Debat pràcticament inèdit a l’alta judicatura espanyola. La Secció Cinquena de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa ha decidit per una ajustadíssima majoria de tres a dos magistrats estimar els recursos de reposició interposats contra la decisió de no admetre a tràmit els recursos contra els indults als líders independentistes catalans condemnats a presó. De fet, eren els recursos contenciosos administratius presentats contra els Reials Decrets pels quals van ser indultats per ordre de l’executiu espanyol de Pedro Sánchez. Un grapat de recursos interposats per líders polítics i partits espanyolistes com Ciutadans o Enric Millo.
La Sala estima tots els recursos excepte l’interposat per l’entitat Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem, que es rebutja per unanimitat, per macana absoluta de legitimació. El tribunal ordena la continuació dels procediments i posposa al tràmit de sentència el pronunciament sobre la manca de legitimació dels recurrents plantejada per l’Advocacia de l’Estat a tots els recursos. El contingut íntegre de les actuacions es coneixerà els propers dies que inclourà vots particulars. La decisió arriba després del canvi de composició de la sala. De fet, l’entrada de Segundo Menéndez, fervent favorable a la inadmissió, ha estat rellevat per Inés Huerta, absolutament favorable a què s’entri a estudiar els recursos perquè considera que els recorrents estan legitimats.
Debat des del 20 de gener
El passat 20 de gener, la mateixa Sala va interpretar que l’Advocacia de l’Estat tenia raó en tant que cap dels recorrents tenia legitimitat per poder impugnar el decret dels indults. De fet, les al·legacions prèvies formulades per l’Advocacia de l’Estat van ser de tot estimades, en el benentès que els magistrats mantenien la doctrina estricta de qui pot o no recórrer una decisió de gràcia com la de l’indult atorgada pel govern espanyol. Una decisió discrecional que no arbitrària. En concret, els recurrents que perviuen ara són l’entitat ultraespanyolista Convivència Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; partit polític VOX; partit polític Partit Popular; diputats i exdiputats del Parlament de Catalunya del Partit Popular Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán i l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo.
La decisió del gener, però, era fins un punt esperable a la vista que els magistrats del Suprem no havien modificat mai la seva doctrina sobre qui està legitimat per interposar un recurs contra un indult. De fet, històricament n’ha restringit amb força les causes d’impugnació d’un indult fins i tot, en casos de certa ascedència mediàtica. Ara però, torna el neguit i més quan ha transcendit la notícia un cop la justícia europea ha retornat la immunitat al president Carles Puigdemont, i als exconsellers i també eurodiputats Clara Ponsatí i Toni Comín.
