Nou front judicial en l’àmbit de l’exili. En aquest cas, de l’exconsellera d’Educació i actual eurodiputada i exiliada, Clara Ponsatí, que ha interposat un recurs de reforma al Tribunal Suprem davant la resolució del magistrat instructor del Procés, Pablo Llarena, que avisa que emetrà una ordre europea de detenció per un delicte de desobediència. A l’escrit, al qual ha tingut accés El Món, Ponsatí recorda al magistrat que mai va ser processada per aquest delicte i que, si existís, estaria prescrit. A més a més al·lega que, en tot cas, ha d’emetre una altra petició de suplicatori per aixecar-li la immunitat, ja que ara tramita una nova euroordre, amb un delicte diferent del que s’està debatent fins al moment en un procediment pendent de la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).
En aquest recurs, la defensa de Ponsatí, dirigida per Gonzalo Boye, hi adjunta les diferents resolucions emeses fins ara que s’acrediten que ni en les interlocutòries de processament ni en les euroordres mai es va demanar la imputació per un delicte de desobediència. De fet, aquest és l’únic delicte pel qual Llarena reclama la detenció de Ponsatí arran de la derogació del delicte de sedició, que és pel que va ser processada en el seu moment. El mateix jutge va descartar –de la mateixa manera que a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també a l’exili però a Suïssa– el processament internacional de l’exconsellera d’Educació per malversació, al revés del que ha fet amb l’exconseller de Cultura exiliat, Lluís Puig; l’exconseller de Salut, Toni Comín, i el president a l’exili, Carles Puigdemont.
Imputació plantejada “de cop i sense anestèsia” per un delicte nou
El recurs de la defensa de Ponsatí –de dotze pàgines de text i 40 més de prova documental– argüeix que “el fet innegable de no haver estat processada mai pel delicte de desobediència impedeix ara, de cop i sense anestèsia, intentar imputar Ponsatí un nou delicte com seria, per a ella, el de desobediència de l’article 410 del Codi Penal, ubicat en un títol i un capítol diferents” del de sedició. En el mateix sentit, el recurs assevera que “s’ha passat d’una reformulació d’una interlocutòria de processament a una ordre nacional de detenció amb l’única finalitat de presentar-la davant del magistrat instructor per prendre-li declaració“.
En aquest punt, la defensa també afegeix un altre argument: si se l’empaita per un delicte nou, caldria demanar un nou suplicatori, perquè el que ara per ara es tramita a la justícia europea és per altres delictes, ja abolits o reformats. Així, el recurs retreu a Llarena que “ni tan sols hagi demanat el corresponent suplicatori ni haver intentat per qualsevol altre mitjà menys costós per prendre-li declaració”. De fet, el recurs remarca que aquesta mesura, una detenció, no tindria cap mena de protecció legal, ja que la desobediència no comporta pena de presó i que el Tribunal Suprem no és el competent.
La defensa de Ponsatí avisa que no s’ha interromput la prescripció
El text no s’està de certa ironia, en el benentès que, tot i que la interlocutòria de processament del 21 de març del 2018 no demanava desobediència per a Ponsatí, sí que ho feia la primera euroordre del cinc de desembre del 2017, que va ser retirada. L’advocat fa un sil·logisme interessant, tenint present que el delicte de desobediència hauria prescrit perquè han passat més de cinc anys dels fets. En aquest sentit, apunta que aquesta prescripció no s’ha interromput perquè la retirada d’una euroordre “no es pot considerar un acte d’impuls processal sinó que va ser un retrocés processal”.
En base aquests arguments, Ponsatí demana la nul·litat de la interlocutòria de Llarena i que la deixi sense efecte. De la mateixa manera, ho sol·licita respecte de l’ordre de detenció emesa als cossos i forces de seguretat de l’Estat per evitar la comissió d’un delicte de detenció il·legal. I reclama que Llarena retiri el suplicatori presentat davant el Parlament Europeu, ara pendent del recurs presentat davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), per manca d’objecte del procés.
11 
7 