Els Mossos d’Esquadra i el Cos Nacional de Policia tenen un llistat de tots els socis que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) tenia l’octubre de 2017. Noms, cognoms, DNI i correu electrònic. Totes les dades de filiació accessibles i en mans dels serveis d’informació i d’intel·ligència de la policia de la Generalitat, i que també van anar a parar a mans de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya. Una informació que les unitats policials espanyoles van aconseguir durant el tèrbol episodi de les furgonetes dels Mossos carregades de documentació i interceptades a la porta de la incineradora de Sant Adrià de Besòs, just el dia abans de la Declaració Unilateral d’Independència.
Segons el sumari del cas –ara en mans del Tribunal Europeu de Drets Humans arran de la demanda admesa a tràmit per part de les víctimes del suposat espionatge dels Mossos que es va destapar amb aquells papers–, al qual ha tingut accés El Món, els agents espanyols que comandava el comissari José Manuel Quintela, cap de l’operatiu d’intel·ligència del CNP durant el referèndum del Primer d’Octubre, van obtenir un arxiu amb les dades personals dels 53.000 socis que aleshores tenia l’entitat independentista que presidia Jordi Sànchez, ja empresonat per ordre de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Aquestes dades encara consten a les bases de dades policials, sense que a hores d’ara s’hagi pogut comprovar de quina manera o per quin mètode les van obtenir els Mossos d’Esquadra. La versió oficial és una surrealista història sobre un possible informador o confident de la policia catalana que va intentar empassar-se una targeta de memòria, cosa que els agents dels Mossos van impedir.
La misteriosa “caixa número 3”
Atesa l’abundant documentació confiscada que consta al sumari, aquesta enorme base de dades es trobava a la “caixa número 3”. Una caixa on els membres del Cos Nacional de Policia van trobar “7 blocs d’informació dels serveis d’intel·ligència dels Mossos”. Entre aquests blocs es va confiscar una carpeta batejada com a “Adreces”, amb diversa documentació relacionada amb l’activitat de la Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació (Ucroinf) i de la Unitat Central d’Obtenció d’Informació (Ucoinf). La carpeta contenia un “excel amb un llistat de 53.000 socis amb nom complet, correu electrònic i DNI de l’Assemblea Nacional Catalana”.
A més, en aquesta carpeta, la policia espanyola hi va trobar una “instrucció” de la Comissaria General dels Mossos d’Esquadra, “per unificar les ordres de mobilitzacions i videovigilància policial, així com per desenvolupar de manera sintètica i clara l’actuació de la Comissaria General d’Informació en aquests àmbits”. Fins i tot, els Mossos tenien un informe del 12 d’octubre del 2012 sobre la deriva independentista de Convergència Democràtica de Catalunya on relacionaven les “prioritats del pla independentista de CDC, col·laboracionistes, riscos i objectius”. A més, en aquesta caixa també hi constava diversos informes sobre l’extrema dreta i moviments anticapitalistes.
Una història surrealista
L’explicació de l’aleshores cap de la Comissaria General d’Informació, Manuel Castellví, és que l’arxiu amb aquestes dades va arribar a les seves mans a través d’un confident, i no pas a través d’un sistema d’intromissió o un programari espia de l’estil del Pegasus. Segons l’informe que acompanyava l’excel, que va ser detallat per Castellví davant del titular del jutjat d’instrucció 22 de Barcelona, que va investigar el cas, es va tractar d’una troballa gairebé causal. Un confident de la policia, D.A., que suposadament podia connectar els Mossos amb serveis d’intel·ligència occidentals o fins i tot amb el Mossad –els serveis d’intel·ligència israelians– hauria estat la font de les dades.
En una trobada amb els Mossos d’Esquadra, el suposat confident, va intentar “vendre una informació als policies” i aquests es van negar a comprar-l’hi. Va ser aleshores quan li van trobar una targeta de memòria en una sabata. El confident va mirar d’empassar-se la targeta, però els Mossos ho van impedir i van recuperar els arxius que hi havia. Segons la policia catalana, gairebé 3.000 arxius. Entre aquests, hi havia l’excel amb els 53.000 noms dels suposats socis de l’ANC que constaven a les bases de dades de l’entitat. Actualment, en són uns 34.000.
No és l’única base de dades
De fet, aquest cas, ara reviscolat amb el procés davant la justícia europea, no és el primer en què els Mossos han de justificar la possessió de diverses bases de dades. En concret, la policia de la Generalitat va fer arribar a l’Audiència Nacional el nom i les dades personals d’un total de 3.118 ciutadans de Catalunya amb alguna relació amb el referèndum del Primer d’Octubre. Són els noms dels participants en les escoles obertes, amb totes les dades de filiació i números de telèfon i contacte que els Mossos van recollir en les actes d’inspecció. En concret eren dos llistats, un on els Mossos relacionen 2.175 persones identificades en compliment de la Instrucció 5/2017 del 26 de setembre de 2017 i 943 persones més del 30 de setembre.
16 
47 