L’arribada del fred fa ressorgir un dels debats més antics i viscerals de totes les llars durant els mesos d’hivern. Deixar la calefacció encesa al mínim durant tot el dia estalvia diners o és una ruïna silenciosa per a la nostra llista de despeses? A simple vista, mantenir la casa a una temperatura constant sembla la decisió més intel·ligent per evitar que el sistema treballi el doble en tornar a casa. Tanmateix, mantenir aquest hàbit és exactament la raó per la qual la teva pròxima factura pot multiplicar-se sense que te n’adonis (sí, totes hem caigut en aquesta trampa algun cop).
Els experts en climatització porten anys desmuntant aquesta falsa creença popular amb dades tècniques incontestables. El Centro Nacional de Educación Ambiental, organisme dependent del Ministerio para la Transición Ecológica, ho deixa clar en els seus informes: es gasta molta menys energia apagant la calefacció durant la nit o quan la casa queda buida que mantenint-la encesa de manera contínua. El motiu no és cap secret màgic, sinó les lleis fonamentals de la física que regeixen el nostre habitatge.
Una habitatge perd calor de manera constant mentre existeixi una diferència de temperatura amb l’exterior. Si intentem conservar una temperatura càlida durant hores sense ningú a l’interior, la nostra caldera s’haurà d’activar regularment per compensar aquesta fuita a través de façanes, finestres, portes i sostres. Encara que funcioni a baixa potència o a intervals curts, el comptador de gas continua sumant quilowatts per escalfar un espai completament buit.
En canvi, quan decidim apagar el sistema, la temperatura interior comença a baixar immediatament. A mesura que l’ambient s’apropa a la temperatura del carrer, la velocitat a la qual la casa perd calor es redueix dràsticament. És cert que en tornar a casa la instal·lació haurà de treballar per recuperar el confort, però aquest consum puntual és molt menor que l’energia acumulada durant hores de funcionament continu sense aprofitar la calor.
blockquote>Mantenir una casa buida calenta durant hores no ofereix cap avantatge econòmic; l’únic que fa és finançar la calor que s’escapa per les estructures de l’edifici.
La trampa dels graus de més i la velocitat del termòstat
Un altre error molt freqüent que destrossa el pressupost familiar consisteix a pujar el termòstat fins als vint-i-quatre o vint-i-cinc graus amb la idea que l’habitació s’escalfarà molt més de pressa. Els dispositius de regulació no funcionen d’aquesta manera. Seleccionar una xifra tan alta només aconsegueix que la calefacció continuï treballant durant molt més temps fins a assolir aquest nivell, gastant un recurs valuós de manera innecessària.
En aquest sentit, l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía) situa al voltant dels 20 o 21 graus una temperatura raonable i suficient durant les hores en què som a casa. Cada grau addicional que demanem a la nostra instal·lació incrementa el consum aproximadament un 7 %. Pot semblar una diferència insignificant quan mirem la pantalla del saló, però mantenir varis graus de més durant tot l’hivern acaba reflectint-se clarament en el rebut final.
Durant la nit, les nostres necessitats tèrmiques canvien de manera radical al ficar-nos al llit. Mantenir la mateixa temperatura que durant el dia no és necessari, tot i que en cases molt fredes es pugui conservar un mínim. La solució més pràctica passa per utilitzar termostats programables que activin la caldera uns 20 o 30 minuts abans de la nostra arribada, un temps que variarà depenent de si el nostre habitatge és petit o gran.
blockquote>Pujar el termòstat dos graus per sobre del recomanat pot encarir la factura final un catorze per cent sense millorar realment la sensació de confort a la llar.
Petit manteniment aïllant per protegir el teu estalvi
Ajustar la configuració del termòstat serveix de ben poc si la calor desapareix lliurement per una finestra que no tanca bé. Abans que el fred intens s’instal·li definitivament, és aconsellable revisar portes i finestres per descobrir petites corrents d’aire que obliguen la calefacció a treballar més. La col·locació de simples ribets aïllants en aquests punts, juntament amb el gest d’abaixar persianes i tancar cortines quan cau la nit, ajuda a conservar molt millor la temperatura aconseguida.
Així mateix, l’estat dels equips condiciona directament el rendiment de tot el circuit. Col·locar un sofà davant d’un radiador o cobrir-lo amb cortines dificulta que l’aire calent circuli amb facilitat per l’habitació. També resulta essencial purgar els radiadors quan acumulen aire a l’interior, un detall tècnic que impedeix que s’escalfin de manera uniforme i redueix el seu rendiment diari.
La fórmula definitiva per pagar menys no consisteix a mantenir la caldera encesa «per si de cas». Programar l’encesa segons els horaris reals de la llar, no demanar més temperatura de la necessària i evitar que la calor s’escapi és l’únic truc que funciona. Amb els preus actuals de l’energia, aprendre a gestionar el termòstat amb cap és la decisió més intel·ligent per protegir la nostra economia sense renunciar a un ambient acollidor.
Prendre el control del consum a casa és molt més fàcil quan entens exactament on s’escapen els teus diners cada mes. Després de conèixer com funciona realment la calor a la teva habitatge, val la pena continuar pagant de més per escalfar habitacions buides?
