L’expresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, considera la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’avui és una “victòria total i rotunda”. A través d’un extens i detallat fil de Twitter, Costa desgrana arguments dels magistrats que la Gran Sala ha utilitzat contra les set preguntes que va formular el jutge del Tribunal Suprem instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena. De fet, alerta abans de començar les seves explicacions que les preguntes de Llarena eren “paranys” que van enredar a l’advocat general del TJUE però no als seus magistrats.
Costa defensa que la resolució és una victòria “9 a 0” a favor de l’estratègia de l’exili. De fet, comença la seva explicació argüint el paràgraf 125 de la sentència sobre la negativa de Brussel·les a extradir el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, als tribunals espanyols. “La raó per la qual la sentència és una victòria total, rotunda, és al paràgraf 125”, piula Costa. En aquest sentit, remarca que l’ús de la idea de “persecució com a grup objectivament identificable”. Un concepte que segons Costa “el podem acreditar amb el dictamen del Grup de Treball de l’ONU”. A partir d’aquí, l’exvicepresident de la cambra catalana desenvolupa tota la seva anàlisi.
Plantofades amb un “sí, però”
Així, segons el jurista independentista Llarena va plantejar les preguntes de manera proselitista buscant el “sí com a resposta”. En canvi, el tribunal li ha respost amb un “sí, però”. “A la pregunta 1, Llarena preguntava si es podia denegar el lliurament d’una persona per causes previstes a la llei belga però no a la llei europea. El TJUE li respon que la llei belga és perfectament coherent amb la llei europea. Primera plantofada”, avalua Costa.
Així segueix, analitzant la resposta a la pregunta dos, que interpreta una qüestió en la qual “Llarena es passava de llest preguntat si s’havia d’estudiar totes les lleis dels diferents estats de la UE abans d’emetre una euroordre, per evitar que li fossin denegades”. “El TJUE li respon en una línia que la pregunta no mereix resposta. Pam!”, emfatitza Costa.
“Irrellevant i ridícul”
Continua l’autòpsia de la sentència en base les respostes. D’aquesta manera, assenyala la qüestió 3 en la que “Llarena pregunta també si el tribunal belga podia controlar que el Suprem és competent per a emetre les euroordres”. “El TJUE diu que no, però li repeteix moltes vegades que allò que està en qüestió és si el Suprem és competent per jutjar els exiliats”, afegeix. “Irrellevant”, sentencia Costa. En la mateixa línia, aporta la resposta a la pregunta 4, sobre si un tribunal belga o d’un estat membre pot rebutjar l’euroordre per vulneració de drets fonamentals basant-se en el dictamen d’un Grup de Treball de l’ONU que aporta el mateix interessat. “El TJUE ni es molesta a respondre de tan evident que és la resposta. Fent el ridícul”, rebla Costa.
En aquest marc, recalca que el TJUE aclareix que l’informe del Grup de Treball és aplicable només si parla del cas concret, però que si afecta altres persones serveix per acreditar deficiències sistèmiques. Una idea que descriu com un “Tret al peu!”. Una expressió que també utilitza per subratllar “que l TJUE desenvolupa la seva teoria que cal acreditar, a més de la situació individual, una amenaça general sobre un grup objectivament identificable”.
Un “bon intent”
Costa se’n va a la resposta de la pregunta 5, en la que Llarena planteja si el fet de deixar que algú es defensi fa que la vulneració dels seus drets sigui menys greu. “Aquí el TJUE diu (en altres paraules) que bon intent, però que una vulneració de drets és una vulneració de drets”, apunta Costa. És a dir, que recorda que no hi ha drets fonamentals més fonamentals que altres. Costa addueix que el TJUE diu que no és necessari demanar “més informació” al jutjat emissor, però li retreu que “no és el cas perquè Bèlgica la va demanar i Llarena la va enviar”.
Per acabar el seu argumentari, Costa destaca que “l’última pregunta és la més important”. “El Suprem demana si pot tornar a emetre les euroordres rebutjades”, comenta. “El TJUE li diu que en teoria sí, però que si les han rebutjat per vulneració de drets fonamentals, aleshores no”, aclareix- Una situació que defineix com “Gol en pròpia porta” i acaba amb un irònic “LLARENA GAME OVER”.
4 
12 