Els indults atorgats pel govern espanyol de Pedro Sánchez als presos polítics de l’independentisme català podrien tornar a la palestra. Casualitat, o no. Hi ha hagut tres decisions judicials coincidents amb els resultats electorals que donen la clau de la governabilitat als independentistes. En primer terme, dilluns la fiscalia del Tribunal Suprem reclamava al jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, emetre de nou les euroordres contra l’exili, una opció que el magistrat ha descartat fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no decideixi res sobre les mesures cautelars en el recurs. Per altra banda, la detenció i processament de l’exconsellera Clara Ponsatí. I aquest dijous, la decisió de processar Gonzalo Boye per blanqueig de capitals. Ara podria arribar una quarta, amb la revisió dels indults.
El fet que Junts per Catalunya i ERC puguin obrir negociacions formals amb el PSOE per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa podria esperonar una reacció de la dreta espanyola que, ara per ara, domina la judicatura espanyola. En concret, es tractaria de la revocació dels indults atorgats als presos polítics independentistes i, en concret, al president d’ERC, Oriol Junqueras, a l’exconseller d’Exteriors, Raül Romeva, l’exconseller de Presidència i actual secretari general de Junts, Jordi Turull, a Dolors Bassa, exconsellera de Treball, i als expresidents de l’ANC i d’Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La resta d’indultats ja van quedar fora dels recursos interposats perquè havien “perdut l’objecte”, ja que havien estat condemnats per sedició i sense malversació, a diferència dels quatre que resten pendents.

Entrebancaria un pacte de Sánchez amb els independentistes
Les suspicàcies des del passat 9 de maig, quan la secció cinquena de la Sala Tercera del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va decidir arxivar els recursos contra els indults de la presidenta Carme Forcadell, i els exconsellers Quim Forn i Josep Rull perquè “havien perdut l’objecte”. Els magistrats entenien que amb la reforma havia caigut la sedició, però no la malversació que es mantindria per a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa i els desordres públics agreujats que es podien imputar a Cuixart i Sànchez. Les tres interlocutòries apartaven expressament només tres dels condemnats i no deia res dels que havien estat sentenciats per desobediència, perquè el delicte no comporta presó.
Però la secció cinquena aguanta el recurs per a la resta amb la suspicàcia que és un roc a la faixa que podria entorpir qualsevol acord entre el PSOE i els partits independentistes. Un inici de negociacions que, de moment, sembla que no s’han bellugat encara, que podria esperonar als magistrats a dictar resolució o filtrar la deliberació sobre la decisió. El fet que es revoquessin els indults podria obrir la caixa dels trons per la possibilitat que Junqueras, Turull, Romeva i Bassa entressin de nou a la presó. Una decisió d’aquestes característiques podria dinamitar un acord que exorcitza la dreta espanyola.

Un canvi de criteri
No es pot oblidar que el Suprem ja va rebutjar en primera instància revisar els indults, el gener de 2022. Però, de manera extraordinària, el maig del mateix any, finalment va acceptar a tràmit els recursos contra els indults parcials. La decisió, però, no va ser unànime, per dos magistrats dissidents –Juan Octavio Herrero Pina i Ángel Ramón Arozamena– dels cinc que integren la secció cinquena, que s’hi oposaven. La decisió arribava just després del canvi de magistrats al Suprem.
Dos dels tres jutges que en primera instància van rebutjar els recursos –Segundo Menéndez i Ángeles Hugue– van canviar de destí, reubicats en altres seccions de la mateixa sala. En canvi, els dos que van optar per admetre a tràmit en primera instància els recursos dels partits i entitats espanyolistes, Fernando Román i Wenceslao Olea, es van mantenir a la secció. En incorporar-s’hi Inés Huerta Garicano, la majoria va girar com un mitjó. A més, Carlos Lesmes, expresident del Consell General del Poder Judicial, quan va dimitir l’11 d’octubre del 2022 i cinc dies després es va reincorporar a la secció cinquena. Les alarmes van saltar i els indultats el van recusar. Ara la possibilitat de la revocació pot guanyar punts.