L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, no en té prou en l’ofensiva judicial interna contra l’Estat espanyol. El 12 d’abril de l’any passat va registrar una demanda contra el regne d’Espanya per amenaces davant el Comitè de Drets Humans de l’Organització de Nacions Unides (ONU). Una denúncia que s’ha començat a tramitar el passat 4 de juliol segons ha informat el mateix Josep Costa a El Món. Segons la diligència que ha comunicat l’obertura del procediment, l’Estat espanyol té ara mig any per presentar al·legacions i el plec de descàrrec que consideri pertinent.
Així amb el número 4154/2022 aquest Comitè de l’ONU que vigila i monotoritza el compliment dels drets humans, polítics i civils, investigarà l’estratègia d’Espanya contra membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que defensaven la possibilitat d’investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat el gener de 2018. Costa va demandar a les institucions de l’Estat per les pressions i les coaccions que va rebre per evitar els plens que l’havien de proclamar el president a l’exili. El fet que s’hagi acceptat tramitar indica que els instructors han interpretat que hi ha prou fonament.
“Injustificades restriccions”
La demanda de Costa concretava que Espanya havia protagonitzat una “violació dels tractats internacionals” subscrits en matèria de Drets Humans per les “restriccions injustificades i desproporcionades a l’exercici dels seus drets polítics”. Costa al·legava que en la seva demanda que s’havien vulnerat els seus drets de participació política, de reunió i de militància en una determinada formació així com al seu dret a la llibertat d’expressió.
El text de la demanda també remarcava les maniobres del poder executiu i judicial espanyol per tant d’impedir i obstruir el nomenament d’un nou president de la Generalitat. Així considerava que s’havia frustrat el resultat electoral del 21 de desembre, comicis dels que en Josep Costa va ser escollit diputat i vicepresudent dela Mesa de la cambra catalana. Una frustració en tant que la majoria independentista obtinguda a les urnes no va poder escollir fins la tercera opció un president de la Generalitat per l’estratègia ofensiva del Regne d’Espanya contra l’independentisme.
8 
