El Tribunal de Comptes ha dictat una interlocutòria, de 18 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, amb què desestima el recurs de reposició interposat per Societat Civil Catalana i deixa pas a l’aplicació de l’amnistia a la quarentena d’alt càrrecs de la Generalitat condemnats per responsabilitat comptable arran del Procés i el referèndum del Primer d’Octubre. SCC va interposar el recurs per intentar aprofitar una escletxa d’interpretació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i reobrir la causa i esquivar d’aquesta manera la llei de l’oblit penal per l’independentisme. Totes les parts, fins i tot, el ministeri fiscal, s’hi havien oposat.
El recurs interposat per SCC prové arran de la sentència del TJUE sobre les qüestions prejudicials presentades pel mateix Tribunal de Comptes. Els togats europeus, el passat 16 de juliol, van avalar la llei d’amnistia i van desestimar els dubtes presentats pel Tribunal de Comptes. Tot i això, en una decisió inèdita, l’organisme va decidir obrir un termini de deu dies a les parts per tal que al·leguessin el que consideressin pertinent, i SCC va demanar buscar i aportar prova o indicis que impliquessin directament les despeses amb fons provinents de la Unió Europea. Tot plegat en base la decisió del TJUE de no considerar afectada la caixa de Brussel·les per l’organització del referèndum i, per tant, amnistiable el procés de responsabilitat comptable. L’oposició dels afectats i del ministeri fiscal va ser immediata reclamant al Tribunal que fes cas a la decisió del TJUE que el mateix organisme havia demanat.
El tribunal, duríssim
El Tribunal no s’està per brocs i esbronca la petició de Societat Civil Catalana. En aquest sentit, li retreu que demani al tribunal els documents en els quals es basaria la hipòtesi que s’hi haurien gastat fons europeus. El Tribunal de Comptes recorda que funciona sota el principi de “justícia pregada”. És a dir, un sistema que “implica que correspon a les parts l’aportació al procés dels documents en què pretenguin donar suport a les seves pretensions”. Per tant, que els documents els podia demanar, fins i tot per transparència a la Generalitat. “SCC no ha al·legat ni justificat que els documents que sol·licita estiguin afectats per algun dels límits legalment establerts al dret daccés a la informació pública”, afegeix la resolució.
En el mateix sentit, li estira les orelles perquè posa en dubte les certificacions de la Intervenció General de la Generalitat on s’afirmava oficialment que no s’havien destinat fons europeus. Uns certificats que SCC no va posar en dubte durant tot el procés i, en canvi, ara voldria revisar. El Tribunal no li consenteix perquè seria treure el valor provatori que la Llei d’Enjudiciament Civil atorga a aquesta mena de documents, perquè no ha demostrat amb cap indici que els documents siguin, per exemple, falsos i que durant tot el llarg procés SCC mai no va posar en dubte la seva validesa legal ni el seu valor de prova.
.
