La selectivitat 2023 ja ha arrencat i ho ha fet amb un examen de castellà “força fàcil”. En unes proves d’accés a la universitat de rècord, amb 42.000 alumnes inscrits, els alumnes han enfrontat els exàmens amb els nervis a flor de pell, però la convicció que podran accedir a la carrera dels seus somnis. A l’espera de començar el segon examen de la jornada, els estudiants ja han superat una de les proves que més els preocupen tradicionalment, la de llengua castellana. A la sortida de la prova les cares eren d’alleujament i els estudiants amb què ha pogut parlar El Món han confirmat les bones sensacions que transmetien els seus rostres.
La Joana Dalmases, una estudiant del Maresme que vol accedir al grau de gestió de ciutats intel·ligents i sostenibles, ha sortit molt animada de l’examen de castellà. “Com que era el primer examen no s’han passat, ha estat assequible“, ha assegurat la noia, que ha arribat al campus on fa els exàmens, el de la Universitat Pompeu Fabra a la Ciutadella, amb més de mitja hora d’antelació. Tant ella com la seva companya, Ona Esquivel, que vol estudiar farmàcia, han patit més el procés fins a veure l’examen que no pas el moment de fer-lo. Ambdues, que han vingut aquest matí des del Maresme, han coincidit a assenyalar que el transport fins a Barcelona “no ajuda amb els nervis” i a més, afegeix “més cansament perquè són dies molt intensos”. Mentre esperen per abordar la segona prova del dia, Dalmases insisteix que prefereix no pensar en els resultats fins al dia 22, quan es publicaran oficialment.
Triar l’opció A per fugir de les figures retòriques
La Maria Jarque, estudiant que vol entrar a medicina, una de les carreres amb una nota de tall més alta, també ha assegurat que l’examen “era com esperava”. Això significa que ha estat “bastant fàcil”. “M’ha sorprès per a bé, perquè creia que posarien coses per anar a pillar-nos“, ha explicat visiblement contenta. Jarque ha triat l’opció A de l’examen, com la majoria d’estudiants, perquè a la B hi sortien figures retòriques. Per exemple, en la frase «Las cosas engullen a las cosas precedentes» havien de decidir si la figura utilitzada era retruécano, hipérbaton, oxímoron o personificación. Molts estudiants s’han espantat en veure-ho i s’han decantat per l’altra opció d’examen.
Jarque ha explicat que abans d’entrar intentava estar tranquil·la, tot i que ha resultat difícil. Una de les seves companyes d’institut, Lídia Japón, ho ha corroborat i ha assenyalat que ha dormit dues hores pels nervis previs als exàmens. Un cop s’hi ha trobat, però, “tot ha anat molt bé”. Tant Japón com Jarque s’hi juguen molt, en aquesta selectivitat, ja que volen estudiar medicina i biomedicina, dos graus de molt difícil accés donada l’alta nota de tall que es requereix. “Ens hi juguem molt”, han explicat les dues, que es dirigien a l’exterior de bracet per airejar-se abans d’enfrontar l’examen d’anglès, el següent en la primera jornada de selectivitat.
“Estat d’histèria col·lectiva”
Els professors que acompanyen aquests alumnes també s’han contagiat dels nervis dels seus estudiants. Carme Bonet, professora d’història, història de l’art i català, defineix la situació a l’aula en les últimes setmanes com un “estat d’histèria col·lectiva”. “S’hi juguen molt i hi ha alumnes que necessiten notes altíssimes. Això els genera molta pressió”, ha explicat la professora. És conscient que els exàmens, perquè siguin del tot justos, han de ser anònims i fer-se com es fan actualment, però, així i tot, assenyala que “com no es té en compte l’evolució ni la continuïtat, li afegeix pressió a un batxillerat ja molt intens de per si”.
