El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, haurà de decidir sobre el que va ser un dels episodis més estranys i críptics que es van viure a Catalunya entre el referèndum del Primer d’Octubre del 2017 i la declaració d’independència del 27 d’octubre. Es va batejar com el cas de les furgonetes dels Mossos d’Esquadra, que hauria destapat un suposat espionatge de la policia de la Generalitat a diversos sectors socials arran d’una maniobra de la policia espanyola per intentar trobar proves contra el Govern del Procés. La intenció del CNP era aquesta, però el cas ha seguit un altre camí, una mena d’spin off que ara està en mans d’Europa.
Tot va esclatar a primera hora del 26 d’octubre del 2017, quan uns vehicles carregats de documentació policial, reservada i secreta i que provenia de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, van ser interceptades per agents del Cos Nacional de Policia a l’entrada de la incineradora del Besòs, on es portava per a la seva destrucció. La documentació requisada per part de la policia espanyola va obrir una profusa investigació al jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona i va delatar una trama d’espionatge i vigilàncies dels Mossos. Tot es va encabir en les Diligències Prèvies 590/2018 per possibles delictes de malversació, prevaricació, descobriment i revelació de secrets i obstrucció a la justícia.
Una causa judicial en què es van personar diverses víctimes, com sindicalistes dels Mossos, activistes de l’esquerra independentista, advocats, periodistes i membres de Ciutadans i del PP entre d’altres, ja que apareixien als documents com a persones espiades per membres de la policia de la Generalitat, un espionatge que s’hauria fet a través de divisions policials ja extingides, com ara la Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació, la misteriosa Ucronif. Finalment, el jutjat va arxivar el cas, però els afectats pel presumpte espionatge, dirigits per una de les víctimes, l’advocat penalista José María Fuster Fabra, van continuar la singladura processal fins al TEDH, que ja ha començat la seva tramitació per vulneració de drets fonamentals, ha obligat l’Estat espanyol a presentar al·legacions al recurs i ha tornat a donar la paraula als recurrents. La demanda reclama 5.000 euros d’indemnització i el reconeixement de la vulneració dels drets, així com 4.000 euros en costes.
Una demanda que ha començat amb bon peu
El 14 de juny del 2022, el Tribunal Europeu va decidir fer un examen conjunt d’admissibilitat i de fons del cas. De fet, el recurs presentat per Fuster Fabra reclamava a l’Estat espanyol una investigació amb totes les garanties del cas per vulneració dels articles 6,8 i 9 del Conveni Europeu de Drets Humans. És a dir, a un procés just i equitatiu, al dret a la vida privada i la intimitat i a la llibertat de pensament. L’escrit raonava la manca d’instrucció efectiva, més enllà una llarga declaració de l’aleshores cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, el comissari Manuel Castellví –ara ja en segona activitat– per mirar de justificar el que hi havia darrere de cadascun dels documents confiscats.
Una declaració com a testimoni, però assessorat pels advocats de la Generalitat, quan segons les víctimes era part interessada i hauria d’haver declarat com a imputat perquè els documents sortien de la seva comissaria. En aquest context, l’escrit dels demandants ressaltava que “no es va acordar cap diligència de recerca posterior a la declaració de Castellví, que són les que haurien identificat els responsables dels fets”. La queixa era que “les autoritats policials es van extralimitar en les seves funcions i els tribunals penals no van donar prou protecció a les víctimes perquè no van investigar els fets, ni van admetre que s’havia produït vulneració dels drets”.
La magistratura europea va donar veu a l’Estat espanyol com a demandat per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i manca de diligències indagatòries a la instrucció. L’advocat de l’Estat va presentar les seves al·legacions el cinc de desembre passat. Un extens escrit de 70 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, que defensava la instrucció portada a terme pel poder judicial espanyol i al·legava que els demandants havien arribat a Europa abans d’hora perquè, segons el seu criteri, no havien exhaurit la via interna processal. El Regne d’Espanya demanava al TEDH considerar que el jutge instructor, i l’Audiència de Barcelona, en la seva interlocutòria de 22 de gener de 2019, havia fet la feina i havia acordat el sobreseïment no per defectes de la instrucció, sinó perquè no hi va constatar indicis de delicte penal.
Resposta i resolució en els mesos vinents
A la vista de les al·legacions del Regne d’Espanya, el TDEH va donar dret de rèplica a Fuster Fabra, que va desgranar en un escrit de 27 pàgines els arguments que desvirtuaven les pretensions de l’Advocacia de l’Estat de girar full en l’afer. El 16 de gener passat, presentava la resposta a les al·legacions on arguïa que en el mateix escrit de l’Estat s’admetia la “ingerència de la policia en la vida privada” de les persones, tot i que els lletrats de l’Estat defensen que els agents van actuar dins la legalitat que suposa les funcions d’investigacions preventives policials.
Però, lluny d’arronsar-se, Fuster Fabra insisteix que, a la vista de la mateixa documentació que consta al sumari i la que ha aportat l’Estat en les seves al·legacions, el jutge va “vetar la possibilitat de fer una investigació real sobre qui va ser la persona o persones que van donar les ordres perquè es produïssin les vigilàncies, escoltes i seguiments a les persones que apareixien als informes i a les notes de control sobre, per exemple, un grup ampli de persones afins al constitucionalisme”.
Castellví i l’estranya declaració
És en aquest punt, on la rèplica destaca que al testimoni Castellví se li va lliurar, “en contra de la legalitat, la totalitat de la documentació que obrava en el procés judicial, perquè pogués preparar la seva declaració amb antelació i respondre a tot allò que se li preguntés de manera que no incorregués en cap delicte”. “Un fet totalment contrari a la legalitat i que vulnera els principis que regeixen en els processos judicials, on únicament es dona còpia i coneixement del que s’ha fet a l’investigat i a les parts del procés”, insisteix el recurs. De fet, aquest és un dels punts que el tribunal ha demanat especificar en les al·legacions presentades per l’Estat.
La petició és simple: un reconeixement de la vulneració de drets dels afectats i una indemnització per compensació de 5.000 euros i 4.000 euros per les costes del procés. En tot cas, ara el tribunal ja ha entrat en la fase de la deliberació i les parts confien en una resolució els pròxims mesos. De retruc, el TEDH ja té, per completar el context i el fons de raó del cas, un grapat d’annexos amb part dels documents confiscats per la policia espanyola en un cas mai acabat d’aclarir del tot. Un cas en què fins i tot, en el judici a la cúpula d’Interior i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, a l’Audiència Nacional, es va deixar caure, a través del cap d’Informació del CNP a Barcelona, el comissari Pedro Quintela, l’existència d’un talp que va passar la informació de les furgonetes als agents espanyols.
5
5
