La comprensió lectora és cada vegada pitjor en els estudiants catalans. Segons les últimes dades de l’informe PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study, en les sigles en anglès), l’alumnat català de quart de primària està gairebé un curs per darrere del madrileny o l’asturià pel que fa a la comprensió lectora. Un cop fetes públiques aquestes dades, que situen els estudiants catalans com els tercers de l’estat per la cua, ha començat un debat sobre el model d’ensenyament i les causes d’aquest fracàs en la comprensió lectora. Els experts consultats per El Món tenen opinions molt divergents pel que fa a la influència de les pantalles i troben diversos factors entre les causes d’aquest daltabaix en la comprensió lectora dels joves.
La polarització entre l’educació tradicional i la postmoderna
El lingüista Gerard Furest creu que, entre les possibles causes del baix nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans, la més destacada és que a Catalunya no hi ha consens sobre què ha de prioritzar el sistema educatiu. “Hi ha una gran polarització ideològica i pedagògica entre els qui tornarien al sistema memorístic, analògic i d’autoritat i els qui defensen la pedagogia new age o postmoderna”, explica Furest. El lingüista es mostra contrari a la pedagogia postmoderna en què “molts cops l’important no és l’educació de l’alumne sinó semblar moderns”.
“Molta gent que defensa aquesta pedagogia, i que vol que tot es faci per projectes i de forma transversal i abominen del coneixement memorístic, no ha trepitjat mai una aula”, assegura Furest. El lingüista, a més, subratlla que aquest model d’aprenentatge, que podria estar darrere del fracàs en comprensió lectora, “està ben vist per les classes altes i mitjanes que es poden permetre el luxe de malcriar els seus fills, però no té bona acollida entre les classes populars”. Aquestes, afegeix, “necessiten una bona educació perquè els seus fills tinguin oportunitats”. “El que estava pensat per ajudar la gent amb dificultats acaba sent bo només per a qui té la vida solucionada”, etziba.
Mestres que no llegeixen
Un altre factor clau, segons Furest, és que els mestres no tenen prou formació en llengua. “Hi ha un nivell baixíssim d’escriptura i lectura entre els mestres. Molts d’ells diuen que no els agrada llegir”, lamenta el lingüista. Els mestres són referents per als més petits, per la qual cosa “si els referents fallen, els alumnes també i entre tots alimenten el baix nivell”. Això també és aplicable als pares, que cada cop tenen menys costum de llegir.
Els nouvinguts que encara no han tingut temps d’aprendre català baixen la mitjana
Ara bé, Furest destaca que “no tot es deu al fet que a Catalunya ho fem malament” i s’han de tenir en compte factors sociològics per explicar aquesta diferència de nivells entre, per exemple, Astúries i Catalunya. Astúries és una de les comunitats amb més nivell de comprensió lectora i això s’explica, en part, perquè rep molts menys nouvinguts que Catalunya. “Aquí arriben molts nens a mig curs i quan fan les proves encara no han tingut temps d’assolir les destreses lingüístiques. A Astúries la realitat sociològica i lingüística és una altra”, explica l’expert.
El coordinador d’FP de la UGT, Jesús Martín, que rep les queixes dels directors d’instituts sobre el baix nivell dels seus alumnes, coincideix que bona part de la culpa la té la segregació, que no s’ha revertit en les últimes dècades. “Hi ha centres que són guetos, els d’alta complexitat, i sumats a l’elevada ràtio d’alumnes del sistema, han perjudicat l’ensenyament”, explica, i adverteix que Catalunya té un greu problema de “massificació” dels centres.
Detractors i defensors de les pantalles
“La demonització del paper i l’aposta exagerada per les pantalles també ha contribuït al baix nivell de comprensió lectora”, argumenta Furest, que recorda que els amos de Silicon Valley porten els seus fills a escoles d’aprenentatge tradicional.
La psicopedagoga Sylvie Pérez, en canvi, discrepa d’aquesta conclusió. “Està sorgint una oposició molt reaccionària a les pantalles, però cal recordar que no és un tot o res. De seguida s’ha dit que el problema és que s’utilitzen tauletes a classe, però irònicament qui ho diu ho fa també a través de pantalles”, raona. En aquest sentit, creu que culpar les pantalles dels mals resultats en comprensió lectora és “excessiu”.
Sobre una de les notícies que més s’ha difós des que es van conèixer els resultats de l’informe PIRLS, que Suècia estava fent marxa enrere en la digitalització de l’aprenentatge, Pérez assegura que el país nòrdic “només deixa en suspens el desplegament digital per reflexionar, però no treu el que ja s’havia implantat”. “No tot és culpa de la pantalla, sinó de l’ús que li donem”, insisteix.
Martín creu que Suècia “ha fet bé en aturar-se amb la digitalització” perquè “l’error és pensar que les tauletes són l’únic que s’ha de fer servir”. “Haurien de ser un recurs més, però per populisme els governs han tirat per aquest model sense tenir en compte quin impacte pot tenir en la població”, raona.
Una societat molt pendent de les imatges que arracona la paraula
La psicopedagoga creu que per millorar els nivells de comprensió lectora primerament cal que hi hagi una bona implementació de la lectura. “S’està tardant molt a automatitzar la lectura en els nens, és a dir, que els està costant aprendre a llegir automàticament. Això fa difícil que entenguin el que llegeixen perquè estan concentrats a donar sentit a les lletres”, explica l’experta. A això s’hi sumen els creixents problemes d’atenció i de concentració, que poden estar lligats al fet que passen massa temps davant de pantalles quan són a casa.
“El nostre món s’ha tornat molt visual, ho basa tot en la imatge i hi ha poc text. Ens hem cregut allò que diuen que una imatge val més que mil paraules”, lamenta Pérez, que creu que “hem perdut el poder de la paraula”. “Realment la gent està necessitant llegir? Si la resposta és ‘no’, això és precisament el que hem de revertir”, apunta.
Més biblioteques escolars per promoure el gust per la lectura
Tant el lingüista com la pedagoga coincideixen en la manca de biblioteques escolars per promoure el gust per la lectura. “En falten moltes i la majoria de les que hi ha no estan ben dotades ni tenen prou recursos”, denuncia Furest. Creu que la figura de la bibliotecària escolar hauria de ser com la d’un llibreter que ven productes que puguin atraure els alumnes. “Cal fer-los agafar el gust per la lectura perquè hi hagi millor comprensió lectora, ja que les coses es fan bé a còpia de practicar-les”, apunta el lingüista.
Pérez creu que anar a buscar un llibre nou i poder comentar la lectura revertiria les males dades de l’informe PIRLS, que mostra que a un 56% dels nens no els agrada llegir. “Ens hem de creure que ens cal llegir per comprendre el món i treballar el llenguatge perquè els nens, a més d’entendre el que llegeixen, puguin explicar-ho bé”, raona l’experta. Creu que és clau promoure la cultura de la paraula per combatre la cultura de la imatge instaurada al món.
Per la seva banda, Jesús Martín és partidari de la innovació pedagògica, però insisteix que cal que sigui “pactada i no imposada des de dalt”. “Els canvis els han d’acordar la comunitat educativa i els claustres de professorat”, apunta Martín.
7
