Llarena pressiona Bèlgica perquè prepari les extradicions

El jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ja fa dies que té tota l’estratègia en marxa. De fet, i segons ha pogut saber El Món, el magistrat ja va remetre la setmana passada un informe a la justícia belga, traduït al flamenc, amb què exposava el canvi d’estratègia respecte dels presos catalans a l’exili. De fet, així ho advertia en la seva interlocutòria de la setmana passada, amb què retirava l’acusació de sedició però mantenia malversació i desobediència per al president Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i reduïa només desobediència la imputació a l’exconsellera i actual eurodiputada Clara Ponsatí, que ja ha recorregut la decisió, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a l’exili a Suïssa.

Així, el magistrat ja tenia preparada la resolució i els resums que n’havia d’enviar a Bèlgica i Itàlia –els dos estats on s’han debatut les euroordres Puigdemont, Comín i Ponsatí, a més d’Alemanya– ja des d’abans de l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal pactada pel govern espanyol del PSOE-Podemos amb ERC. Una reforma que ha derogat la sedició i ha transformat el delicte de malversació. De fet, l’escrit que Llarena hauria enviat a les autoritats belgues preveu que mantindrà el mateix suplicatori per delictes diferents. És a dir, l’emissió d’una quarta euroordre aprofitant que el suplicatori està en marxa. Una decisió que l’equip jurídic de l’exili veu com un truc del magistrat per no haver d’obrir un altre procés per sol·licitar l’aixecament de la immunitat.

Bèlgica i Itàlia… als “efectes oportuns”

La sospita que Llarena ja havia començat a embolicar la troca als tribunals europeus ja va sorgir amb la mateixa resolució del 12 de gener. En la interlocutòria s’afirma que “es posa en coneixement dels òrgans judicials d’execució de Bèlgica i Itàlia, que actualment coneixen algun dels procediments de lliurament, als efectes oportuns”. Un indicatiu que l’equip d’advocats a Bèlgica hauria confirmat amb la constatació que les autoritats belgues ja tenen un resum dels fets on s’apunta que Llarena vol aprofitar per intentar tramitar l’extradició amb el suplicatori actual, que encara està pendent de resolució judicial del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), en un procediment contra l’aixecament de la immunitat decidida per l’Eurocambra.

La intenció del Tribunal Suprem consistiria a tenir advertides les autoritats judicials, fiscals i polítiques belgues per al pròxim 31 de gener, coincidint amb la resolució del TJUE sobre les qüestions prejudicials, i enviar la quarta euroordre. Aquest escenari permetria avançar sobretot en el cas del conseller Puig, perquè com que no és eurodiputat no té immunitat i, per tant no hi ha cap mena de sol·licitud de suplicatori pendent del TGUE. Ara bé, s’encetaria un altre procés en base a les euroordres noves. En aquest marc, els nous advocats de Puig consideren que el delicte de sedició ja no existeix i el delicte de malversació és diferent pel que se’l va processar. Tots dos delictes van servir per fonamentar l’actual euroordre sotmesa a la qüestió prejudicial i que els lletrats ara consideren que ha perdut el sentit. Precisament, aquest punt és on veuen els advocats de la resta de l’exili, un punt que Llarena no hauria tingut present.

Un nou suplicatori

Ara com ara, la situació del president Puigdemont, de Toni Comín i de Clara Ponsatí és que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) decideixi sobre la legalitat del suplicatori aprovat pel Parlament Europeu. En cas que es desestimés la demanda de l’exili perquè s’anul·li la retirada de la immunitat encara quedaria una segona instància davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En tot cas, l’equip jurídic de Puigdemont, dirigit per Gonzalo Boye, indica que aquest procediment decauria amb el benentès que hauria perdut l’objecte.

L’argument principal és que el suplicatori es va demanar per delictes que ara ja no formarien part d’una virtual quarta euroordre: la sedició s’ha eliminat del Codi Penal i la malversació s’ha reformat. Per tant, ara com ara, s’hauria de demanar un nou suplicatori perquè Llarena els processa pels mateixos fets però per altres delictes. De fet, aquest mateix dilluns la consellera Ponsatí va presentar un recurs de reforma davant la nova interlocutòria de Llarena on esbossava aquests arguments i afegia, fins i tot, que el delicte de desobediència –l’únic pel qual se la demana- hauria prescrit. D’aquí que l’equip jurídic de Waterloo està amatent a la sospita que Llarena intenti colar l’actual suplicatori i el procediment encara obert de les prejudicials, que el Suprem albira favorable als seus interessos, per accelerar les extradicions.

Demanar els documents

Per altra banda, fonts de l’exili consultades per aquest diari asseguren que han demanat al Tribunal Suprem, a la secretària de la sala II, Dolores de Aro, els documents remesos per Llarena a les autoritats belgues. Els necessiten, abans de presentar els seus recursos de reforma, per tal de conèixer els marges i les interpretacions que exposa Llarena. L’objectiu és evitar que el magistrat faci passar garsa per perdiu i s’estalviï un nou procediment –un cop esvaït el de les qüestions prejudicials– per anar contra la immunitat dels eurodiputats. D’aquí que un cop tinguin els informes que Llarena ha remès completaran els recursos que es presentaran de manera imminent.

En tot cas, Llarena, a més d’esperar la resolució del pròxim 31 de gener també esperava el posicionament de la fiscalia i de les parts implicades a través dels seus recursos. De fet, el dijous d’aquesta setmana s’acaba el termini processal per tal que l’exili interposi els pertinents recursos. Però el ministeri fiscal ha contradit el magistrat instructor en entendre que sí que es pot substituir el delicte de sedició pel delicte de desordres públics agreujats, cosa que Llarena negava. Una interpretació de la qual Llarena se’n va desmarcar en la seva interlocutòria amb l’objectiu consolidar el relat de “despenalització” que ha elaborat la dreta espanyola sobre la reforma del Codi Penal impulsada per l’executiu d’esquerres de Pedro Sánchez. Sia com sia, també el delicte de desordres públics agreujats seria, per a les defenses, un altre delicte que necessitaria un nou procediment internacional.