Espanya va carregar amb contundència i sense embuts contra el relator especial de les Nacions Unides sobre minories que havia redactat un informe sobre la situació de la minoria catalana -i la basca i la gallega- dins l’Estat. “Les qüestions de drets humans en relació amb les minories de vegades semblen una assignatura pendent”, escrivia Fernand de Varennes, el relator especial de minories que va estudiar la situació de les minories nacionals a Espanya. El govern espanyol va emetre una resposta en què “lamentava la manca de rigor de l’informe” i, per tant, afirmava que li “restava valor”.
Aquest contrainforme de la Moncloa ha estat analitzat en el curs de dret que s’ha celebrat en la 54 edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, (El Conflent) durant tota la setmana. Especialment, per Alfonso González Bondia, professor de Dret Internacional de la Universitat Rovira i Virgili, on va ser degà de la Facultat de Ciències Jurídiques del 2011 al 2015, i exdirector general d’Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat de Catalunya. El contrainforme espanyol tenia la intenció de tapar l’escletxa oberta en la jurisdicció europea per les conclusions del relator, que indicaven que Espanya feia passar més per l’adreçador judicial els catalans involucrats en el Procés que no pas d’altres ciutadans. Espanya nega que hi hagi cap minoria nacional a l’Estat i apunta que només la comunitat gitana es podria integrar en aquest concepte.
Un treball de camp
L’informe del relator Fernand de Varennes va ser possible arran d’una visita a Espanya entre el 14 i el 25 de gener del 2019. De Varennes es va reunir amb magistrats del Tribunal Suprem, amb senadors, amb diputats del Congrés, amb el Defensor del Poble, amb l’aleshores Fiscal General de l’Estat, amb autoritats i també amb els Síndics de Greuges de Catalunya, Andalusia, Euskadi i Galícia, a més de membres d’organitzacions no governamentals (ONG) i representants de les comunitats amb indicis de ser considerades minoritàries, així com alts funcionaris de diversos ministeris.
Un cop realitzades les visites i el recull de dades, el relator va emetre les seves conclusions amb un seguit recomanacions i observacions per ajudar l’executiu i l’administració espanyola així com també altres actors pertinents a “fer efectius els drets humans de les minories”. Entre d’altres qüestions com l’accés als serveis públics, analitzava l’educació, l’ús dels idiomes de les minories, la participació de les minories a la vida pública i els esforços per combatre el discurs d’odi i altres formes d’intolerància adreçades a les minories, com ara la islamofòbia i l’antigitanisme. L’informe també incloïa una secció sobre la comunitat sorda i l’ús de les llengües de signes a Espanya.
Catalans, una minoria nacional?
De Varennes estableix en el seu document una noció del concepte minoria. Així, descriu com una minoria ètnica, religiosa o lingüística la que “constitueix menys de la meitat de la població en tot el territori d’un Estat, els membres del qual comparteixen característiques comunes de cultura, religió o llengua, o una combinació d’alguna d’aquestes”. En aquest sentit, afegeix que “una persona pot pertànyer lliurement a una minoria ètnica, religiosa o lingüística sense cap requisit de ciutadania, residència, reconeixement oficial o qualsevol altre estatus”.
L’aplicació en el seu informe de la seva definició és força clara: “el català, el basc i altres grups lingüístics que poden constituir una majoria numèrica en algunes regions del país, però el nombre del qual continua sent inferior a la meitat de la població total de l’Estat, també es consideren minories d’acord amb aquesta definició de treball“. El relator admet que “les 17 comunitats autònomes han contribuït en gran mesura a una participació política més efectiva de les minories més importants del país, com les minories basca, catalana i gallega, i han proporcionat mitjans per reconèixer i aplicar els drets d’aquestes minores en esferes com l’idioma i la cultura”.
Immersió i l’1-O
Ara bé, el relator avisa que “no obstant això, les qüestions de drets humans en relació amb les minories de vegades semblen una assignatura pendent“. Com a exemple, hi posa “els continus desafiaments o llacunes en diverses qüestions intersectorials, com l’idioma de l’ensenyament, així com qüestions pròpies de les minories establertes des de fa molt de temps, o de les arribades més recentment, en relació amb la naturalesa dels seus drets com a minories“.
El relator també inclou els efectes del Primer d’Octubre i fa constar “informes que donen compte d’un augment perceptible del discurs d’odi, el vilipendi, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana i, en menor mesura, altres minories nacionals“. “Alguns informes semblen indicar que les autoritats no estan reaccionant prou a aquestes denúncies ni estan iniciant actuacions judicials sobre això, contribuint així indirectament a crear una atmosfera de creixent intolerància contra les minories i d’exaltació nacionalista”, sentencia. “Si bé el relator especial no es pot pronunciar sobre la veracitat de les denúncies, observa que, entre els membres d’aquestes minories, així com entre els membres de les comunitats de migrants i les persones afrodescendents, hi ha una considerable desconfiança a la policia i fins i tot a el poder judicial”, subratlla.
Espanya s’indigna amb el relator de l’ONU
Aquestes conclusions van fer reaccionar l’Estat espanyol de manera molt crítica. “Espanya considera necessari deixar constància del seu desacord amb algunes de les categories conceptuals utilitzades pel relator, Sr. De Varennes, així com aclarir alguns aspectes del seu informe que reflecteixen una comprensió incompleta de la realitat legislativa i jurisprudencial espanyola, així com de la seva aplicació pràctica”, alerta la resposta de la Moncloa. És més, assegura que “Espanya lamenta la manca de rigor en l’elaboració de l’informe, que conté apreciacions subjectives o afirmacions que no tenen el suport de dades, informacions contrastades o arguments; tot això resta valor a les conclusions que conté.”
Segons el contraatac d’Espanya, De Varennes s’equivoca en el seu concepte de minoria que “sempre ha comportat controvèrsia”. “El relator”, continua la resposta espanyola “avança un concepte merament numèric de minoria (grup de persones que comparteixen ètnia, religió o/i llengua i que representen menys de la meitat de la població d’un Estat) que, en la seva extrema simplicitat, prescindeix absolutament del context, inclosa la història, comporta el risc d’arribar a conclusions absurdes, i no aclareix el valor afegit que el concepte de minoria aporta a la protecció dels drets humans de les persones que la integren”. “Tot això, a més dels dubtes que suscita la determinació del nombre d’integrants d’una suposada minoria –que constitueix alhora el seu element definidor– a partir de dades fiables”, addueix. “Per totes aquestes raons, Espanya reitera el seu desacord amb la definició proposada pel relator i aplicada a l’informe resultant de la seva visita a Espanya el gener del 2019“, conclou.
“No existeix una majoria com a ens diferenciat de les minories que esmenta el relator, sinó que la majoria és una suma d’aquestes anomenades minories i de moltes altres. Els membres de les minories són membres de la majoria”, argüeix l’Estat. En aquest sentit, critica amb força els dubtes que expressa el relator sobre la condemna dels líders del Procés per sedició. “El relator s’atreveix a insinuar, sense aportar cap prova, que la pertinença a una suposada minoria catalana o, en tot cas, la procedència catalana dels condemnats ha tingut alguna influència en la sentència del Tribunal Suprem de 14 de octubre del 2019“, respon iradament Espanya. “En aquest procés s’han jutjat fets, ni idees, ni ideologies”, assevera. Tota una declaració d’intencions que Rodríguez Bondia, en la seva anàlisi presentada a la UCE, interpreta com el “sobreesforç de l’Estat espanyol per intentar demostrar que no ha vulnerat cap dret fonamental a la minoria catalana, encara que ho faci desprestigiant el rigor dels òrgans de les Nacions Unides”.
36 
8 