La falta de comprensió lectora dels alumnes catalans té moltes causes, però una de les més preocupants és que part dels mestres que els han d’inculcar l’amor per la lectura detesten llegir. Els referents són crucials a l’hora de transmetre als nens i adolescents la importància de llegir per entendre el món, però la cadena de transmissió falla sovint en la primera baula: els docents.
El lingüista Gerard Furest creu que l’explicació està en la “baixada del nivell de la cultura de l’esforç” a l’educació secundària en les últimes dècades, un sistema educatiu en el qual els nous mestres han crescut. “Amb aprovats per a tothom, sense fer repetir alumnes que han suspès vuit assignatures, amb professors desmotivats que exigeixen poc als estudiants s’ha creat un núvol enrarit que ha fet que el nivell educatiu caigui en picat”, afirma l’expert sense mossegar-se la llengua.
Els mestres que surten de les universitats s’han educat en aquest sistema i en un món amb molts estímuls. “Han llegit poc i ni tan sols han après a llegir durant la carrera. Si no els han fet agafar el gust per la lectura, no el poden transmetre ells als seus alumnes”, raona. Furest creu que fins ara s’ha donat per descomptat que els professors sabrien promoure la lectura, però “com que ells no gaudeixen de llegir, els seus alumnes tampoc no ho interioritzen”.
Professors de català que no llegeixen
“He conegut molts professors de català que no llegeixen!”, explica el lingüista indignat. En aquest sentit, assegura que hi ha un segment de docents que s’hi dediquen perquè ho veuen com una feina segura i no pas per vocació. “Són aquests els que moltes vegades no saben ensenyar a llegir als alumnes, principalment perquè a ells no els agrada llegir”, denuncia.
Furest creu que aquest mecanisme és el mateix que ha arraconat la immersió lingüística. “Si no s’ensenya als professors la metodologia de la immersió lingüística, per quin motiu l’han de fer, per a qui està pensada i per què es va començar a fer, et trobes que no es va deixant córrer i que els mestres no tenen ni idea de què és ni de per què és important que l’apliquin”, assegura.

Un cercle viciós de difícil sortida
Tot això fa que l’educació catalana estigui “en un cercle viciós” del qual no serà fàcil sortir. “Si no es comença a revertir la situació des de les universitats, la qualitat de l’educació i el nivell cultural dels alumnes continuarà baixant”, adverteix l’expert, que creu que sense una intervenció decidida aquest cercle viciós “no es convertirà pas en un cercle virtuós”.
Precisament aquest concepte de “cercle viciós” el fa servir Eloi Planas, mestre de primària, màster en promoció de la lectura, filòleg i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua. Creu que en la formació dels docents s’ha posat el focus en altres aspectes. “Hi ha hagut una renovació pedagògica i a les facultats el focus s’ha posat més en aspectes metodològics com el mètode científic o el treball per projectes”, explica Planas. Això ha fet que la llengua i la cultura hagin quedat “en un segon pla” i les noves generacions no estiguin conscienciades de tot el que implica.
“No es pot generalitzar, però a les aules hi ha molts docents que no saben la importància de la lectura i això ho transmeten als alumnes”, adverteix abans d’assenyalar que aquests alumnes que aprenen que no és important llegir seran, en el futur, mestres d’altres alumnes i el cercle es mantindrà. “En algun moment l’hem de trencar i un bon principi seria apujar l’exigència en aquest àmbit a les facultats d’educació i repassar els plans docents de les universitats per posar més èmfasi en la lectura i l’escriptura”, explica.
Un problema sistèmic i no només dels mestres
Planas considera, això no obstant, que no es tracta únicament d’un problema amb els mestres, que sovint són criticats per la mala deriva de l’educació. Insisteix que és un problema “sistèmic”. “Per què tenim mestres no motivats per la lectura? Perquè el sistema ha fallat des de l’inici, a la primària o a l’ESO”, explica. Per tant, considera que cal pensar com el sistema educatiu pot revertir aquesta situació. “Resignar-se és l’opció fàcil, però també s’ha de dir que el Govern ha de comprometre’s en l’objectiu que cada escola tingui una biblioteca amb un fons viu i que valgui la pena”, apunta.
El filòleg considera “clau” posar biblioteques escolars amb bibliotecaris responsables del fons que també puguin fer formació als mestres sobre la importància de la lectura, que permet “incrementar la capacitat d’argumentació, el vocabulari i el pensament crític”. Només d’aquesta manera, creu, es podrà abordar un problema que ja està demostrat amb dades. I tot això, apunta, ha d’anar lligat a la protecció de la llengua: “És una mena de lot en el qual hem de posar el focus d’ara endavant”.
Exigir més en els ensenyaments previs a la universitat i en la selectivitat
L’educadora i assessora Alba Castellví creu que a la carrera per ser docents ja no haurien d’arribar-hi nois i noies amb un nivell massa baix d’escriptura i lectura. “Una exigència més alta tant als ensenyaments previs com a les proves d’accés ho hauria d’evitar. Si han de ser mestres, han de llegir habitualment o almenys haver gaudit d’algunes lectures, o com a mínim comprendre bé el que han de llegir”, explica l’experta. També insisteix que han de saber escriure correctament o, com a mínim, no fer tantes faltes d’ortografia i de gramàtica.
L’altra manera d’evitar que mestres amb molt baix nivell de comprensió lectora arribin a les aules per formar nous alumnes és que “no superin la carrera si no tenen el nivell necessari per poder ensenyar altres persones a llegir bé, a trobar el gust per la lectura i a escriure correctament”.
L’experta assegura que la falta de comprensió lectora dels alumnes de primària es deu, en part, a “l’aprenentatge deficitari que fan a l’escola”. “Si es dedica prou temps i atenció a cada alumne per assegurar que aprengui a llegir bé, són pocs els que no ho acaben fent per falta de capacitat”, assegura Castellví. Ara bé, creu que “mentre que hi ha mestres que hi donen molta importància i ho fan molt bé, n’hi ha d’altres que no tenen temps, que no hi donen tant de valor i que no coneixen els mètodes per ensenyar-ne perquè no els han après a la carrera”. L’experta insisteix que hi ha alguna universitat catalana on hi ha alumnes de mestre de primària que surten sense haver-ne après.
Castellví assenyala també que hi ha “altres causes del dèficit de comprensió lectora” que “no tenen a veure amb l’escola sinó amb l’entorn”. I és en aquestes on l’escola ha de “parar una atenció especial per compensar les mancances dels nens i nenes que no tenen un entorn estimulant sinó al contrari”.
Un problema que s’ha d’abordar “amb urgència”
“És urgent que s’abordi aquest problema. A l’escola s’hi va a aprendre, i saber llegir (i entendre el que es llegeix) és bàsic per aprendre moltíssimes altres coses”, adverteix l’experta, que no entén “com no s’ha fet abans” tenint en compte la “repercussió” que té per al futur dels nens i del país. “No penso que sigui difícil de resoldre, però els que hi poden fer alguna cosa des de les altes instàncies haurien d’interessar-se per solucionar-ho i això de moment no està passant, o almenys jo no en sé res”, conclou.