El conseller a l’exili i actual diputat de Junts per Catalunya, Lluís Puig, ha canviat d’advocat. Així, Puig ha canviat Gonzalo Boye, que fins ara el representava amb èxit, per l’exconseller d’Interior, Miquel Sàmper. Un canvi de lletrat que també ha suposat un canvi d’estratègia que no ha sortit com volia el conseller. La interlocutòria del jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, emesa aquest dijous dedicava amb tot detall una dura invectiva a Puig. De fet, el magistrat va aprofitar el seu darrer escrit, presentat ja amb Sàmper com advocat per enfortir la seva acusació de malversació contra el conseller.
A més, una errada de tramitació, ha permès al Tribunal Suprem, albirar l’estratègia que fins ara segueix a l’exili. En concret, la vènia que Boye va concedir a Sàmper incorporava una sèrie d’avisos, consells i explicacions de l’estratègia portada a terme fins ara per evitar l’extradició. Aquest document, al que ha tingut accés El Món, va ser incorporat a la causa i ara, els magistrats del Suprem, ja estan al cas de com l’equip jurídic de l’exili, preveia la resolució de l’afer. En tot cas, Sàmper va presentar un escrit de revisió de la interlocutòria de processament davant Llarena quan aquesta resolució ja es troba al Tribunal Constitucional.
Un escrit de set de desembre
Curiosament, el passat set de desembre, la representació de Lluís Puig va presentar un escrit el passat 7 de desembre de 2022, amb què reclamava el restabliment de drets que entenia vulnerats en la interlocutòria de processament amb relació a la sentència del Procés. En concret, demanava a Llarena que deixés sense efecte el seu processament per un delicte de malversació. Llarena ha aprofitat la interlocutòria de retirada de les euroordres per sedició per respondre no només negativament a la petició de Puig sinó per argüir la necessitat d’empaitar-lo per malversació.
En aquest sentit, Llarena recorda a la nova defensa de Sàmper que la interlocutòria de processament no significa un judici previ de “submissió típica dels fets investigats”. En tot cas, la petició de Sàmper s’hauria de fer en el seu escrit de defensa i no en un moment processal on aquesta interlocutòria es troba al Tribunal Constitucional. Així mateix, Llarena ressalta a Puig que el processa pels fets de la instrucció i no pas pels fets provats en la sentència del Procés, perquè, entre d’altres coses, no va formar part del judici. En conclusió, entén que l’escrit presentat el 7 de desembre no serveix per a res, i aprofita per considerar i raonar que Puig va participar del pagament d’Unipost al marge del que diu la sentència escrita per Manuel Marchena.
Risc de conèixer altres estratègies
A la carpeta personal de Puig, s’hi troba la vènia atorgada per Boye, amb un detall afegit. El correu amb què s’atorgava la vènia s’hi va afegir una explicació de la feina feta fins ara i el plantejament de futur de l’estratègia judicial i jurídica. Una informació que ara rau en poder del Tribunal Suprem, amb els riscos de contrainformació que podria suposar. En tot cas, Sàmper, en declaracions a El Món, assegura que té una “estratègia definida” de cara el retorn de Lluís Puig.
La tria de Sàmper després que Puig aconseguís aturar les euroordres amb l’estratègia judicial de l’exili, s’interpreta com l’intent d’una via com la Iñigo Iruín, és a dir, de l’advocat de Meritxell Serret i Anna Gabriel, per un retorn amb garanties de ser inculpats només per desobediència. En aquest cas, però, no ha reeixit. De fet, algunes veus de l’entorn de l’exili asseguren que rere el canvi d’estratègia de Puig hi ha un nou intent d’aïllar al màxim la figura del president a l’exili, Carles Puigdemont i la seva estratègia de resistència. En aquesta ocasió, però, Llarena ha aprofitat l’avinentesa per utilitzar aquesta idea com un parany per assetjar Puig. Al capdavall, Llarena va presentar les qüestions prejudicials pel conseller Lluís Puig.
5 
