La Sala Segona del Tribunal Suprem, que presideix el magistrat Manuel Marchena, ha acordat que reprendre la investigació judicial contra nou membres i directius de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) investigats per delictes de malversació, frau i exaccions il·legals per actuacions vinculades al Procés. El tribunal estima d’aquesta manera el recurs del fiscal contra el sobreseïment que va acordar l’Audiència Provincial de Barcelona el 8 de juliol del 2021 i en línia amb el ministeri Públic considera que el tancament de la causa va ser “precipitada”. Així ho ordena la sentència, de 47 pàgines, dictada per la sala el cinc de juny i comunicada aquest dijous, a la que ha tingut accés El Món.
El cas es remunta als fets post-Primer d’Octubre quan el jutjat d’Instrucció número 16 de Barcelona va obrir diligències i va admetre a tràmit una querella de la Fiscalia contra nou càrrecs de l’entitat municipalista com Marc Pifarré o l’actual adjunt a la secretaria general de Junts, David Saldoni, per desviar fons de l’ACM des del 2015 cap a fins aliens a l’Associació. La tesi de la fiscalia és que aquests diners anaven destinats suposadament per “crear estructures que permetessin la celebració del referèndum independentista i fer altres activitats vinculades al Procés”. Entre altres diligències, el jutge va acordar entrades i escorcolls, així com la confiscació de dispositius electrònics i el secret de les actuacions. Finalment, el juliol del 2021 l’Audiència de Barcelona va acordar el sobreseïment de la causa, en estimar els recursos que van presentar els investigats contra diverses interlocutòries del jutge instructor per entendre que s’havien vulnerat drets fonamentals com el de defensa i intimitat. Una resolució força dura amb el ministeri fiscal.
La fiscalia, la clau
El cas no es va arxivar ni de bon tros, i el ministeri fiscal va presentar recurs davant el Tribunal Suprem. Fiscalia rebutjava la vulneració de drets i considerava que els magistrats de l’Audiència havien pres una decisió de manera anticipada, extemporània i improcedent. En la sentència, de la que n’ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, la Sala coincideix amb el Ministeri Públic en què el sobreseïment acordat per l’Audiència va ser precipitat. Fins i tot, la sala avala un dels punts febles de la instrucció com ara la interlocutòria d’entrades i registres i precisa que aquesta resolució va detallar els fets investigats, les persones afectades i els possibles delictes que s’investigaven. Uns elements que l’Audiència va posar tant en dubte que, fins i tot, va considerar que s’havien vulnerat drets fonamentals.
Pel que fa al secret de les actuacions, la sentència explica que és cert que es va estar investigant de forma ininterrompuda, al llarg d’un any, diverses persones que estaven clarament identificades i a les que se’ls atribuïa des del primer moment la comissió de diversos delictes i que s’havien de fer de forma secreta. En aquest punt, recorda que el jutge instructor va accedir a la petició de secret de sumari del ministeri públic i la seva pròrroga. Per a la Sala, va resultar necessari prorrogar la investigació sense coneixement dels investigats, precisament per obtenir els elements incriminatoris suficients per a l’admissió a tràmit de la querella, sense perjudici que el jutge d’instrucció acordés el secret de les actuacions en apreciar la necessitat de continuar la investigació a esquena dels querellats per obtenir el material probatori suficient per acreditar els fets posats en el seu coneixement”.

No s’han vulnerat drets
El tribunal rebutja que s’hagin vulnerat els drets fonamentals dels querellats i indica que “quan siguin cridats a declarar en qualitat d’investigats, podran fer totes les al·legacions que consideressin necessàries i procedents i contradir les documentals i la resta de proves ja practicades, aportant tota la documentació de què disposin i proposant les testificals, pericials i altres proves que tinguin relació amb els fets”
D’altra banda, el Suprem admet que el control de nul·litats es pot fer en qualsevol moment del procés, però afegeix que la llei processal, amb suport a la doctrina constitucional, suggereix com a moment oportú per fer al·legacions sobre això el de la fase de judici oral , mitjançant el plantejament de qüestions prèvies, ja que aleshores el tribunal té “una immillorable perspectiva d’anàlisi del conjunt de les actuacions i permet, per tant, valorar amb més rigor els efectes i els mecanismes d’interacció entre els diferents mitjans que integren el quadre probatori”.