La bandera blanca que es va alçar el passat 1 de setembre a la comunitat educativa amb l’acord amb la conselleria d’Educació ja trontolla. L’acord assolit ara fa prop de dos mesos era “de mínims” segons els sindicats i les negociacions per acabar d’acontentar-los estan enquistades, el que podria ser el tret de sortida per a noves mobilitzacions. Als sindicats se’ls acaba la paciència perquè veuen que les dates que proposa el departament per revertir les retallades són molt llunyanes i no es refien que s’acabin complint. En aquest marc, asseguren que no es poden descartar noves mobilitzacions i fins i tot jornades de vaga per mantenir la pressió a la conselleria, que per ara només ha cedit amb el retorn de l’hora lectiva a partir del gener.
“L’administració creu que amb això és suficient i que la resta d’exigències ja es faran en uns anys”, critica la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura. Una de les claus per fer contents els sindicats és el retorn de l’estadi, el que comunament es coneix com sexenni, un complement de promoció que abans de les retallades s’assolia cada sis anys i amb la crisi es va ampliar a nou. La conselleria proposa retornar als sis anys el 2025, el que Segura veu inacceptable. “El que esperem és un gest de compromís, no propostes que no se sap si es materialitzaran mai. Qui hi haurà al govern el 2025?”, es pregunta per evidenciar el malestar del professorat amb la conselleria de Cambray.
Per ara la conselleria s’ha reunit amb els sindicats en comissions de treball on s’han intercanviat impressions, però aquests últims detecten “manca de voluntat”, el que els ha portat a mobilitzar-se davant del departament mentre duren aquestes reunions. El departament, segons Segura, porta propostes “de l’estil” de les que van acabar provocant l’“esclat” dels professors durant el curs passat. Així, avisa que els punts conflictius continuen existint i que ja estan engegant els motors per mobilitzar-se. “Decidirem si calen més vagues per fer-nos ingovernables. Tot dependrà de l’evolució, però ja avisem”, adverteix.
“Pèrdua de temps”
Pel que fa a Lorena Martínez, representant d’UGT, les negociacions amb el departament fan la sensació de ser “una pèrdua de temps” perquè segons explica hi van, els escolten i només els diuen que passaran les propostes a on correspongui. “No ve ningú amb capacitat de negociar, venen subdirectors o tècnics que no poden dir si podran tirar endavant el que demanem”, explica Martínez, que té la sensació que “no s’està negociant de veritat”.
“Hi ha coses que necessiten un pressupost perquè costen diners, però altres com el decret de plantilles són qüestió de voluntat”, assenyala la portaveu d’UGT, que afegeix que la situació actual del Govern i les dificultats per aprovar els pressupostos del 2023 són “un impediment més”. “La negociació no avança i no descartem res”, avisa.
Aquestes mobilitzacions es farien abans que acabi l’any, ja que l’acord recollia que s’ha d’avançar en les negociacions en l’últim trimestre del 2022. “Començaríem per accions i mobilitzacions i després vindrien les vagues en cas que el departament no mogui fitxa”, diu Martínez, que tot i així apunta que s’ha de parlar amb la resta de sindicats involucrats en la negociació.
La soledat d’ERC, un impediment més
Marga Romartínez, de CCOO, assenyala que el departament “no s’està bellugant gens” en la negociació i que, per tant, tampoc no descarten noves jornades de vaga. “Hi ha qüestions per les que diuen que no hi ha pressupost perquè s’ha de negociar i ara que estan sols al Govern és més difícil”, explica Romartínez, que irònica, afegeix que abans “l’excusa” era que la conselleria d’Economia -la que elabora els pressupostos- estava en mans de Junts. “Això no és una negociació. Tenim la sensació d’estar perdent el temps”, lamenta. És per això que no descarta noves vagues tot i que s’hauran d’acordar amb els altres sindicats. “Tot dependrà de la voluntat de negociació del departament, però quan vam signar l’acord ja vam dir que únicament desconvocàvem les de setembre”, conclou.
Els pressupostos seran un punt d’inflexió
Un altre dels punts clau que interessen als sindicats té a veure amb els pressupostos del Govern per al 2023. “Volem saber quines propostes portaran per a educació en els comptes, perquè no volem tornar-nos a trobar que aposten per coses suposadament transformadores enlloc de prioritzar la reversió de les retallades”, explica la portaveu nacional d’USTEC. Segura recorda que cal incrementar el personal, especialment a la inclusiva, i una dotació suficient per millorar les infraestructures i no passar la calor que es passa a les aules de Catalunya.
A més, argumenta que l’acord que es va assolir amb la conselleria no va implicar els pressupostos perquè els 40 milions que costava la reducció de l’hora lectiva van sortir de l’ampliació del sostre de dèficit. “Reclamem que aquests 40 milions que ens oferien i al final no van haver de fer servir del pressupost vagin ara a l’educació”, explica Segura, que es pregunta on es destinaran en cas que no es reflecteixin als comptes de la conselleria.
La normativa per esquivar el 25%, un “paripé”
Pel que fa a la situació del català a les escoles, la portaveu nacional d’USTEC lamenta que el Govern donés a entendre que el català estava blindat mentre que ara s’obliga alguns centres a aplicar la sentència. “Tampoc no hi ha protecció jurídica per a les direccions, mentre que la conselleria diu que sí”, assenyala. Segura creu que això demostra que tot ha estat un “paripé” que “no ha servit de res”. De fet, va més enllà i assegura que el departament està posant en risc el personal dels centres i “en perill de mort” la immersió lingüística.
