“Després de l’anàlisi de la resolució del Tribunal de Comptes, la Societat Civil Catalana presentarà un recurs d’apel·lació en discrepar dels fonaments jurídics de la resolució i de l’aplicació de la llei d’amnistia a qui, segons sentència condemnatòria del Tribunal Suprem, van malversar cabals públics”. D’aquesta manera, l’entitat espanyolista comunica que pensa persistir contra els líders institucionals del Primer d’Octubre en la suposada responsabilitat comptable de la quarentena d’alts càrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont que ahir van quedar exonerats. Fins i tot, l’entitat fa una passa més enllà “si aquest recurs d’apel·lació no és suficient, acudirem a instàncies superiors”.
A través d’un comunicat, SCC aprofita per carregar contra la llei d’amnistia i contra els líders independentistes a qui retreu que “no han demanat ni perdó a la ciutadania”. Per tant, considerra que encara hi ha recorregut jurídic per continuar i persistir en reclamar els fons sobre els que van organitzar el referèndum del Primer d’Octubre. “Entenem que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta dels investigats no mereixen ser amnistiats”, conclouen. SCC tampoc s’està de carregar els neulers contra els “polítics” que “han mentit” quan a la campanya de les eleccions de 2023 van negar que aprovarien una amnistia a l’independentisme.
“No han demanat perdó”
L’associació política insisteix que l’amnistia no es pot aplicar als processats pel Tribunal de Comptes “perquè ni tan sols han demanat perdó a la ciutadania catalana i de la resta d’Espanya que va resultar summament ofesa pel cop institucional de la tardor del 2017”. “Un cop contra la legalitat vigent que, a més, va ser sufragat amb diners públics dels mateixos perjudicats”, insisteix. A més, el comunicat nega que “l’aplicació de l’amnistia hagi millorat la convivència”.
De fet, consideren que si hi ha més normalitat és per la repressió de l’Estat. “Si avui hi ha menys aldarulls als carrers relacionats amb el separatisme és perquè l’Estat en va desactivar l’atropellament mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola”, argumenten. “El nacionalisme rupturista tampoc no governa, en aquests moments, les institucions que es van alçar contra l’ordre constitucional. Això no impedeix que la ideologia separatista, excloent i tòxica, hagi contaminat tota Espanya de crispació i polarització”, defensen.
En aquest sentit, proposa preguntar “directament als demandats absolts en funció d’una autoamnistia” si “demanen perdó per la revolta que van dur a terme el 2017 i acaten l’Estat de Dret vigent al país que els ha amnistiat” i si “es comprometen a no repetir cap altre cop institucional”. “No es tracta únicament d’un problema jurídic o polític -que també-, sinó de la pròpia dignitat d’una societat civil greument perjudicada pels uns i enganyada pels altres, on els uns i els altres han acordat beneficis mutus”, conclouen.
