematge i de distribució elèctrica. Llavors, l’oposició de la pagesia -amb Unió de Pagesos i Revolta Pagesa al capdavant- i part del món local va forçar el braç de formacions com Esquerra Republicana de Catalunya. Ara, aquesta figura s’ha reservat només per a certes instal·lacions d’autoconsum, majoritàriament industrials, en teulades o altres infraestructures. “La ciutadania entén molt millor aquests projectes, perquè es veu directament qui es beneficia de la generació: va per a l’empresa que dona feina als veïns”, ha raonat Paneque en una trobada amb mitjans. Val a dir que aquesta consideració haurà d’arribar per ordre de la Comissió Europea, però no ho farà fins que l’Estat completi la transposició de la directiva comunitària que obliga a prioritzar les energies verdes.
Per primer cop, comunitats energètiques
Entre altres qüestions, el decret regula per primer cop la figura de les comunitats energètiques. Les entitats, que agrupen particulars o empreses que busquen generar la seva pròpia energia i gestionar-ne la infraestructura, passaran a formar part d’un registre públic que les dotarà de més autonomia. El text també estableix el camí perquè les corporacions municipals en puguin formar part. En l’àmbit de l’autoconsum, acceleren l’aterratge al Principat de l’autoconsum eòlic, especialment encarat a l’àmbit industrial. Catalunya només compta amb dues instal·lacions d’aquest estil: la del centre logístic d’Amazon al Far d’Empordà i la de la paperera alemanya Kronospan a Tortosa.
El Govern ha adreçat amb aquest decret part del conflicte amb el camp català per les instal·lacions fotovoltaiques. En una entesa entre el sector renovable i les comunitats de regants, el decret prohibeix la instal·lació de plaques en terrenys de regadiu. També garanteix la participació en un 20% de la població dels municipis afectats en els projectes de renovables, amb la intenció que “neixin amb la col·laboració del territori” per evitar l’oposició social que generen alguns casos. Per altra banda, a favor dels promotors, el text prohibeix als municipis implementar prohibicions totals a les renovables.
Trinxar la paperassa
Segons el Departament, un dels objectius de l’ampliació del decret era accelerar els tràmits necessaris per aterrar instal·lacions de renovable al territori català. Fins ara, l’espera mitjana per poder tirar endavant un projecte de generació era de fins a tres anys, un fet que “restava competitivitat” respecte de territoris a on la burocràcia va més ràpida. En endavant, esperen els especialistes de Transició Energètica, aquestes iniciatives haurien d’estar esperant només 18 mesos, com a màxim. Entre altres concessions als promotors, la norma afegeix la tramitació accelerada de renovables en espais antropitzats, com ara infraestructures o entorns urbans; i facilitats per instal·lar generadors, connexions o bateries a prop de carreteres.
També elimina traves per al repotenciament d’infraestructures: abans, quan s’havia d’afegir capacitat a una xarxa o un parc generador, l’administració ho tractava com una obra nova; com si s’hagués de construir de zero. Obre la porta, per altra banda, a declarar com a utilitat pública una línia que connecta un parc d’autoconsum amb excedents amb un gran consumidor, i eleva la potència mínima per obligar a una autorització administrativa fins als 500kw. S’activa, a més, un tràmit que fins ara estava fora de l’abast dels promotors: la venda de llicències. És a dir, si un promotor es queda sense recursos per tirar endavant un parc quan ja ha completat el període d’autorització, podrà vendre’s la llicència a un tercer que sí tingui el múscul financer per entomar la construcció immediatament. “Són petits retocs al llarg de tota l’autorització que permeten anar més ràpidament”, argumenten des del departament.
