Era el 23 d’agost de 2019 quan Gonzalo Boye aprofitava una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu per anunciar per primera vegada el que seria una de les seves apostes estratègiques. En concret, lligar els processos judicials a l’exili amb els drets de les minories. Comptat i debatut, presentar els catalans independentistes davant el dret i les instàncies europees com una “minoria nacional”. Més de tres anys després, aquesta idea s’ha incorporat, no en la literalitat però sí en el concepte, en una de les resolucions més importants del Procés judicial a l’exili: la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa contra l’independentisme, Pablo Llarena.
Els quinze magistrats de la Gran Sala han decidit en quines condicions pot un estat rebutjar una ordre de detenció europea emesa per un altre estat membre. La resolució aclareix els dubtes de Llarena sobre el fet que Bèlgica va denegar extradir el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ja que hi veia risc de vulneració de drets fonamentals i, a més, posava en dubte la competència del Tribunal Suprem per jutjar-lo. Així, la justícia europea determina la legalitat del rebuig a una extradició si l’Estat que ha d’executar l’euroordre detecta “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable al qual pertany l’interessat”. És a dir, si a l’Estat espanyol un independentista català no té prou garanties per a un judici just o en igualtat. De fet, és una tesi que, fins i tot, es va exposar en el judici al Tribunal Suprem del president Quim Torra per desobediència.
“Grup objectivament identificable”
L’argument del TJUE és que la justícia que rep una euroordre la pot denegar sempre que “aquesta autoritat judicial disposi d’elements objectius, fiables, precisos i actualitzats degudament que revelin l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor o de deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a què pertanyi l’interessat“. El concepte de “grup objectivament identificable”, segons les defenses, es pot interpretar perfectament com el conjunt de persones processades per independentistes.
El fet que tres presidents de la Generalitat hagin estat inhabilitats per processos judicials arran del Procés sobiranista és prou indici per considerar que hi ha un “grup ideològic o una comunitat” que no té plenes garanties davant la justícia de l’Estat que les reclama. Així mateix, els dos judicis als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament o a diferents parlamentaris o membres del Govern independentistes. La tutela judicial efectiva dels polítics independentistes queda en dubte davant un sistema, com l’espanyol, que potser pot acreditar que no hi ha “falles sistèmiques” en el seu poder judicial.
Així, les “deficiències que afectin el “grup objectivament identificable” suposa pel TJUE que l’estat que executi l’euroordre comprovi que “impliquen que els justiciables afectats es vegin privats, amb caràcter general, a l’estat membre, d’una via jurídica efectiva que permeti controlar la competència de l’òrgan jurisdiccional penal que els ha de jutjar”. És a dir, que constati, i demani informació si cal, perquè els membres d’aquest grup són jutjats per un tribunal que no té doble instància, quan fins i tot, alguns d’ells no eren ni aforats, com és el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La importància que el TJUE hagi agafat aquest concepte de “grup identificable” dona marge a les defenses de cara no només a les futures tramitacions de probables euroordres sinó també davant del Tribunal Europeu de Drets Humans que ja ha advertit que tractarà els recursos dels presos en conjunt i com un grup. En tot cas, aquest concepte ja ha portat algun maldecap a Espanya com un informe de l’OCDE que advertia de l’existència d’aquesta minoria no del tot protegida.
4 
19 