El monestir empordanès Sant Pere de Roda sempre havia estat conegut per aquest nom a les comarques gironines, però des de fa trenta anys la denominació ha mutat cap a Sant Pere de Rodes, un terme que no agrada a alguns lingüistes i historiadors. De fet, tot i que a l’Empordà la majoria de la gent el coneix com Sant Pere de Roda i el seu nom ha estat majoritàriament aquest des de fa cinc segles, la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’hi refereixen amb l’altre nom.
Un dels filòlegs totalment contraris al canvi de denominació és el catedràtic emèrit de Filologia Catalana Narcís Garolera, que de fet ha fet arribar diverses queixes al respecte a l’IEC, que les ha anat rebutjant i remetent informes que justifiquen la seva decisió. En un escrit adreçat a El Món arran d’una notícia publicada recentment, Garolera apunta que la denominació tradicional continua viva a l’Empordà i ha estat utilitzada per tots els escriptors catalans en els últims cinc segles, així com esmentada als mapes catalans dels segles XVII-XX. També recorda que defensava aquesta denominació el prestigiós lingüista Joan Coromines i que ho ha fet Joaquim Nadal, historiador, exalcalde de Girona i actual conseller de Recerca i Universitat. Nadal va publicar un article l’any 2017 al Diari de Girona on defensava explícitament la tesi de Garolera i apuntava que la nova denominació “violenta la tradició oral i els usos i costums seculars, així com la documentació”.
Tot i reconèixer que no és filòleg, Nadal deixava constància de la seva “simpatia explícita i radical” per l’al·legat de Garolera, que no li semblava “gratuït sinó molt ben fonamentat”. “Tota la vida n’he dit Sant Pere de Roda i no acabo de veure les raons del canvi actual de nom, sobretot si hi pot haver dubtes raonables sobre l’opció que han pres les nostres autoritats”, concloïa Nadal.
Garolera critica el canvi “imposat” per l’IEC i l’institut se’n defensa
El filòleg Narcís Garolera considera que la proximitat del monestir de Santa Maria de Roses hauria propiciat una confusió entre dues denominacions: Roses (la RHODE dels grecs) i Roda, d’origen cèltic (RAUTA/ROTA). Així i tot, insisteix que el nom de la muntanya i del monestir són Serra de Roda i Sant Pere de Roda, mentre que Roses s’ha de reservar únicament per a la badia.
“Rodes no s’ha dit mai, però ha estat imposada fa una trentena d’anys per l’IEC i la Generalitat, tot i ser un nom inusitat i sense documentació moderna i contemporània”, critica durament. Això no obstant, celebra que en el darrer dictamen sobre aquest topònim la Comissió d’Onomàstica de l’IEC hagi acceptat Roda com a variant de Rodes.
Precisament, l’IEC es defensa de les acusacions de Garolera i fonts de l’ens asseguren que “no es tracta d’una decisió unilateral de l’IEC” sinó que “ja era la forma que feia servir la Generalitat i la que constava en la base de dades de l’aleshores Institut Cartogràfic de Catalunya”. Durant la realització del nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya del 1998, l’IEC va analitzar el topònim i va tenir en compte la fluctuació amb la denominació Sant Pere de Roda, però va considerar que la forma correcta era l’altra perquè Rodes és “la forma més antiga documentada i apareix en textos del segle X amb les formes Rodas i Rotas”.
L’IEC sosté que la forma viva més emprada és Rodes i no Roda
També es va tenir en compte que la forma viva d’ús més general és Sant Pere de Rodes, segons la informació que l’IEC va recollir a l’hora de fer el nomenclàtor oficial i segons Immaculada Lorés, que va escriure la monografia d’aquest monestir. A més, l’IEC considera que Sant Pere de Rodes s’empra majoritàriament en les obres de consulta, mapes i bibliografia en general, com ara la Gran Enciclopèdia Catalana, la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, el Catàleg de monuments i conjunts historicoartístics de Catalunya, els mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Per últim, l’IEC apunta que la forma Sant Pere de Rodes “evita una possible confusió amb la denominació de la parròquia de Sant Pere de Roda del municipi de Roda de Ter, que ja apareix documentada al segle X com a Sant Pere de Roda”.
