La vida juridicopolítica a Madrid té de tot, menys casualitats. El cas Koldo, o cas Santos Cerdán, o cas Ábalos, n’és la prova del nou. Més enllà dels informes de l’UCO, de les resolucions del magistrat Leopoldo Puente i de les estratègies de les defenses o del fiscal en cap anticorrupció, el fervent Alejandro Luzon, els noms que hi apareixen no hi són per una casualitat divina. Més aviat semblen formar part d’un entramat específic producte de la biosfera política del Madrid de les conspiracions, les trobades i les relacions.
El darrer exemple ha estat el canvi d’advocat de l’exministre de Transports José Luis Ábalos. Un relleu que es va anunciar dos dies abans de la compareixença de l’exministre arran de l’informe sobre el seu patrimoni de la Guàrdia Civil, que generava més dubtes que no pas certeses. El jutge no es va empassar la tàctica d’Ábalos de renunciar per “diferències irreconciliables” amb el seu lletrat, el veterà i molt conegut per la judicatura madrilenya José Aníbal Álvarez. Dos dies després de la seva compareixença -que va fer sense advocat- ha anunciat que el seu nou lletrat serà Carlos Bautista.
Un nom polèmic
El de Carlos Bautista és un nom superlatiu a les sales en què actua l’alta magistratura i ha despertat recels, suspicàcies i tota mena d’especulacions. Fins i tot, alguns veuen la tria com una peça d’una trama de poders de l’Estat. Bautista és un conegudíssim fiscal en excedència de la poderosa Audiència Nacional. De fet, ha estat 32 anys fiscal, vint dels quals en aquest tribunal especialitzat on han estat jutjats els casos polítics i econòmics que més han marcat l’agenda de la política espanyola i, durant uns anys, la catalana. El seu nomenament, a la vista del currículum de Bautista, ha fet posar en guàrdia tots els implicats del cas, que es pregunten quin ha estat el camí pel qual Ábalos ha arribat a dipositar la confiança en un fiscal que només fa un any exercia com a tal a l’Audiència Nacional.
Un fiscal polèmic, fins i tot amonestat pels seus atacs encoberts a Twitter, i que ha tocat casos altament sensibles de la política espanyola, del seu poder institucional i subterrani com va ser en el cas Faisán, l’11-M, Caixabank, Globalia o la munió de processos contra desenes de comandos d’ETA, així com processos contra l’independentisme gallec o un miler de casos d’extradicions. Bautista es va incorporar al despatx Chabanix, un dels qualificats amb l’etiqueta de “boutique”, que té tentacles en el cas Villarejo o en el cas Hidrocarburs, on el principal investigat Víctor de Aldama, va propiciar la detenció de Santos Cerdán, i que apareix en totes les grans causes de l’Audiència Nacional. La vida professional de Bautista també connecta amb Begoña Gómez, la dona del president espanyol Pedro Sánchez, amb Pedro J. Ramírez i amb un dels dos advocats de Cerdán, Jacobo Teijelo.
De l’Empordà a l’Audiència Nacional passant per Pedro J. Ramírez
Bautista es va llicenciar en Dret a la Universitat Autònoma de Madrid de 1988 i va entrar a la carrera fiscal el 1993, per lliure oposició. El seu primer destí va ser a Sant Feliu de Guíxols, on es va estar poc més d’un any, però d’on es va acomiadar com a tinent fiscal. La promoció el va portar a la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura fins a l’any 1997, que va ser destinat a Madrid on va exercir en diversos jutjats i tribunals de la demarcació.
Precisament en aquesta etapa va portar com a fiscal –voluntàriament, perquè per secció no li tocava– el cas del vídeo sexual del llavors director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez. Curiosament en aquell judici, on defensava el dret a la intimitat i la imatge del director, va tenir de contrari Jacobo Teijeilo, ara advocat de Santos Cerdán i aleshores defensa de l’altra protagonista del vídeo, Exuperància Rapú.
El 2005 Bautista aconsegueix un ascens d’especialització i entra a formar part de la poderosa Fiscalia Especial per a la Prevenció i Repressió de tràfic de Drogues. Una fiscalia aviciada amb recursos públics generosos i amb força manyacs de la judicatura i dels cossos i forces de seguretat. L’adscriuen al Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, però el 2006 passa al Jutjat Central d’Instrucció número 5, on el destinen bàsicament a terrorisme i finançament del terrorisme, així com a casos de grans estafes i extradicions.
De l’11-M a Globalia
Bautista salta a la palestra pública dos anys després del seu aterratge a l’Audiència Nacional com a fiscal del cas de l’11-M. Es fa càrrec de la instrucció i la vista oral de l’atemptat jihadista que va deixar dos-cents morts a Madrid, i que part de la dreta mediàtica i política enterbolia amb la teoria dels “peons negres” i “ETA”. El fiscal s’havia d’enfrontar a una ofensiva mediàtica que volia fer passar l’atemptat com un instrument per arrabassar la victòria de Mariano Rajoy a les eleccions generals de 2004.
Els casos de terrorisme van omplir la seva carrera sobretot amb sumaris de l’esquerra independentista basca. Bautista va ser el fiscal dels comandos. Per les seves mans van passar els casos Gestores d’Askatasuna, i dels comandos Biszkaia, Donosti, Araba, Askatun Hizea, Argala, Nafarroa, Mikelats i Jarrai. A més, era el fiscal de vigilància penitència més refractari a concedir permisos o tercers graus als presos d’ETA si no mostraven “penediment”. Un dur del sistema. En l’àmbit de terrorisme també va actuar contra Resistència Galega o el famós (i estrany) cas Bayweek, de finançament de l’IRA a través d’un sistema de fons d’empreses basques. En l’àmbit del jihadisme, a més de l’11-M, va ser el fiscal de la causa Vortxex.
El terrorisme, però, no va ser el seu únic àmbit d’actuació. Bautista va portar importantíssims casos de frau, d’estafes i de blanqueig. En el seu balanç hi consta la macrocausa Globalia, de frau en subvencions, les estafes piramidals de Mundo Mágico, Prestamitos o John Palmer, o el cas de Caixabank per la permuta d’accions aparentment irregular amb una entitat asiàtica, que va quedar arxivada. Però una de les seves especialitats són les extradicions, amb més d’un miler de processos en 20 anys a l’Audiència Nacional.
La connexió Begoña Gómez
Segurament, un dels casos més sonats que va dirigir com a fiscal, va ser l’afer Faisán. Un cas desdoblat en dues peces separades de les quals va ser fiscal. Una sobre el finançament d’ETA a través d’un restaurant on suposadament es gestionaven els pagaments i els cobraments de l’impost revolucionari del moviment d’alliberament basc. Era el sumari 1/2021. I l’altra peça separada va esclatar mediàticament amb tota la força per la filtració d’informació policial del sumari 1/2011 al propietari del bar just abans de la seva imminent detenció.
A Bautista li van encomanar el cas amb una ordre expressa: prendre contramesures davant l’escàndol i evitar que el cas esquitxés la cúpula del ministeri de l’Interior, aleshores en mans d’un home protegit pels fonaments de l’Estat, Alfredo Pérez Rubalcaba. Va fer mans i mànigues i va convèncer el magistrat José de la Mata -instructor també del cas Pujol- que n’hi havia prou de processar un comissari i un inspector del Cos Nacional de Policia, i que podien deixar estar els fils que portaven als despatxos de la planta noble del ministeri de l’Interior. En concret, al número dos del ministeri i que després va arribar a ser ministre, Antonio Camacho, curiosament ara l’advocat de Begoña Gómez en els casos pels quals l’empaita el jutge Peinado. En aquest judici, Bautista va tenir una intervenció estel·lar que encara recorden els gats vells dels tribunals de Madrid: “Quan es juga brut t’acabes convertint en Torrente”. Una referència cinematogràfica al policia fatxenda popularitzat per Santiago Segura.
Twitter el carrega el diari
Un dels punts més foscos de la biografia de Bautista és la seva poca traça a Twitter que va obrir una crisi de primer nivell en el poder judicial espanyol. Va ser l’any 2014 quan va ser enxampat tuitejant desmesuradament contra companys de toga, jutges, magistrats, polítics, ministres, Mariano Rajoy i fins i tot la Guàrdia Civil, que comparava amb les SS. El fiscal del cas Nóos -el de la infanta espanyola Cristina de Borbó i el seu exmarit, Iñaki Urdangarin-, Pedro Horrach, va ser víctima dels atacs de Bautista a través del perfil encobert anomenat @cespialidoso -en memòria de la famosa expressió de Mary Poppins. Però també va fer servir la xarxa contra el llavors fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce; el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; el jutge Alfonso Guevara i un dels seus preferits, el magistrat Fernando Andreu, el jutge amic de la policia patriòtica.
A principis de 2014, el superior de Bautista a l’Audiència Nacional, el fiscal en cap, Javier Zaragoza, un veritable falcó del ministeri públic, va rebre un mail amb 400 piulades. Eren emeses des d’un perfil creat per Bautista i no tenien filtre. Zaragoza el va cridar a capítol i li va llegir la cartilla. Fonts de l’Audiència Nacional, asseguren que l’esbroncada encara ressona a les bigues la seu del carrer Gènova. Zaragoza el va amonestar verbalment, li va fer demanar disculpes i li va estirar-li les orelles. Però els serveis prestats li impedien apartar-lo o castigar-lo disciplinàriament. De fet, en declaracions al diari ABC, s’apuntava que el fiscal no era “conscient del poder de les xarxes”.
Fa un any, nova vida
Bautista volia progressar dins la carrera fiscal. Però el Consell Fiscal de l’11 de juny de 2024 va obligar-lo a prendre una decisió vital. No va rebre ni un sol vot per accedir a la fiscalia del Tribunal Suprem. Una “frustració” que el va empènyer a canviar de bàndol i anar-se’n al sector privat. Bautista es va incorporar amb tota la pompa al despatx boutique Chabanix Abogados, altament especialitzat en dret penal. Un bufet força conegut a l’Audiència Nacional.
De fet, és un despatx que té una font de clients molt important a través de les extradicions, competència de l’Audiència Nacional. Un camp on Bautista és un autèntic “robocop” jurídic, segons el seu entorn. De fet, n’acumula més d’un miler en els seus vint anys d’exercici al tribunal. A més, ha esperonat, juntament amb Alfonso Chabanix, l’Associació Internacional d’Advocats i Experts en Extradicció, IELEA, en l’acrònim en anglès. Una entitat de la qual molts es malfien i que es va presentar el passat 14 d’octubre. Una associació que, teòricament, busca respostes davant una globalització que augmenta aquest tipus de procediments.
Chabanix també té un perfil interessant. De fet, té clients en totes les grans causes que porta l’Audiència Nacional. Per exemple, en el cas Gaslow, una de les peces principals de la macrocausa Hidrocarburos, on un dels principals implicats és l’empresari Víctor de Aldama. Curiosament, la declaració de De Aldama va obrir la caixa dels trons per empaitar Ábalos i Koldo i per empresonar Cerdán. També porta la defensa del Gabriel Mbega Obiang, fill de Teodoro Obiang, expresident de Guinea, en el marc de l’informe King, el cas que va obrir la macrocausa Tàndem sobre les activitats del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo i que embolica, fins i tot, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). A Madrid, el teatre també és, si es vol, petit.
