Nou front judicial obert pel president a l’exili Carles Puigdemont aprofitant la munició que li ha atorgat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials. En un escrit de “declinatòria de competència” i de recurs de reforma contra els recursos alhora presentats per la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i de Vox a la interlocutòria de processament per malversació del passat 12 de gener, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja incorpora la doctrina de la justícia europea. Fins i tot, l’escrit, al que ha tingut accés El Món, reclama que enviï la causa del president i de la resta de l’exili a un Jutjat d’Instrucció de Barcelona.
En aquest sentit, torna a plantejar la declinatòria de competència del Tribunal Suprem pel judici del Procés aprofitant el paràgraf número 100 de la resolució a les set qüestions prejudicials que va plantejar el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena davant el TJUE. Així, recorda que els magistrats de la Gran Sala entenen que hi ha una incompatibilitat manifesta amb el benentès que “no hi ha cap base legal” perquè els processats pel Primer d’Octubre vagin directament al Tribunal Suprem i perdin el dret a una segona instància. Per altra banda, retreuen la manca de presumpció d’innocència del ministeri fiscal contra el president exiliat en assumir en el seu escrit que va participar dels fets provats de la sentència del Procés, per acusar-lo de la nova modalitat delinqüencial dels desordres públics agreujats.
Només dos dies després
Així, l’equip de legal de l’exili, només dos dies després de la resolució que deixava tocada l’estratègia judicial espanyola per extradir membres de l’exili independentista, ja l’ha incorporada en l’argumentació de la defensa. En concret, la base del recurs és que el TJUE determinava que un estat membre de la Unió podia rebutjar una euroordre si constatava la una incompetència manifesta del tribunal que demanava l’extradició. En aquest cas, la sentència resolia que “no es pot considerar un tribunal establert per llei, un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i darrera instància sobre un afer penal sense disposar d’una base legal per fer-ho”.
D’aquí que, l’escrit reclama a Llarena que tanqui la carpeta i l’enviï a un jutjat de Barcelona abans que li ordeni un tribunal europeu en cas que emeti una nova euroordre. “El Suprem ni pot ni ha de continuar coneixent del present procediment el risc de vulnerar els drets fonamentals reconeguts a l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans i de l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”, al·lega el text. “Es pot acordar en el sentit de no tenir competència ara o esperar que això sigui determinat per alguna autoritat d’execució d’un altre Estat membre que, sens dubte, acatarà el que estableix la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023, o, pitjor encara, esperar que així ho dictamini el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)”, afegeix amb certa pàtina d’ironia.
Resposta al fiscal: “Semblen acusació particular”
Per altra banda, l’escrit de reforma també replica els recursos interposats pel ministeri fiscal reclamant a Llarena que processi Puigdemont per delictes de desordres públics agreujats i malversació. A l’escrit, la defensa de Puigdemont recorda que el ministeri públic un copiar i enganxar de la sentència del Procés per imputar-li directament un judici que en el moment dels fets ni existia. “De tan sistemàtica remissió només es pot desprendre que, per al Ministeri Fiscal, l’enjudiciament de Puigdemont només és un tràmit perquè la condemna ja estaria dictada”, assevera el recurs. De fet, li retreu que actui més com acusació particular que no pas com a garant del dret.
En aquest sentit, els acusa de vulnerar la presumpció d’innocència imputant-li uns fets provats d’una sentència en una causa en què ni tan sols ha declarat. També carrega contra l’escrit de l’Advocacia de l’Estat. En el recurs, Puigdemont l’acusa de “tenir dues postures diametralment oposades en funció de qui s’hagi d’aplicar la reforma del Codi Penal”. Així afirma que “en uns casos considera que no ha existit ànim de lucre i en altres”-com seria el del president Puigdemont- “avala el criteri del magistrat instructor, quant a la presència de l’ànim de lucre a la conducta objecte d’imputació”.
“Òbviament, aquesta part sosté -pel que fa als ànims de lucre- la seva inexistència en el cas que ens ocupa i, a més, que tampoc no ha existit cap actuació il·lícita, cosa que no impedeix posar de manifest les dues vares de mesura de l’Advocacia de l’Estat en defensar blanc i negre en el mateix procediment, depenent del subjecte passiu de què es tracti”, addueix el recurs. De fet, li recorda que manté dos criteris diferents sobre la malversació.
7 
18 