Finalment, després de gairebé un any de batalla, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tornat a donar la immunitat de “manera cautelar” com eurodiputats al president a l’exili Carles Puigdemont, així com els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín. Així ho ha resolt en una interlocutòria, segons ha pogut saber El Món, després que reobrís el debat jurídic sobre la immunitat com a parlamentaris que va propiciar la detenció de Puigdemont a l’Alguer el passat setembre. Al novembre, els tres eurodiputats van impugnar al Tribunal de Justícia de UE la primera desestimació de les cautelars per la seva immunitat. Una decisió que ja s’havia reiterat en una ocasió anterior. Tot un debat encetat per l’Eurocambra quan el passat mes de març va acordar la retirada de la seva protecció parlamentària. Tots tres ho van denunciar a la justícia de la UE al·legant irregularitats durant el suplicatori i, a més, van demanar que els hi mantinguessin la immunitat de forma cautelar, que els hi va denegar. Ara, però, les hi retornen, davant la insistència per part del Tribunal Suprem espanyol de demanar-ne el processament i lliurament per ser engarjolats i jutjats per sedició.
Un mar de recursos
L’embolic dels suplicatoris i la immunitat arrenca des del minut zero de la seva elecció com eurodiputats. Un cop escollits, l’aleshores president de l’Eurocambra, Tajani, no els va donar la credencial. Després de la doctrina Junqueras, en el marc del seu recurs sobre la immunitat, el 2 de gener se’ls hi va donar la condició plena d’eurodiputats. Però després, el Parlament, en una votació controvertida, va revocar-ne la immunitat inclosa en la seva acta de diputat. Just abans l’11 d’octubre de l’any passat tots tres van presentar un recurs contra la primera decisió del Tribunal General de la UE de no concedir provisionalment la protecció parlamentària perquè no veia risc de detenció i entrega a Espanya i considerava, per tant, que no estaven exposats a un “dany seriós i irreparable”. Segons van detallar els advocats de la defensa, bàsicament lletrats i magistrats discrepaven amb la valoració que fa el TGUE sobre la repercussió que pot tenir una detenció per a l’activitat política de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va decidir en primera instància, el passat juliol a retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En aquell moment va decidir que no hi havia la urgència ni el risc necessari per aixecar la suspensió que va decidir el Parlament Europeu i que el dos de juny va decidir restablir-la. Així, el TGUE insistia en l’existència de la qüestió prejudicial presentada pel jutge instructor Pablo Llarena va suspendre el procés penal. De fet, el Tribunal europeu constatava alehores que l’execució de les ordres de detenció europea també havien estat suspeses per manament de la llei. Al capdavall, aquest argument també el va al·legar Espanya que es va personar en el procediment tot fent costat al Parlament Europeu.
La conclusió en aquell moment, era que fins que no es resolés el recurs presentat contra el suplicatori, tots tres eurodiputats de Lliures per Europa, no corrien cap risc. Així doncs, fins que no es resolgui el recurs presentat contra el suplicatori, tots tres eurodiputats no tindran la immunitat parlamentària. En definitiva, el TGUE considera que les cautelars no eren necessàries perquè les ordres de detenció estan suspeses. La resolució també és força dura amb l’actitud dels membres de la comissió jurídica del Parlament Europeu a qui retreuen animadversió personal cap els eurodiputats independentistes.
Les Prejudicials, el 14 de juliol
L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea Jean Richard de la Tour donarà la seva opinió no vinculant sobre les prejudicials del jutge del Suprem Pablo Llarena sobre l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont el 14 de juliol. Així ho ha anunciat aquest dimarts Richard de la Tour en finalitzar la vista judicial pel cas a Luxemburg, que ha durat més de cinc hores. La posició de l’advocat general servirà per preparar la sentència final del TJUE, però no vincula en cap cas als magistrats, que respondran de forma definitiva a Llarena en els pròxims mesos. Han de dictaminar el marge que té Bèlgica per denegar l’entrega a Espanya d’encausats pel referèndum de l’1-O.
6 
15 