Docents, personal d’atenció educativa, metges, pagesos, maquinistes, passatgers de Rodalies i treballadors del servei d’emergències 112. Aquests són els col·lectius que s’han alçat en peu de guerra i han pujat al tren de la revolta social contra el govern de Salvador Illa, que encadena crisi rere crisi. En ple col·lapse ferroviari, després de la revolta per l’estat de Rodalies de dissabte i de la tractorada que va paralitzar el centre de la capital catalana divendres passat, ara l’executiu català s’enfronta a un nou conflicte amb els sindicats educatius del país. Aquest dimecres hi ha hagut la primera mostra de l’envergadura del conflicte amb la manifestació massiva a Barcelona, que ha aplegat més de 70.000 docents, segons les xifres dels sindicats –25.000, segons la Guàrdia Urbana. Lleida, Tortosa, Tarragona i Girona també han sortit al carrer, de manera que la participació en aquestes protestes sectorials al conjunt del país ha estat per sobre de les 100.000 persones. I, mentre els docents no afluixen, els metges tornen a la càrrega la setmana vinent amb dues noves jornades de vaga, el dilluns 16 i el divendres 20 de febrer. El tren de la revolta social va ben ple, i no sembla tenir aturador.
Els sindicats de docents consideren la vaga aquest dimecres “històrica”. Amb un seguiment del 88% arreu del país, segons les xifres dels organitzadors, i un 40,9% d’acord amb les últimes dades facilitades per la conselleria –xifres que els docents rebutgen, ja que també inclouen els professionals de la concertada, que no estaven cridats a la vaga–, mestres, professors i personal educatiu han buidat les aules i han sortit al carrer per reclamar millores laborals i salarials per a tot el sector: “Estem en una situació límit. No podem sostenir més aquestes condicions: la burocràcia ens ofega, les ràtios són massa elevades, no podem atendre l’alumnat de forma individualitzada com es mereix, necessitem moltes més mans“, ha argumentat la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura. Aquesta vaga no és un fet puntual, sinó una mostra de l’organització dels claustres i les direccions que fa mesos que clamen contra la precarització de la seva professió. I és una lluita compartida, tal com ha quedat palès en les manifestacions d’arreu del país.
Per fer sentir la seva veu, els docents no han limitat la seva protesta a una manifestació, sinó que han paralitzat la mobilitat del país amb diversos talls a les carreteres a primera hora del matí. En aquests talls de trànsit s’han viscut alguns moments de tensió quan els agents dels Mossos d’Esquadra han empès alguns dels manifestants i han generat una imatge que parla per si sola: funcionaris carregant contra funcionaris que reclamen condicions de treball dignes. I, encara més, policies enfrontats a professionals de l’educació. A les portes del Departament d’Educació, a la Via Augusta barcelonina, també s’han viscut alguns moments de tensió, però la situació no ha anat a més. Aquestes escenes de confrontació, però, mostren la crispació d’un col·lectiu essencial cada vegada més ofegat per les condicions laborals i econòmiques que fixa el Govern. “El Departament d’Educació no està posant els recursos humans ni econòmics per tirar endavant el projecte educatiu d’un país amb una educació del segle XXI”, ha exclamat la portaveu de CCOO, Ester Vila Guillamet.
El Govern embolica encara més el conflicte
Vint-i-quatre hores abans de l’inici de la vaga educativa, la conselleria que dirigeix Esther Niubó va anunciar que ja té “llesta” una proposta de millora del complement específic que permetria apujar el sou dels docents i del personal d’atenció educativa. És a dir, una proposta que resoldria algunes de les principals reclamacions del col·lectiu, que denuncien que la Generalitat fa més d’una dècada que no els actualitza aquest complement, que és competència de Catalunya. Aquest mateix matí, el secretari de Millora Educativa del departament, Ignasi Giménez, ha defensat que la proposta que preveu presentar als sindicats en la reunió de la setmana vinent inclou un increment del complement específic, tot i que no ha concretat de quant. Avui mateix, però, representants sindicals s’han reunit amb la conselleria just després de la mobilització i, en sortir de la reunió, han assegurat que el departament no els ha concretat la proposta de millores laborals i salarials que assegura tenir enllestida.
La revolta social de mestres, professors i personal d’atenció educativa també ve acompanyada d’una pressió creixent de l’oposició sobre el govern de Salvador Illa. Aquest mateix matí, al Parlament, el conseller de la Presidència en funcions de president, Albert Dalmau, s’ha enganxat amb la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, i li ha retret que la pèrdua de poder adquisitiu que denuncien els mestres ve de les retallades del govern que va liderar Artur Mas: “Sap de què es queixen els docents i d’on venen les retallades i la pèrdua de poder adquisitiu que han tingut els docents?”, ha afirmat el conseller. És a dir, lluny de trobar solucions, el Govern, un any i mig després de començar el seu mandat, es nega també a fer autocrítica pel malestar dels professionals del sistema educatiu. La vaga d’aquest dimecres ha evidenciat el seu poder de mobilització i, tal com han deixat clar en reiterades ocasions, obre un nou període de lluita. Ara treballen amb la proposta d’una setmana sencera de vaga, prevista per al mes de març, i asseguren que mantindran el pols fins a aconseguir els seus objectius.
Els metges també redoblen la pressió sobre Salvador Illa
Els docents no són els únics que s’han posat en peu de guerra. Des del passat mes d’octubre, el col·lectiu mèdic del país, canalitzat pel sindicat Metges de Catalunya, ha protagonitzat diverses jornades de vaga per reclamar millores laborals per al sector, ja que denuncien que, com els mestres, estan al límit del col·lapse. Inicialment, les primeres protestes posaven el focus en l’estatut marc que negociava Madrid -ara ja preacordat amb alguns sindicats, però sense el suport dels metges-, però des del sindicat han acabat posant al centre la gestió del Departament de Salut, de la consellera Olga Pané, ja que la competència de bona part de les seves reivindicacions recau en Catalunya. De fet, tal com va admetre el director general de Professionals de la Salut de la conselleria, Jordi Vilana, el passat 27 de gener, la regulació de les jornades, horaris i descansos del personal del servei públic de salut correspon a les autonomies, no al govern espanyol. És a dir, el conflicte principal és contra l’administració catalana, no contra Madrid.
De moment, els metges estan cridats a la vaga dilluns i divendres de la setmana vinent. Des del sindicat convocant de les protestes avisen la responsable de la cartera de Salut que “no pot defugir la seva responsabilitat”, ja que consideren que “té el deure institucional i polític d’escoltar els representants dels facultatius i d’oferir solucions davant un malestar real que està provocant que cada vegada menys metges vulguin treballar al sistema sanitari públic”. Davant la falta de negociacions amb els responsables de la conselleria de Salut, amb qui no mantenen cap trobada des del passat 3 d’octubre, els metges ja treballen amb noves mobilitzacions de cara el mes de març, cosa que encara endureix més la pressió sobre el govern de Salvador Illa. De fet, les protestes de docents i metges podrien arribar a coincidir en espai i temps, ja que una part important de les seves queixes són compartides.
El còctel de conflictes socials que pressiona el Govern
El Govern ha viscut un mes de gener molt convuls pel caos ferroviari de Rodalies i el d’alta velocitat, i el febrer no ha començat millor. A la pressió política i social per la millora de la xarxa de trens que connecta el país també s’afegeixen les protestes del sector de la pagesia, que continuen pressionant el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, perquè resolgui d’una vegada les seves reivindicacions -que no són noves. Entre d’altres, el camp català manté el seu rebuig a l’acord entre la Unió Europea i Mercosur, i demanen avançar en els protocols sanitaris davant l’onada de malalties que pateix el sector o recalcular els impostos d’hidrocarburs. Aquestes reivindicacions, però, continuen sense resposta.
A aquest còctel també s’hi han afegit els treballadors del 112, que han denunciat aquest dimecres des de les portes de la seu d’Interior que el servei d’emergències col·lapsa per les condicions amb què treballen, motiu pel qual lluiten perquè la Generalitat creï un conveni propi d’emergències “adequat” a la realitat del servei. Tot i que hi ha uns 200 operadors que donen atenció a tot el territori català, asseguren que a la pràctica són unes 15 persones per torn. Així, quan es produeixen punts àlgids de feina, pot haver-hi cua de trucades, cosa que dificulta el servei. “A vegades hi ha previsió d’episodis, de temporals o grans emergències, però el servei no està preparat actualment per donar resposta en aquesta magnitud”, ha argumentat el membre del comitè de vaga en representació de CCOO, Christian Díaz-Santos. Rodalies, pagesos, treballadors del telèfon d’emergències, metges i professionals de l’educació. Cinc fronts oberts que posen al punt de mira la gestió dels serveis essencials del país per part del govern de Salvador Illa.
