Les males dades de comprensió lectora de l’alumnat català que ha revelat l’estudi PIRLS (les sigles de Progress in International Reading Literacy Study) han tingut un gran ressò. S’ha parlat de diverses causes: l’impacte de la pandèmia, un món visual on la paraula ha quedat arraconada, la manca de biblioteques escolars i els mals hàbits de professors que són referents de l’alumnat i detesten llegir. Entitats unionistes com l’Asamblea por una Escuela Bilingüe i partits polítics com el gairebé extingit Ciutadans, però, consideren que la causa de la mala comprensió lectora és la immersió lingüística. Els estudis els desmenteixen, però fan servir la llengua per treure’n rèdit electoral.
Els lingüistes assenyalen “l’absurd sociolingüístic” de fer aquestes afirmacions i asseguren que són “molt fàcils de refutar”. “La idea dels efectes nocius del bilingüisme en l’aprenentatge està més que refutada des dels anys 70 i 80. Qui fa aquestes afirmacions ha de ser per força gent relacionada amb la política, perquè en ciència o lingüística a ningú li passaria pel cap dir això, quedaria completament desacreditat”, apunta el lingüista Pau Vidal. Considera que és “una forma de terraplanisme” i una “intoxicació del nacionalisme espanyol”.
Per la seva banda, el responsable d’educació i universitats de Plataforma per la Llengua, Marc Guevara, assegura que dominar dues llengües “al contrari que ser perjudicial, obre la ment”. “Que l’espanyolisme critiqui la immersió lingüística d’acord amb els resultats d’unes proves que són com les PISA a l’ESO no és nou, ha passat sempre. De fet, ho fan cada cinc anys, quan surten les dades”, apunta.
El model lingüístic preveu algunes dificultats transitòries
Guevara considera que, a més, s’ha de tenir en compte que en aquest estudi PIRLS de comprensió lectora només hi han participat el 50% de les comunitats autònomes. “Ni Galícia ni el País Basc hi participen per les males dades que obtenien. Sí que és cert que tenir un sistema d’immersió lingüística i dues llengües que aprendre té conseqüències”, admet. El responsable de Plataforma per la Llengua assegura que el model lingüístic català “ja preveu que hi hagi dificultats” en les primeres etapes d’escolarització. “A quart de primària és lògic que la comprensió lectora no estigui ben desenvolupada, perquè la meitat ni tan sols parlen català a casa”, explica.
El responsable de l’ONG del català creu que aquestes dificultats transitòries són “absolutament lògiques” perquè l’alumnat “té un procés d’aprenentatge lingüístic diferent”. “Això és un repte com a país”, afegeix. Considera, però, que amb les crítiques a la immersió lingüística “el sector espanyolista li busca tres peus al gat i s’inventa coses que no són certes”.
La mateixa consellera d’Educació, Anna Simó, va assegurar en el ple monogràfic sobre educació que la realitat lingüística de les aules “poc té a veure amb la del moment d’implantació de la immersió” i que el que menys es necessiten són “aproximacions fetes a partir de prejudicis i males intencions”. “L’adquisició del català pot ser una palanca d’oportunitat perquè les evidències mostren que la situació socioeconòmica té a veure amb la manca de comprensió lectora”, va dir la consellera. En aquest sentit, Simó va advocar per “garantir l’adquisició de les dues llengües” perquè els alumnes “tinguin les mateixes oportunitats independentment de l’origen familiar i dels condicionants socioeconòmics”.
Els estudis “esperpèntics” en què es basa Vox
En paral·lel, Guevara assegura que Vox i el PP citen estudis realitzats per catedràtics que arriben a conclusions “esperpèntiques”. “Els interessa atacar l’escola perquè és cabdal i s’ho fan venir bé amb estudis que no tenen cap ni peus”, insisteix el responsable de Plataforma per la Llengua. Cita l’estudi Efectes de la immersió lingüística sobre l’alumnat castellanoparlant a Catalunya dels catedràtics de la Universitat de Barcelona Jorge Calero i Álvaro Choi i assegura que “manipulen sense cap ni peus”. “Això es veu clarament en el paràgraf on diuen que la immersió provoca abandonament escolar i perjudica les competències en ciències i lectura, però no en matemàtiques. Quin sentit té això?”, es pregunta Guevara abans d’afegir que “fa riure”.
“Hi ha gent que diu que no hem de fer cas d’aquesta gent perquè són pocs, però no els podem ignorar perquè el seu discurs va calant”, adverteix l’expert. Considera que és clau combatre aquests arguments perquè “no ens podem deixar robar el discurs ni la dialèctica”. Per això crida a “fer-los front i reafirmar-nos”.
El procés de “simplificació de missatges” perjudica la comprensió lectora
El lingüista Pau Vidal considera que la caiguda de la comprensió lectora no té res a veure amb el model d’escola catalana, sinó que té “raons clares que s’emmarquen en un fenomen general”. “S’està retrocedint en tot el que té a veure amb la lectura, l’escriptura i la comprensió en general perquè estem en un procés de simplificació dels missatges”, raona. Considera que és “lògic” que la canalla no tingui capacitat de fer un raonament lògic en textos llargs i complexos perquè és “un símptoma més d’un fenomen general”.
A banda, creu que el que està passant és normal en una societat “molt més diversa” que està “intentant ajustar diferents models i estils d’aprenentatge”. “Han proliferat les aules d’acollida i és lògic que la conseqüència sigui aquesta”, insisteix. Per últim, apunta que Catalunya s’ha trobat “diversos obstacles” amb “l’absorció espanyola”, com ara “guetos que es resisteixen a la immersió lingüística i professors que no la fan perquè no volen”.
4
